El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha condemnat a l'Estat espanyol per haver negat l'accés a un advocat al detingut i independentista abertzale Xabier Atristain, que estava detingut i aïllat en règim d'incomunicació. Segons ha avançat NAIZ, anteriorment el tribunal d'Estrasburg havia dictat una dotzena de condemnes a Espanya per no investigar múltiples denúncies de tortures, però ara, el tribunal entra a qüestionar una pràctica habitual amb els presos d'ETA: la incomunicació i la privació d'escollir la defensa.

La sentència del tribunal europeu obliga a l'Estat a indemnitzar a Atristain amb 12.000 euros per danys morals i 8.000 en concepte despeses i honoraris. La sala tercera de la cort ha conclòs que es va atropellar l'article 6 del Conveni Europeu dels Drets Humans respecte al dret a un judici just i a una assistència legal escollia pel detingut. Estrasburg ha dictat que la prohibició d'escollit lliurement advocat "va ser tal que va soscavar l'equitat del procés penal posterior, en la mesura en què la declaració inicial incriminatòria del demandant va ser admesa com a prova".

A més, ha subratllat que el seu paper és "establir salvaguardes per a assegurar que els processos seguits en cada cas compleixen amb els requisits d'un judici just". En aquest cas particular, ha assegurat que "no va haver-hi una avaluació judicial per concretar l'existència de motius pertinents i suficients per restringir el dret del demandant d'accedir a un advocat de la seva elecció".

La causa catalana a Europa

El Tribunal Europeu de Drets Humans no només ha donat entrada als recursos contra l'Estat espanyol que han presentat els líders independentistes condemnats pel referèndum de l'1-O. El TEDH ha entrat també el recurs que va presentar el mes de novembre l'exconseller Francesc Homs contra la condemna d'inhabilitació que li va imposar el Tribunal Suprem arran de la consulta del 9-N.

Homs va ser jutjat i condemnat a un any i un mes d'inhabilitació per desobediència greu, per la qual cosa se'l va obligar a abandonar el seu escó al Congrés on liderava els diputats del PDeCAT. Posteriorment, també el Tribunal de Comptes va investigar els responsables del 9-N i els va condemnar a tornar 4,9 milions d'euros. El TEDH ha comunicat a l'exconseller la decisió de donar entrada a la seva demanda en un escrit en català, com ho va fer també aquesta setmana amb el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, i la resta de presos polítics de l'1-O. De fet, tots els comunicats es van resoldre alhora i porten data del 14 de desembre.

Una condemna més

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha dictat moltes sentències contra Espanya. Una d'elles va ser per no investigar l'actuació policial després de la manifestació 'Envolta el Congrés' a Madrid el 2012. Segons la sentència, els fets derivats del 29 de setembre de 2012 constitueixen una violació de l'article 3 del Conveni de Drets Humans en el seu aspecte processal, que contempla la prohibició de la tortura. La falta d’investigació per part dels tribunals espanyols i la impossibilitat de trobar als policies implicats, que no anaven identificats, ha estat clau en la decisió. 

La demandant, que va participar en les protestes, va acusar la policia de desallotjar a la força i de manera humiliant a ella i altres manifestants que es resguardaven dels aldarulls en un bar pròxim al Congrés espanyol. El jutjat d'instrucció de Madrid va tancar la investigació per falta de proves. Després de diversos recursos, el Tribunal Constitucional es va negar a investigar l'actuació policial per considerar que no hi havia cap violació dels drets fonamentals. El TEDH ha contradit aquesta decisió per unanimitat, declarant que la manca d'actuació del Constitucional suposa "una violació de la branca processal de l'article 3 del Conveni", i atorgant a la demandant una compensació de 1.000 euros pels danys morals soferts