El partit dels socialdemòcrates de Suècia, que governen en minoria, han rectificat i han decidit trencar la neutralitat història pel que fa al seu posicionament amb l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord. Han canviat la seva postura i donaran suport a l'ingrés de país a l'OTAN. Això suposa un importantíssim canvi en la posició de la política exterior. Aquest anunci s'ha produït hores després que el seu país veí, Finlàndia, sol·licités l'ingrés a l'aliança atlàntica. "El Partit Socialdemòcrata suec ha pres la decisió històrica de decidir sí a sol·licitar l'entrada a l'OTAN. La invasió russa a Ucraïna ha deteriorat la situació de seguretat per Suècia i per Europa en el seu conjunt", ha argumentat la ministra d'Exteriors, Ann Linde.
Segons mitjans locals, aquest dilluns es debatrà al parlament suec la decisió, tot i que la gran majoria de diputats estan a favor de l'entrada a l'aliança atlàntica. A més, segons el diari Expressen, la primera ministra del país nòrdic, Magdalena Andersson, convocarà una reunió de l'executiu per prendre la decisió final en ferm. Aquest canvi de rumb en la política exterior sueca representa un gran canvi, ja que fa dos mesos l'oposició va demanar l'entrada a l'OTAN i Andersson ho va descartar taxativament. "Si Suècia optes per sol·licitar l'accés a l'OTAN en la situació actual, desestabilitzaria més aquesta regió d'Europa i augmentarien les tensions", va justificar al març. A més, va afegir: "He sigut clara durant tot aquest temps al dir que el millor per la seguretat de Suècia i 'aquesta regió d'Europa és que el govern tingui una política a llarg termini, consistent i predicible".
L'OTAN vol enviar tropes a Suècia i Finlàndia
L'OTAN està disposada a desplegar tropes prop de Finlàndia i Suècia mentre els trenta membres de l'aliança ratifiquen l'adhesió. A l'espera que formalitzin la petició d'entrada, el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha plantejat aquest diumenge "reforçar la presència militar" de l'aliança al Bàltic per tranquil·litzar els països escandinaus. La clàusula de protecció mútua, segons la qual els membres prometen defensar la resta d'aliats en cas d'atac, només s'aplica quan un país és membre de ple dret de l'OTAN, així que a Finlàndia i Suècia estan preocupats pel període entre la sol·licitud d'entrada i la ratificació. Stoltenberg també els ha volgut calmar traient ferro a les reticències de Turquia sobre les noves incorporacions.
Segons Stoltenberg, Turquia no pretén "bloquejar" l'entrada de Finlàndia i Suècia i només ha expressat les seves "preocupacions" sobre aquest pas. Així, el secretari general ha assegurat que mantindrà converses amb els turcs per internat "acordar una manera per continuar endavant" amb el procés d'adhesió. "Tots els aliats són conscients que és un moment històric que no es pot desaprofitar", ha alertat Stoltenberg intervenint a distància en una roda de premsa a Berlín després de la reunió dels ministres de defensa de l'OTAN. El noruec no ha pogut viatjar fins a Berlín perquè té covid-19.