La tensió s'ha disparat en les últimes hores entre Rússia, d'una banda, i Finlàndia i Lituània de l'altra, en el que alguns observadors descriuen com una escalada política perillosa. El cap de les forces armades de Finlàndia, el general Timo Kivinen, ha assenyalat que el seu país està preparat per a un hipotètic atac rus i que oposarà una forta resistència en cas que es produís. "Els finlandesos estan motivats per lluitar i el país ha acumulat un arsenal important. Serem un os dur de rosegar", ha indicat Kivinen en una entrevista. Finlàndia ha mantingut un alt nivell de preparació militar des de la Segona Guerra Mundial, després d'haver lluitat dues guerres durant la dècada de 1940 contra el seu veí de l'est, amb el qual comparteix una frontera de 1.300 kilòmetres. Les declaracions del general coincideixen amb la tensió fronterera que ha aparegut en els últims dies en alguns punts, coincidint que la possibilitat que Finlàndia s'incorpori pròximament a l'OTAN, cosa que Moscou veu amb gran animadversió.
Mentrestant ha aparegut un altre conflicte entre Lituània i Rússia, pels problemes en què s'està trobant el port rus de Kaliningrad. Està situat a la costa sud del mar Bàltic, i està flanquejat per Lituània i Polònia, dos estats membres de la Unió Europea i de l'OTAN. L'empresa de ferrocarrils de Lituània, LTG, va anunciar divendres que impedirà que transitin per aquest país en direcció a Kaliningrad els béns russos sancionats per la UE, incloent-hi materials de construcció, metalls i carbó, seguint les penalitzacions europees per la guerra d'Ucraïna. Però això ha provocat fort malestar a Moscou.
La portaveu del ministeri d'Afers Exteriors rus, Maria Zaharova, ha advertit Lituània que la resposta que donarà Moscou a la prohibició del tràfic de mercaderies sancionades per la UE a l'enclavament rus de Kaliningrad no serà només de caràcter diplomàtic sinó pràctic. A la sessió informativa setmanal, li han preguntat si respondrien de forma exclusivament diplomàtica. "No, la resposta no serà diplomàtica, sinó pràctica", ha indicat la portaveu.
Mentrestant, avui s'ha conegut que el fotoperiodista ucraïnès Maks Levin i el soldat que l'acompanyava, Oleksi Txernixov, van ser executats "a sang freda" a prop de Kíiv el 13 de març, quan les tropes invasores encara miraven de prendre la capital. Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat Periodistes Sense Fronteres (RSF) en un informe publicat aquest dimecres. Segons la investigació feta dels cossos trobats el maig i les circumstàncies que els envoltaven, RSF assegura que hi ha un nombre "aclaparador" de proves que assenyalen l'autoria de les forces russes, entre elles documents, objectes personals, el cotxe del soldat ucraïnès foradat per una dotzena de trets, i fins i tot la bala que s'hauria emprat per assassinar el fotoperiodista. La reconstrucció dels fets apunta que Levin va perdre el seu dron en un bosc prop de Moixtxun, a uns 20 quilòmetres de la capital ucraïnesa, mentre cobria la invasió russa i, quan va tornar tres dies després a recuperar-lo per poder salvar les imatges de la guerra, l'exèrcit rus ja havia pres el control de la zona. És aquí on s'obren les possibles hipòtesis dels fets.
A la foto principal, el cap de les forces armades de Finlàndia, el general Timo Kivinen