Els jutges posen fre per ara a Donald Trump. El Tribunal Suprem dels Estats Units ha rebutjat l'intent del president d'imposar restriccions al vot per correu de cara a les eleccions legislatives de mig mandat que se celebren al novembre. L'alt tribunal ha donat el seu suport a la decisió d'una jutgessa federal de bloquejar l'ordre executiva de Trump, que posava en risc el vot de milions de persones a tan sols dos mesos dels comicis. D'aquesta forma, tots els estats del país podran mantenir el procediment habitual per enviar i rebre les paperetes electorals. Els Estats Units és un país on el vot per correu és alt i aquest tendeix a afavorir el Partit Demòcrata, de manera que veus progressistes han acusat el president d'intentar posar dificultats en aquest sentit pel seu benefici electoral.
No obstant això, la decisió no ha estat unànime i diversos magistrats han deixat oberta la porta a la iniciativa en un futur. Els jutges del Suprem Samuel Alito i Clarence Thomas han donat suport a la decisió de Trump, mentre que Brett Kavanaugh ha valorat que les noves regles no s'han d'aplicar en les eleccions del 2026 perquè els estats i autoritats electorals no disposen de prou temps per implementar els canvis abans dels comicis, però ha coincidit que en un futur la normativa es pot efectuar amb suport legal.
La política per al vot per correu, impulsada per Trump mitjançant una ordre executiva i desenvolupada posteriorment pel Servei Postal dels Estats Units, establia requisits uniformes per als sobres de les paperetes federals: elements d'identificació i codis de barres individualitzats, a més d'obligar els estats a proporcionar al servei postal informació bàsica sobre els votants. A més, amb aquestes noves normes, el Servei Postal podria negar-se a entregar paperetes als estats que no complissin amb els requisits, a menys de dos mesos dels comicis i quan alguns estats ja han començat a repartir les paperetes. L'Administració Trump defensa aquesta mesura com una forma de reforçar la seguretat i la integritat del vot per correu, i combatre el suposat frau. El discurs del suposat frau és el que el president ha mantingut sense proves, assegurant que per això va perdre les eleccions del 2020 contra Joe Biden.
Els crítics amb la norma, però, argumenten que el Servei Postal s'excediria en les seves competències i que els nous requisits poden dificultar el vot de ciutadans les paperetes dels quals no complissin les noves condicions. De fet, fonts del Servei Postal han avisat que aquests requisits poden fer que milions de paperetes no s'acabin d'enviar mai. Un error amb un codi de barres, i es descartaria tot un lot. Aquestes fonts han avisat als mitjans que aplicar les noves normes ja aquest novembre és per ara arriscat i precipitat, ja que s'obriria la porta a errors a gran escala que afectessin els comicis.
Veus del Partit Demòcrata i activistes han asseverat que aquestes regles pràcticament podrien eliminar la possibilitat de vot per correu amb unes eleccions a tocar. El vot demòcrata és més procliu a votar per correu —en les eleccions presidencials del 2024, el 61% dels electors que van votar per correu van donar suport a Kamala Harris— i, de fet, hi ha hagut crítiques de la comunitat llatinoamericana, perquè en molts casos treballen en feines en les quals no poden plegar per anar a votar. El senador demòcrata Chuck Schumer ha acusat Trump d'impulsar una iniciativa "inconstitucional" i "obscena" per "manipular" el vot per correu.
Una jutgessa federal de Boston havia bloquejat prèviament la norma i un altre jutge federal a Washington va fer el mateix aquest cap de setmana. Qualsevol decisió al voltant del vot per correu no és fútil, ja que aquesta és una opció molt popular als Estats Units: gairebé un terç del país vota per correu. En cada estat, però, varien els procediments i normes. Mentre el Suprem ha valorat la iniciativa, es manté el litigi al voltant de la seva legalitat. Tot plegat, mentre alguns estats com Alabama, Carolina del Nord i Wisconsin ja han començat a enviar les paperetes per correu per a les eleccions, que se celebraran el 3 de novembre.
Unes eleccions clau que podrien complicar molt a Trump la segona meitat del mandat
En les eleccions legislatives de mig mandat, o midterms, els dos principals partits del país, el Republicà i el Demòcrata, pugnaran pel control del Congrés. Es renovaran els 435 escons de la Cambra de Representants i 35 dels 100 que componen el Senat. En aquests moments, la cambra baixa té majoria republicana, però les enquestes apunten que això podria canviar. D'aquesta forma, el president Trump es juga quant poder conservarà per enfilar l'última meitat del seu mandat, ja que el Congrés és un òrgan clau que pot intentar bloquejar l'agenda presidencial i fer-li la vida impossible els dos pròxims anys. Els comicis apunten a un escenari desfavorable per als republicans, ja que històricament el partit en el poder perd escons a la Cambra de Representants. De fet, les últimes enquestes projecten una victòria demòcrata i una probabilitat d'empat a 50 en la majoria del Senat.