Ningú busca una escalada de tensions. Malgrat els incidents que hi ha hagut en les darreres setmanes a la regió moldava de Transnístria, el líder independentista, Vadim Krasnoselski, ha rebutjat aquest divendres cap implicació en la guerra d'Ucraïna i ha assegurat que el camí per assolir l'autogovern serà "pacífic" i "mitjançant una taula de negociació". Per la seva banda, i entonant el mateix sentiment de tranquil·litat malgrat la situació a l'est d'Europa, s'ha pronunciat la presidenta de Moldàvia, Maia Sandu, davant el president del Consell Europeu, Charles Michel. "No veiem cap amenaça imminent per al futur més pròxim, però per descomptat tenim plans de contingència per a tals escenaris, que són menys optimistes o pessimistes", ha expressat. Aquestes declaracions arriben després que Moscou estacionés un miler de soldats russos a la zona i enmig de les pors de diverses agències d'intel·ligència que Rússia tingui la intenció de desestabilitzar la zona per exacerbar encara més les tensions. Però sembla que la intenció de les parts implicades en aquest conflicte, de la mateixa manera que Bielorússia ho va fer ahir, és desmarcar-se sigui com sigui de la guerra de Vladímir Putin a Ucraïna.
"Ningú vol una guerra"
No hi ha voluntat d'escalar les tensions. Krasnoselski ha deixat clar en u missatge a Telegram recollit per Europa Press que Transnístria "ha de ser i serà reconeguda, però de forma pacífica, a la taula de negociacions, mitjançant un diàleg. El procés ha de ser exclusivament democràtic [...] sense hostilitats ni pèrdues". Pel que fa als "atacs terroristes" que han revifat l'atenció per aquesta regió de Moldàvia, el president ha recalcat que "ningú vol una guerra" i ha afegit que "no hi ha necessitat d'atiar les flames amb provocacions". "La població de Transnístria sap el que és una guerra i aprecia la pau. No hi ha la necessitat de buscar o crear artificialment successos perillosos a través de la via informativa [...] No hi ha necessitat de provocar el pànic", ha reiterat.
Sense escalar
La setmana passada Transnístria va patir una sèrie de tirotejos i explosions en edificis i infraestructures que els prorussos han qualificat d'atacs terroristes i atribueixen a Ucraïna, mentre que Kíiv assegura que es tracta d'una operació de "falsa bandera" de Rússia per a culpar-la dels atacs. "La nostra avaluació ha mostrat que aquests incidents han estat causats per forces proguerra dins de la regió. Al mateix temps hem sentit amenaces de generals russos sobre les seves intencions d'arribar a Transnístria i per descomptat aquestes declaracions són irresponsables i preocupants", ha afirmat la presidenta moldava. Així i tot, ha volgut reafirmar "que no veiem cap risc imminent en aquest moment" i que estan preparats per a escenaris "pessimistes". Transnístria va declarar la seva independència l'any 1990, fet que va generar la guerra en aquesta autoproclamada república fins a l'any 1992. Moldàvia no reconeix la sessió i considera que aquests territoris formen part de la regió autònoma de Stînga Nistrului. Tot i l'alto el foc, l'estatus d'aquesta 'república' continua sense resoldre's, perquè tot i no ser reconeguda és, de facto, un Estat independent. Està organitzat amb un règim de república presidencialista, amb el seu propi govern, Parlament, exèrcit, policia, sistema postal i moneda, que és el ruble de Transnístria. Les autoritats també han adoptat Constitució, bandera, himne i escut.