El Tribunal Suprem dels Estats Units ha decidit aquest divendres restringir la capacitat dels tribunals inferiors de bloquejar polítiques presidencials a escala nacional. La resolució del tribunal arriba després que un jutge de l’estat de Washington, i en altres estats liderats pels demòcrates, bloquegessin l’acció executiva de Trump que buscava limitar l’extensió de la ciutadania a aquells que nasquessin en territori estatunidenc. El tribunal, que no s’ha pronunciat sobre la constitucionalitat de la mesura, també ha indicat que la resolució no entri en vigor fins d'aquí a 30 dies.

La decisió del Tribunal Suprem s’ha pres amb els 9 jutges dividits 6 a 3, segons línies ideològiques. La redactora de l’opinió de la majoria, la jutgessa Amy Coney Barrett, escriu que “els tribunals federals no exerceixen una supervisió general sobre el poder executiu”, sinó que “resolen casos i controvèrsies conforme a l’autoritat que els ha atorgat el Congrés.” L'opinió de la majoria se sustenta en què la Llei Judicial de 1798 no va atorgar als jutges de districte el poder de fer requeriments universals que prohibeixin l’aplicació d’una política governamental (possiblement il·legal) contra ningú a escala nacional.

En el vot particular de la minoria, la justícia Sonia Sotomayor, nomenada pel president Obama, afirma que “l’estat de dret no és un fet en aquesta Nació, ni en cap altra. És un precepte de la nostra democràcia que només perdurarà si aquells prou valents de cada branca lluiten per la seva supervivència. Avui, el Tribunal abdica del seu paper vital en aquest esforç.” Des del banc de la sala del tribunal, Sotomayor ha dit que la decisió suposa “una paròdia de l'estat de dret”. 

Dins de la minoria, però en un vot particular propi, la jutgessa Ketanji Brown Jackson escriu: "la sentència d'avui permet a l'executiu negar drets a les persones que els Fundadors van escriure clarament a la nostra Constitució. El poder judicial ha posat en greu perill tant el nostre sistema legal com el nostre sistema de govern." En el bàndol progressista de l'oposició a Trump, el congressista Greg Casar ha escrit en un missatge a la xarxa social X, abans Twitter, que el Suprem "ha obert temporada de caça contra tots els nostres drets" perquè no ha protegit la ciutadania per naixement.

En una declaració davant la premsa, Trump ha afirmat que, gràcies a la decisió del Suprem, el seu govern actuarà sense demora per activar polítiques que han estat suspeses pels tribunals com la restricció a la nacionalitat per naixement, la suspensió del finançament a les ciutats que es declaren “santuaris per a la immigració” o la suspensió, també, del finançament públic a les operacions de reassignació de gènere. El president també s’ha referit a la decisió com una “grandíssima victòria per la constitució, per la separació de poders i per l’estat de dret.”

En la mateixa declaració, la fiscal general dels Estats Units, Pam Bondi ha celebrat la decisió i ha seguit la retòrica de Trump en el seu atac contra els jutges que han plantejat requeriments contra les seves polítiques tot dient que "no tindrem més jutges fora de control derogant les polítiques del president Trump a tota la nació". D'altra banda, grups de defensa legal que han estat actius contra aquest tipus de polítiques de l'administració han promès que buscaran mètodes per esquivar la resolució, incloent-hi demandes col·lectives i objeccions paral·leles en diferents estats.

El tribunal no ha entrat a valorar la constitucionalitat de la mesura de Trump, que buscava limitar l’obtenció de la ciutadania estatunidenca a aquells fills d’immigrants que nasquessin en territori estatunidenc, un precepte que recull la constitució dels Estats Units en la seva 14a esmena. Sobre l’aplicació del decret presidencial, el tribunal dona 30 dies per la seva entrada en vigor, que es farà efectiva als 28 estats en què els seus governs no han objectat la mesura.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!