En el dia de festa nacional, França ha tornat a ser colpejada pel terrorisme. La passada nit un camió va creuar el passeig marítim durant més d’un quilòmetre atropellant les persones que gaudien de la nit d’estiu amb un espectacle de focs artificials. De moment, segons les autoritats franceses, les xifres de morts s’eleven a 84 i hi hauria desenes de ferits. Els testimonis supervivents de la tragèdia descriuen com van viure els fets. 

“Em va estranyar que no tallessin el trànsit”

La Magali Álvarez és una ciutadana de nacionalitat espanyola resident a Niça des de fa anys. Ella i la seva família eren moltes de les persones que s’havien congregat al passeig dels Anglesos per veure els focs artificials que tancaven les celebracions de la Presa de la Bastilla. “Hi havia molta circulació”, recorda la Magali, estranyada perquè no tallessin el trànsit al passeig marítim durant l’espectacle pirotècnic. No van arribar a veure el camió, però “la massa de gent que corria en el mateix sentit” va ser suficient per fugir espaordidament, ja que “no es podien quedar aturats”. Aquests instants els descriu com a “sorollosos, caòtics i confusos”. La Magali i la seva família van resguardar-se en una casa aliena quan van veure una porta oberta. Allà vivia una anciana que va acollir fins a 15 persones en el seu pis. A les 3 de la matinada, després que connectessin els mitjans de comunicació van tornar a casa gràcies als taxis que Niça va posar a disposició dels seus ciutadans.  

"L'assistència va ser tardana” 

En Pablo contemplava a la platja, davant l’hotel Palais de la Méditerranée, els focs artificials quan va distingir des de la llunyania un vehicle de grans dimensions que avançava pel passeig. "Poc després que el camió atropellés la gent van sentir-se trets” fins que van abatre el kamikaze, afirma Pablo, que no va dubtar en córrer per la sorra. Relata que la policia va demanar a tothom que es va aplegar a la platja que romangués allà, “però la gent espantada va preferir tornar cap a les seves cases”.“Habitualment solen haver-hi persones amb rifles de la gendarmeria”, assegura Pablo, però considera que ahir nit “no hi havia tanta policia com l’esperada”. A més, assenyala que, tot i que van venir helicòpters i ambulàncies, “l’assistència de socors va ser tardana”.

"Embolicaven els cadàvers amb estovalles"

La Núria Gala és una catalana que viu a Marsella i que havia marxat de vacances uns dies a Niça. A les 22:20 hores, recorda que van acabar els focs artificials i les orquestres que animaven l’ambient festiu. En direcció a l’hotel, la Núria i la seva amiga van reprendre el camí de tornada pel carril lateral, atès que “hi havia una gentada a l’avinguda central”. D’aquesta manera, ambdues van observar com s’acostava un camió que “accelerava com un boig donant cops de volant per envestir la gent". “Un animal desbocat i embogit”, així expressa el que va presencial la Núria. Automàticament, corredisses per fugir. Elles es van refugiar a l’hotel Le Royal, situat molt a prop de l’hotel Negresco. La histèria es va apoderar de la gent i el complex va oferir les seves habitacions. Des d’allà la Núria i la seva amiga van sentir els trets, però desconeixien si provenien de la policia o del terrorista. És quan van sentir les sirenes que van decidir sortir fora, moment en què van comprovar com “els cambrers treien les estovalles de les taules per embolicar els cadàvers”.

“A l’aeroport van evacuar-nos per alarma de bomba”

En Sergi Navarro viu a Niça i al capvespre va dirigir-se a l’aeroport per anar a buscar els seus amics. Vora tres quarts de nou, els presents a l’aeroport van ser evacuats “per una alarma bomba” i es va tancar la secció d’arribades, tot i que afegeix que finalment va poder recollir-los. “La ciutat estava plena de militars patrullant”, descriu en Sergi quan va aparcar amb el cotxe al passeig dels Anglesos. Ell i els seus amics van veure els focs artificials a la platja, des d’on van presenciar un panorama “d’estampida”. “El camió va accelerar en ziga-zaga durant un quilòmetre i mig infernal”, narra en Sergi, que immediatament va córrer en direcció contrària. Al cap de cinc minuts van sentir trets, però no sabien de qui eren. “Confusió, caos i drama”, així defineix el que s'ha viscut les darreres hores. Casa seva és molt a prop del passeig i van poder tancar-se ràpidament. En encendre la televisió, van comprovar consternats la massacre que reflectia el telenotícies francès.