El president dels Estats Units, Donald Trump, ha signat aquest dijous una ordre executiva que obre la porta a imposar nous aranzels contra països que venguin o subministrin petroli a Cuba. El document, difós per la Casa Blanca, estableix que “es podrà imposar un dret ‘ad valorem’ addicional a les importacions de mercaderies que siguin productes d’un país estranger que vengui o subministri, directament o indirectament, petroli a Cuba”. Trump justifica la mesura argumentant que “la situació respecte a Cuba constitueix una amenaça inusual i extraordinària, que té el seu origen totalment o substancialment fora dels Estats Units, per a la seguretat nacional i la política exterior” del país, motiu pel qual també ha declarat l’“emergència nacional”.
Trump defensa que “el govern de Cuba ha pres mesures extraordinàries que perjudiquen i amenacen els Estats Units”, i acusa el règim d’alinear-se amb “nombrosos països hostils, grups terroristes transnacionals i actors malignes adversos”, entre els quals esmenta Hamàs, Hezbollah, Rússia i la Xina. Per activar el nou esquema aranzelari, el magnat ha ordenat al Departament de Comerç que identifiqui els països que podrien estar subministrant cru a l’illa, mentre seran els alts càrrecs de l’administració nord-americana qui acabaran decidint quin tipus de gravamen s’aplica en cada cas. El moviment arriba poques hores després d’una “productiva” conversa telefònica amb la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, que ha avalat la decisió de la petroliera estatal Pemex de continuar enviant petroli a l’Havana malgrat el malestar de Washington.
La reacció de Cuba ha arribat de la mà del ministre d’Exteriors, Bruno Rodríguez, que en un missatge a la xarxa social X ha condemnat “en els termes més ferms” la decisió de Trump, qualificant-la d’“acte d’agressió” contra el poble cubà, a qui “ara es promet sotmetre a condicions de vida extrema”. Segons Rodríguez, la Casa Blanca s’empara en “una llarga llista de mentides que pretenen presentar Cuba com una amenaça que no és” i recorre “al xantatge i la coerció” per forçar tercers països a sumar-se a la “universalment condemnada política de bloqueig contra Cuba”. El canceller ha sostingut que “l’única influència maligna és la que exerceix el govern dels Estats Units contra les nacions i els pobles de la nostra Amèrica”, als quals intenta “sotmetre el dictat, desposseir dels seus recursos, mutilar la seva sobirania i privar de la seva independència”.
Cuba ha vist com el flux de cru que rebia des de Veneçuela s’esmicolava des de la captura del president Nicolás Maduro, el passat 3 de gener, en l’operació militar nord-americana sobre Caracas. Sense el seu principal aliat energètic, l’illa afronta un escenari de més escassetat i tensió econòmica. Pocs dies després de l’assalt, Trump va elevar encara més la pressió sobre l’Havana i va instar el govern cubà a “arribar a un acord abans que sigui massa tard”, advertint que, a partir d’ara, “no hi haurà més petroli ni diners per a Cuba”.