Els equips de rescat han trobat sense vida de l'últim miner que romania desaparegut després de l’enfonsament el dijous passat en la mina El Teniente, per la qual cosa el nombre de morts que deixa la tragèdia es va elevar a sis. Tres dies després de l’ensulsiada produïda en el major jaciment subterrani de coure del món, localitzat al municipi de Machalí a la regió de 0'Higgins, a uns 130 kilòmetres de Santiago de Xile, la capital del país, diumenge a la nit es van confirmar les pitjors notícies. Es confirma que no va haver-hi supervivents entre els cinc miners que van desaparèixer després del tràgic sinistre, Gonzalo Núñez, Carlos Arancibia, Alex Araya, Jean Miranda, i Moisès Pavez. "Hem pogut rescatar els cossos en un curt termini de temps, malgrat el risc de les maniobres i les complicacions d'aquestes. Hem pogut contribuir així a la pau i a la serenitat de les famílies", va confirmar Aquiles Cubillos, fiscal d'O'Higgins, i el president del país, Gabriel Boric, que ha enviat un missatge de condol a través de la xarxa X. 

La tragèdia d'aquests dies ha mantingut en vil tot el país, que ha quedat consternat i ha reviscut el succés que es va produir a la mina San José el 5 d'agost del 2010, quan un enfonsament va deixar atrapats 33 miners a uns 700 metres de profunditat durant 69. En aquella ocasió, a diferència del que ha passat a El Teniente, tots els miners van ser rescatats amb vida en una operació internacional que va captar l'atenció mediàtica mundial.

Un sisme de 4,2

La tragèdia a El Teniente es va produir el dijous a les 17.34 hores de Xile arran d'un sisme de magnitud 4,2 a l'escala de Richter, que posteriorment va provocar un esfondrament dins el jaciment, a 500 metres de profunditat al sector Andesita, una de les cotes més profundes de la mina. Poc després de l’enfonsament, es va confirmar la mort d’un miner, Paulo Marín, nou ferits i cinc desapareguts. A última hora del dissabte, els equips de rescat van trobar un cos, identificat com a Gonzalo Núnez, el que era el segon mort arran d'aquest accident. Però la matinada de diumenge, a les 4:00 hores xilena, es va confirmar la troballa de tres cossos més sense vida als voltants del mateix sector, i finalment s’ha trobat el darrer cos, el de Moisés Pávez, que quedava encara per aparèixer.

Incògnites sobre l’origen del sisme

La incògnita ara segueix sent la causa del sisme: si va ser originat de manera natural o va ser provocat per les mateixes perforacions de l'estatal xilena Codelco, la major cuprífera del món i propietària de la mina. "Codelco ha col·laborat activament fins ara i ho continuarà fent amb tot el que sigui necessari per a esclarir cada detall d'aquesta tragèdia perquè som els primers interessats a entendre aviat i fefaentment què va ser el que va succeir", va assegurar en una roda de premsa posterior el president del directori de la minera, Máximo Pacheco. Les feines mineres segueixen parades en el jaciment subterrani (l'operació en superfície continua operativa) i el fiscal va informar que el lloc de l'ensulsiada estarà "clausurat" mentre duri la investigació. "El que podem garantir és que farem una investigació objectiva i convidarem a tots a ells que vulguin cooperar en ella (...) No tenim una hipòtesi fixa, és una recerca totalment oberta", va reconèixer el fiscal Cubillos. El dissabte, el president Gabriel Boric, va viatjar fins a la seu d'operacions en Rancagua, on va demanar no especular sobre les causes de l'ensulsiada. “Hi ha molts aspectes per esclarir en un accident d'aquestes característiques. Però el fonamental ara és el rescat dels miners. La resta es determinarà després”, va assenyalar.

Una ciutat sota terra

La mina El Teniente està situada entre els 2.200 i 3.200 metres sobre el nivell de la mar en plena serralada dels Andes. Amb més de 4.500 quilòmetres de túnels i galeries subterrànies, distància equivalent al tram entre Madrid i Moscou, forma una autèntica ciutat sota terra, amb casinos, oficines, sistemes de salut, tallers i una infraestructura avançada d’extracció i operació minera.  El Teniente va produir un total de 356.000 tones mètriques de coure fi en 2024. A més de coure, produeix molibdens i altres subproductes, i té una extensió d’unes 4.500 hectàrees i reserves de coure per milions de tones assegurant dècades d’operativitat futura.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!