Aquest dimarts, el Tribunal Suprem dels Estats Units ha celebrat una vista pels dos casos que té sobre la taula referits a les prohibicions aprovades en alguns estats, a partir de 2020, sobre la participació de nenes i noies trans en equips esportius femenins escolars i universitaris. El Suprem aborda per primer cop el debat sobre la participació de persones trans en equips esportius del seu gènere, més específicament en el cas de les noies, i ha escoltat els arguments de defenses i acusacions en els casos de dues atletes trans dels estats d'Idaho i Virgínia Occidental. En ambdós estats es prohibeix a dones trans participar en esports femenins i la decisió del tribunal afectaria lleis similars en uns altres 25 estats. Després de tres hores de discussió, la majoria conservadora del tribunal semblava inclinada a permetre les lleis estatals que prohibeixen la participació d'atletes trans en equips femenins.
La batalla legal es produeix en el marc de la campanya que ha mantingut l'administració del president dels Estats Units, Donald Trump, contra les persones trans. El passat mes de desembre el seu secretari de Salut, Robert F. Kennedy Jr. va anunciar restriccions a l'atenció mèdica relacionada amb processos de reassignació de genere en menors de 18 anys que buscarien tallar els fons federals a les institucions mèdiques que oferissin el tractament. El mateix Trump s'ha mostrat obertament contrari a la participació d'atletes trans en esports femenins. La seva administració no només ha atacat les persones trans en l'àmbit esportiu, sinó que també ha obligat, per exemple, a les administracions a reconèixer només dos sexes de forma oficial (masculí o femení) i a recollir només l'assignat en el naixement en els documents oficials.
Les lleis violen la garantia constitucional d'igualtat
Els casos als quan han passat vista els jutges del Suprem aquest dimarts venen de decisions de tribunals inferiors en dos estats que han prohibit la participació de noies trans en esports femenins. Becky Pepper-Jackson, estudiant de primer de batxillerat de Virgínia Occidental, i Lindsay Hecox, estudiant d'últim any d'universitat a Idaho, van decidir litigar contra les lleis, que exigeixen que la participació en equips esportius de les noies es basi en el "sexe biològic", definit com el sexe assignat a una persona en néixer. Les atletes dels dos casos de dimarts argumenten que les lleis de Virgínia Occidental i Idaho violen la garantia d'igualtat de protecció de la Constitució, que exigeix que el govern tingui raons vàlides per tractar les persones de manera diferent. Becky Pepper-Jackson, que va demanar unir-se a l'equip de cros femení de la seva escola quan tenia 11 anys, afirma que la prohibició viola el Títol IX, la llei federal de 1972 que prohibeix la discriminació sexual a les escoles, en negar-li l'accés al programa esportiu de l'escola i tractar-la pitjor que als seus companys.
Els tribunals inferiors, a favor de les demandants
Els casos que veu ara per sentència el Tribunal Suprem provenen de tribunals inferiors d'apel·lació, que es van pronunciar a favor de les estudiants i van bloquejar l'aplicació de les lleis en ambdós estats, la qual cosa van recórrer. En el cas que prové d'Idaho, un jutge federal va dir que promoure la igualtat d'oportunitats en els esports és un interès important per a l'estat, i que prohibir categòricament a Lindsay Hecox participar en els equips pel seu tractament mèdic contravenia els objectius. A Virgínia Occidental, un jutge de districte va fer costat a l'estat, dient que no violava la Constitució, però un tribunal superior dividit va acabar afirmant que la llei no es podia aplicar a Becky Pepper-Jackosn perquè la seva medicació havia provocat que no passés per la pubertat masculina.
El Suprem ho podria enviar de tornada
Les tres jutgesses liberals, veient la inclinació de la majoria, han suggerit a través de les seves preguntes que els seus casos siguin revisats de nou per un tribunal inferior. Així, deien les jutgesses es donaria a les atletes l'oportunitat de demostrar que elles mateixes no tenen avantatges competitius injustos, fins i tot si algunes noies transgènere sí que en tenen. Per la seva part, la majoria conservadora ha emfasitzat que la llei ha permès equips esportius separats per a nois i noies per garantir competicions justes, i han plantejat que retirar les prohibicions a atletes trans podria ser perjudicial als objectius del Títol IX, que ha impulsat la participació en esports femenins.
L'any passat, el Tribunal Suprem va confirmar una llei de Tennessee que prohibia alguns tractaments mèdics per a adolescents trans, un revés important pels drets d'aquestes persones, després que el tribunal dictés el 2020 que una llei federal de drets civils protegia els empleats gais i transgènere de la discriminació en el lloc de treball. En defensar la llei de Tennessee l'any passat, el president del Tribunal Suprem, John G. Roberts Jr., va citar els debats científics i polítics sobre els tractaments mèdics per a menors trans i va dir que aquestes qüestions haurien de ser resoltes pel "poble, els seus representants electes i el procés democràtic".