Ja són 42 dies de guerra a Ucraïna. En els últims dies, les informacions sobre l'horror de Butxa han protagonitzat portades i titulars, però el que també té un paper important en aquesta guerra és la propaganda. I és que la propaganda, en una guerra, sempre té un paper clau i uns objectius. S'ha parlat molt sobre la propaganda de Rússia, del Kremlin i del president del país, Vladímir Putin. "Un dels primers objectius propagandístics de Rússia és que precisament els objectius de la guerra no estiguin clars", explica Miguel Vázquez Liñan, expert en propaganda russa i Coordinador al Grup d'investigació en Memòria Històrica i Comunicació i professor de la Universitat de Sevilla. "Al principi es parlava de desarmar i desnazificar. Són ambigus. Qualsevol petit assoliment pot ser interpretat com que s'ha complert un objectiu. La propaganda era no aclarir els objectius, per això estem a l'expectativa perquè no sabem què volia exactament. En conversa amb ElNacional.cat destaca que "la propaganda de guerra té com a finalitat principal justificar la guerra. Fer veure que una guerra és justa des del punt de vista ètic i jurídic. Tots dos bàndols, en una guerra, s'acusen d'estar incomplint el dret internacional". En aquest sentit, l'expert constata que "Putin justifica la guerra amb una exageració d'una cosa que té de fons quelcom comprensible: una potència assetjada en les seves fronteres perquè l'OTAN està cada vegada més a prop. Arriba un moment, que diu, donarem un cop de puny sobre la taula". Però, per què es parla de nazis? En aquest sentit, juga amb la memòria històrica perquè la Segona Guerra Mundial sempre ha tingut un paper molt important a Rússia. 

Tombes davant d'un edifici residencial a Butxa / Efe

La guerra viu de la propaganda o la propaganda viu de la guerra?

I és que "no hi ha guerra sense propaganda". "S'ha de tenir en compte que la propaganda es posa en marxa durant la guerra. Rússia té les de perdre a Occident perquè és el país agressor, ha de justificar el que està fent". D'aquesta manera, Vázquez Liñan constata que sempre és més complicat justificar l'agressor que l'agredit. Ara bé, planteja el dubte que tal vegada se li ha donat a Ucraïna un crèdit exagerat "perquè el que diu l'agredit és cert i l'altra part, falsa. S'està veient la guerra com Ucraïna contra la segona potència armamentística més gran del món. I Ucraïna apareix com que s'estan defensant els valors democràtics contra una tirania. Rússia parteix amb un cert desavantatge". I és que malgrat que Rússia és agressora i Ucraïna l'agredida, el relat és esbiaixat (com en totes les guerres). Vázquez Liñan no hauria tancat l'accés als canals RT ni Sputnik perquè tret d'alguns països on tenen més audiència, la seva repercussió és més aviat residual. "Hauria explicat clarament què són, però no els hauria tancat". Perquè en aquest context, cal recordar que agències com TASS o Ria Novosti continuen en actiu i són accessibles. En aquest sentit, l'expert destaca que no tenen tanta influència com les altres fora de Rússia. Tanmateix, amb l'apagada informativa, l'investigador ressalta que Putin ha envaït Ucraïna i també Rússia "perquè ho ha convertit en un règim autoritari amb incapacitat d'expressar-se amb llibertat, amb càstigs a escala dictatorial, per delictes de llibertat d'expressió, manifestació i associació". "Hi ha hagut una ocupació del país. L'altre dia va dir escòria quintacolumnista als que havien donat suport a Occident o els que havien marxat de Rússia".

Dos soldats ucraïnesos per Butxa / Efe

A Rússia, però, hi ha molta gent. "Hi ha una part de la població que dona suport, en major o menor mesura, a Putin, però donar suport a les seves polítiques tampoc implica donar suport a aquesta guerra. Malgrat que l'esforç de la propaganda va calant. Aquesta gent no fa l'esforç per sortir de mitjans oficials, i això deixa una mirada al món molt reduïda. El que podria passar, és que Rússia acabi més tancada en si mateixa, tot i que mirant el mapa, hi ha moltes dificultats perquè Rússia acabi sent un país aïllat. El que sí que podria repetir-se és quelcom similar a l'URSS". La propaganda, en aquest sentit, "simplifica els arguments i acostuma a dibuixar una situació on s'enfronten el bé i el mal i hi ha pocs espais per als grisos". D'aquesta manera, Putin ha portat certa estabilitat al país. "S'ha venut com el líder que no permetrà que Rússia perdi poder a escala internacional. Ho ha fet dibuixant un país rodejat d'enemics, l'OTAN, la Unió Europea... Tots estan contra Rússia i ha d'estar preparada per defensar-se. Si aconsegueixes que aquesta visió cali, la d'un país rodejat d'enemics, ets un país en guerra i et comportes com a tal. I, per tant, és necessari tenir un líder fort i militar. Així s'explica la propaganda dels últims anys".

També hi ha propaganda a Ucraïna

"Quan una guerra comença, tots els bàndols del conflicte posen sistemes de propaganda. De tots els bàndols, perquè mai són només dos bàndols. Precisament per això és complicat fiar-se que es publica en guerra, sobretot, de les dades i canals oficials. Creure xifres de ferits de Rússia o d'Ucraïna em sembla un sense sentit". "El que ha passat a Butxa és terrorífic i cada u explica la seva pròpia versió. Abans de parlar amb tu, mirava el canal rus i s'hi deia que Ucraïna havia triat Butxa perquè és fàcil de pronunciar. L'objectiu fonamental dels dos bàndols és crear confusió".

Cossos de persones tapats amb bosses de plàstic en una fossa a Butxa / Efe

"La versió russa no ens està arribant, i als ucraïnesos no els coneixíem tant. Per a la major part de mitjans de comunicació és difícil saber què ha passat. Això podria ser un titular revolucionari: no tenim ni idea de com entendre el que està passant perquè la informació és radicalment diferent. No dic que no es publiquin anàlisis magnífiques sobre la guerra, perquè es publiquen anàlisis magnífiques sobre la guerra, però la informació que arriba s'ha de mirar amb cert escepticisme". El que sí que afirma l'expert, però, és que la guerra s'ha d'aturar per poder parlar amb normalitat. "No hi ha una relació d'igualtat, perquè Rússia està agredint un país que fa 8 anys que ha envaït. Tenen dret a defensar-se. Una altra cosa és el crèdit que se li està donant. Tanmateix, no els podem posar al mateix sac perquè un és l'agressor i l'altre l'agredit". 

 

Imatge principal: una dona porta menjar en un cistell al costat d'un edifici malmès a Butxa, prop de Kíiv / Efe