El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat aquest dimarts un moviment energètic i polític que podria marcar un abans i un després en les relacions entre Washington i Caracas: Veneçuela transferirà entre 30 i 50 milions de barrils de petroli sancionat als Estats Units perquè siguin venuts al seu preu de mercat i els ingressos siguin gestionats pel govern nord-americà.
En una publicació a Truth Social, Trump ha afirmat que els barrils serien d'“alta qualitat” i que ell mateix en controlaria els ingressos “com a president dels Estats Units d’Amèrica” per assegurar que es facin servir “en benefici del poble de Veneçuela i dels Estats Units”.
Com es gestionarà el petroli veneçolà?
El president va indicar que ha encarregat al secretari d’Energia, Chris Wright, que executi el pla “immediatament”, i que el cru serà portat per vaixells d’emmagatzematge directament fins als molls nord-americans, on serà descarregat i refinat. Però, com sovint passa amb els anuncis de Trump, van faltar detalls sobre el calendari i mecanismes exactes de transferència i administració dels fons, la qual cosa ha generat incertesa entre analistes i aliats internacionals.
Segons fonts governamentals citades per CNN, gran part d’aquest cru ja ha estat produït i emmagatzemat en vaixells, i ara es preveu que sigui traslladat a instal·lacions dels EUA al Golf de Mèxic per a la seva refinació. Aquest volum —que, en perspectiva, equival a set o vuit dies de consum nord-americà— podria atenuar lleugerament la pressió sobre els preus de l’energia, però no garantirà una baixada sostinguda de la gasolina per als consumidors.
Operacions militars a Veneçuela
La decisió de Trump es produeix en un moment d’alta tensió: els Estats Units van conduir operacions militars a Veneçuela la setmana passada, incloent-hi un bloqueig d’exportacions i una incursió contra Nicolás Maduro, que va acabar amb la seva captura i amb desenes de morts. Aquest context —que inclou sancions i confrontació oberta— ha convertit l’accés als recursos petrolífers en una peça clau de la política exterior nord-americana.
L’anunci ha tingut un impacte directe als mercats: després de les declaracions de Trump, els preus del cru van retrocedir, amb el West Texas Intermediate caient prop d’un 1,3% i el Brent un 1% mentre els inversors ponderaven l’augment potencial de l’oferta.
Les opcions de Veneçuela
Per a Veneçuela, país amb les majors reserves petrolíferes del món, però amb una producció reduïda per anys de mala gestió i sancions, aquesta oferta podria representar una sortida parcial al col·lapse de la seva indústria energètica. Alguns analistes assenyalen que el cru que ara seria transferit prové tant d’emmagatzematges terrestres com de vaixells que no han pogut descarregar producte a causa del bloqueig nord-americà imposat des de mitjans de desembre.
Políticament, però, la mesura ha generat controvèrsia. A Washington, diversos legisladors han expressat preocupacions sobre la legalitat de gestionar recursos estrangers i la manca de supervisió clara sobre els ingressos que en resultin. A més, els crítics internacionals han qualificat la iniciativa de “neo-imperialista”, advertint que el control dels recursos d’un estat sobirà per part d’un altre pot tenir implicacions delicades en dret internacional i estabilitat regional.
El futur d’aquesta operació, i de la mateixa indústria petroliera veneçolana, depèn ara de com es materialitzin els enviaments, de com es gestioni el control dels diners i com reaccionin altres actors globals com la Xina, històricament principal comprador del cru veneçolà, però que ara podria veure’s desplaçat per aquest nou flux cap als Estats Units.