El Kirguizistan apaga les llums per preparar-se per a la crisi. Aquesta és la mesura desesperada dissenyada per mitigar una crisi elèctrica que s'aproxima també al país exsoviètic. Les autoritats han pressionat aquests últims dies les empreses públiques perquè no facin servir llum a les nits.
Això, tal com ressalta el portal Eurasianet, deixa els aparadors de les botigues a les fosques i també les tanques publicitàries. En aquest sentit, s'estan atorgant inspeccions rutinàries per garantir-ne el compliment. L'apagada afectarà, com no podria ser d'una altra manera, centres comercials i carrers de la capital, Bixkek. La capital quedarà a les fosques.
Garantir la il·luminació serà un problema. Per proporcionar electricitat a la població durant la tardor i l'hivern, els enginyers es veuen obligats a introduir restriccions en la il·luminació dels carrers secundaris, publicitat, aparadors, cafès i altres clients no domèstics. D'aquesta manera s'expressava la Companyia Nacional d'Energia Holding a través d'un comunicat a finals de setembre, que recull el mateix portal.
Vistes aèries de la capital del país, Bixkek / Unsplash
Com no podria ser d'una altra manera, els propietaris del negoci han entomat la mesura amb preocupació. La mateixa publicació recull declaracions del propietari d'un petit cinema de la capital, sense donar el nom ni massa detalls, i constata que espera que no es vegi afectat per la caiguda d'ingressos ni restriccions. "Si el nostre cartell està apagat, els espectadors no sabran si estem oberts o no. Això ens afectarà molt perquè treballem fins a les tres del matí". El mateix propietari constata que, de vegades, la llum marxa durant hores. I només aquest fet, ja hauria provocat retornar els diners de les entrades a clients que havien quedat descontents.
Què hi ha darrere l'apagada de llums?
A Espanya, la llum va cara. Però, per què el Kirguizistan té problemes amb el subministrament de la llum? Que les coses estiguin tan malament té a veure amb els nivells d'aigua de l'embassament Toktogul, al sud del país. La presa, que té gairebé més de mig segle d'antiguitat, funciona també com a planta hidroelèctrica que produeix al voltant del 40% d'energia del Kirguizistan. A finals de setembre, el volum d'aigua era, segons constata Eurasianet, de 12,3 mil milions de metres cúbics, mentre que per normal general, enquesta mateixa temporada hauria de rondar els 17 mil milions de metres cúbics.
Les autoritats atribueixen aquest problema als a l'augment i disminució de les escorrenties de les glaceres que, segons diuen, passen en un cicle d'aproximadament una dècada. L'última vegada que el país es va enfrontar a una crisi de proporcions similars va ser l'any 2008 i 2009. Aleshores, les apagades eren contínues i podien durar fins a set hores.
Tren que va de Bixkek a Balykchy / Flickr Thomas Kabisch
Més solucions
El Kirguizistan té una sèrie d'acords amb països veïns. D'aquesta manera espera que demanar al Kazakhstan, Turkmenistan i Uzbekistan uns 2.100 milions de quilowatts hora d'energia aquest any. L'acord preveu que aquests països proporcionin energia quan la capacitat hidroelèctrica és baixa, una energia que podria retornar-se durant els mesos d'estiu, quan els països de riu avall necessiten aigua per al reg.
El problema del Kirguizistan
El sector energètic presenta el 4% del PIB i el 16% de la producció industrial. L'energia hidroelèctrica representa dos terços de la producció d'energia. El Kirguizistan explota carbó, petroli i gas, però la majoria dels hidrocarburs són importats. De fet, depèn de les importacions de petroli i gas per a més de la meitat de les seves necessitats energètiques, sobretot, durant els mesos d'hivern, una època en què la producció d'energia hidroelèctrica baixa. Així mateix ho descriu l'informe dedicat al país de l'Agència Internacional d'Energia (IEA, per les seves sigles en anglès). Precisament per això, és tan important la integració regional amb els països veïns.
En aquest sentit, tal com recull el mateix informe, el Kirguizistan forma part del Sistema Elèctric de l'Àsia Central que connecta Uzbekistan, Kirguizistan, Tadjikistan i el Kazakhstan. Així, també destaca que els nous plans d'integració inclouen el projecte d'energia d'Àsia Central i Àsia Meridional que connectarà els països exportadors d'electricitat de Kirguizistan i Tadjikistan amb Afganistan i Pakistan per a subministrar-los electricitat. El projecte estava en fase força avançada l'any 2020, quan data l'informe, i es preveia operatiu l'any 2023. Caldrà veure, però, si la pandèmia haurà canviat els plans.
Un carrer de Bixkek, la capital del país / Unsplash
Crisis profundes per l'aigua i la llum
Amb l'URSS encara dempeus, el Kazakhstan, Uzbekistan, Turkmenistan, Tadjikistan i Kirguizistan compartien els seus recursos, però continues manques d'aigua i talls en l'electricitat han provocat algunes disputes al llarg del temps. Tal com recull la BBC, Kazakhstan, Uzbekistan i Turkmenistan tenien rics recursos d'energia, mentre que Tadjikistan i Kirguizistan tenien grans dipòsits d'aigua. En aquest sentit, treballaven unides per garantir-se el subministrament les unes a les altres. I si hi havia problemes, sempre els acabava resolent Moscou. Després de la dissolució de l'URSS, però, cada país va quedar sol i va haver de negociar les seves pròpies condicions.
Durant uns quants anys van seguir cooperant, però els països rics en energia van veure que els sortia més a compte vendre gas i electricitat que no pas guardar reserves per donar cobertura als països veïns, que, a més, no tenien diners.
Per ara, una altra de les idees conjuntes del Tadjikistan i Kirguizistan és intentar solucionar els seus problemes d'energia amb la intenció de construir un megaprojecte que inclogui centrals elèctriques, però aquesta mica de llum es preveu com una solució a llarg termini. Mentrestant, sobreviure com es pugui.
Imatge principal: interior d'una perruqueria a Bixkek, Kirguizistan / Unsplash