El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat un alto el foc "total" entre Israel i l'Iran després de dotze dies d'intens foc creuat entre ambdues potències. Es tracta d'un acord anunciat aquesta matinada a través d'un missatge en la xarxa social del mandatari nord-americà, en el que ha avançat que en unes hores la guerra "haurà acabat". "Aquesta és una guerra que podria haver durat anys i destruït tot l'Orient Mitjà, però no ho ha fet, i mai no ho farà!", ha clamat Trump en el seu missatge, després del qual ha insistit amb un altre més que la seva intervenció bombardejant els complexos nuclears iranians ha estat clau per a "unir a tots i tancar el tracte". Cap a primera hora del matí d'aquest dimarts, Trump ha refermat que l'alto el foc ja està "en vigor" i ha demanat a tots dos països que ho compleixin.
Tanmateix, les hostilitats han continuat al llarg de la matinada d'aquest dilluns. Contradient Trump, l'Iran assegurat que "no hi ha un acord sobre un alto el foc o un cessament en les operacions", en un missatge emès pel ministre israelià d'Exteriors, Abás Araqchí, a les seves xarxes socials. Després de l'anunci del president americà ahir a la nit, hi ha hagut un nou atac amb míssils sobre Israel que s'ha saldat amb la mort d'almenys quatre persones a Beersheva, al sud del país, i una altra vintena de ferits. Araqchí havia afegit, tanmateix, que obrien la porta a un cessament temporal del foc a partir de les 4:00 h de la matinada si Israel posa fi a la seva "agressió il·legal".
El govern israelià, per la seva part, sí que ha confirmat acceptar la proposta de pau de Donald Trump. Així ho ha anunciat l'Executiu de Benjamin Netanyahu aquest dimarts a primera hora del matí en un comunicat, si bé avisen que respondran "amb fermesa" davant de qualsevol violació de la treva.
Gairebé dues setmanes de foc encreuat
Israel va començar a bombardejar l'Iran la matinada del 13 de juny, davant dels avenços en el programa nuclear de la república islàmica i l'amenaça que considera que suposa per al país la seva manufactura de míssils balístics. També perquè consideren que el règim xiïta és darrere del grup islamista palestí Hamàs, que va atacar territori israelià en els atemptats del 7 d'octubre de 2023. Des d'aleshores, l'aviació israeliana ha castigat infraestructures militars i plantes nuclears com les de Fordó, Natanz i Isfahán, i també ha matat en atacs selectius diversos alts càrrecs de la Guàrdia Revolucionària iraniana i científics nuclears.
A l'Iran, les ofensives israelianes han causat ja més de 400 morts, segons l'últim recompte de les autoritats iranianes, dels que la majoria eren civils i almenys 54 eren dones o menors d'edat. A Israel, els atacs amb míssils en represàlia de l'Iran han matat 24 persones fins ara, tots civils, segons les autoritats israelianes.
Els Estats Units entren en escena
El conflicte ha entrat aquest diumenge en una nova dimensió després de la intervenció dels Estats Units, amb una sèrie de bombardejos contra les tres principals instal·lacions nuclears del país (Natanz, Isfahán i Fordo), amb l'objectiu oficial d'evitar que Teheran aconsegueixi fabricar una bomba atòmica. La república islàmica va dir davant de l'ONU que les forces armades del país seran les que decideixin "el moment, la naturalesa i l'escala de la resposta proporcional de l'Iran" al bombardeig nord-americà, que van anticipar tindrà "conseqüències eternes". L'Iran també va llançar aquest dilluns una amenaça contra Trump: "Tu has començat aquesta guerra, però l'acabarem nosaltres".