Una de les qüestions centrals en les històriques reunions d'aquesta setmana a la Casa Blanca ha estat la de les garanties de seguretat que es podrien oferir a Ucraïna en cas d'un acord de pau amb Rússia. Per al president ucraïnès, Volodímir Zelenski, aquestes "són un tema clau, un punt de partida per posar fi a la guerra". El mandatari és conscient que, a llarg termini, la superioritat militar de Moscou acabarà desgastant unes tropes ucraïneses notablement debilitades per tres anys i mig de conflicte. Per això, ha insistit durant molt de temps que qualsevol acord de pau ha d'anar acompanyat de promeses fermes per part dels Estats Units i Europa que serveixin per dissuadir Vladímir Putin d'intentar nous atacs en el futur. Però, a la pràctica, què signifiquen realment aquestes "garanties de seguretat" i qui les podria proporcionar?
Qui hi estarà involucrat?
Aquest dilluns, Zelenski va dir que els detalls sobre les promeses de seguretat es concretarien i "formalitzarien sobre el paper" en un termini de 10 dies. Tot i l'actual incertesa, és molt probable que hi participin els països de l'anomenada "Coalició dels disposats", un grup d'aliats clau d'Ucraïna conformat per 30 països. Restarà per veure, però, què pot oferir cada membre, atès que no tots mantenen la mateixa postura pel que fa a la idea de participar en una missió de manteniment de la pau a Ucraïna. En aquest sentit, tot sembla indicar que el Regne Unit i França lideraran les garanties de seguretat. Tots dos països s'han mostrat disposats a enviar tropes com a part d'una "força de tranquil·lització", idea que el president francès, Emmanuel Macron, va confirmar dilluns. "Hem d'ajudar Ucraïna sobre el terreny", va asseverar el cap de l'Elisi, que també està disposat a contribuir per via aèria i marítima. A l'altra cara de la moneda, països com Alemanya i Itàlia són més escèptics i es neguen, de moment, a comprometre els seus efectius. Austràlia i Canadà podrien estar-hi més disposats, segons els analistes.
També queden molts detalls logístics a resoldre. Les tropes occidentals estacionarien al llarg d'una línia d'alto el foc o proporcionarien un paper d'entrenament més limitat a grans ciutats com Kíiv i Lviv? Quina seria la manera d'actuar en cas d'un atac rus? Sigui com sigui, el propòsit és clar: evitar que el Kremlin orquestri nous atacs a Ucraïna en els pròxims anys. La manera de fer-ho probablement passarà per desplegar forces sobre el terreny i donar suport al país des del mar i l'aire, alhora que s'inverteix en la reconstrucció de les forces armades ucraïneses. “Donarem suport a un Exèrcit ucraïnès robust, capaç de resistir qualsevol intent d'atac i dissuadir-lo, i per tant sense limitacions en nombre, capacitats i armes”, va afirmar Macron durant la reunió a la Casa Blanca.
Quin serà el paper dels Estats Units?
Aquesta és la gran incògnita a resoldre. Donald Trump espera que els països europeus suportin la major part de la càrrega, atès que "són la primera línia de defensa". Tot i això, va prometre ajuda de Washington a Ucraïna, sense detallar de quin tipus. En general, la seva postura ha estat imprecisa i poc detallada: en una publicació a Truth Social posterior a la reunió de dilluns, va dir simplement que les garanties de seguretat "serien proporcionades pels diversos països europeus, en coordinació amb els Estats Units d'Amèrica". El republicà s'ha mostrat, això sí, totalment en contra de la inclusió d'Ucraïna a l'OTAN, idea que Kíiv considera la panacea per dissuadir Rússia de qualsevol atac futur. Aquest dimarts, a més, el republicà va confirmar la seva negativa a desplegar tropes nord-americanes en sòl ucraïnès. “El que significarà exactament —la implicació dels EUA— es discutirà els pròxims dies”, va dir el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, en una entrevista amb Fox News.
Tot i que Rutte tracta de presentar la posició de la Casa Blanca com un "avenç", la majoria d'analistes coincideixen que Putin no es prendrà seriosament cap força que actuï com a garantia de seguretat sense el suport directe dels EUA. Des de la recopilació d'intel·ligència fins a la capacitat de suprimir defenses aèries enemigues a gran escala, Washington disposa de capacitats militars que els aliats europeus no tenen. L'administració Trump, conscient d'això, actuarà amb cautela pel que fa a qualsevol implicació que pugui conduir a una escalada, asseguren els experts. En paral·lel, Ucraïna continua interessada a comprar armes nord-americanes per un valor de 90.000 milions de dòlars, un recurs que considera vital per garantir la seva seguretat.
Rússia acceptarà aquestes garanties?
Segons Donald Trump, durant la cimera a Alaska, Vladímir Putin va donar el seu vistiplau a la idea de proporcionar garanties de seguretat a Ucraïna. L'enviat especial del republicà, Steve Witkoff, va dir que, si bé aquestes garanties estarien fora dels auspicis de l'OTAN, equivaldrien a l'article 5 de l'Aliança, que garanteix una resposta coordinada en cas d'un atac contra qualsevol dels estats membres. Tanmateix, la interpretació russa d'aquestes promeses dista de la versió nord-americana. El Kremlin s'oposa categòricament a qualsevol escenari que prevegi l'aparició a Ucraïna d'un contingent militar amb la participació de països de l'OTAN, segons paraules de Maria Zakharova, portaveu del Ministeri de Relacions Exteriors rus. Per tant, és gairebé impossible que Rússia accepti una força de manteniment de la pau com a part de cap acord, qüestió que, segons Trump, Putin havia acceptat durant la trobada entre els dos mandataris.
Per contra, els objectius bèl·lics de Putin no han canviat en cap moment, i segueixen destinats a resoldre les necessitats de seguretat existencials de Rússia. El mandatari rus exigeix la totalitat de les províncies de Donetsk i Luhansk, inclòs el territori que no ha pogut conquerir des del 2014. Putin també vol la "desmilitarització i desnazificació" d'Ucraïna, és a dir, reduir fins al mínim l'exèrcit ucraïnès i destituir Zelenski per col·locar en el seu lloc algú afí al Kremlin. Si bé la intensa diplomàcia dels darrers dies pot haver semblat un progrés, la postura essencial de Rússia no ha canviat: Putin no mostra cap signe de respecte per la sobirania d'Ucraïna, i tampoc cap voluntat d'aturar la guerra.
Quina és l'alternativa?
En aquests moments, davant l'evident incapacitat europea per assolir una postura comuna sobre com proporcionar les garanties de seguretat a Ucraïna, part de la discussió se centra en la idea que aquestes arribin en forma de cobertura aèria —una mesura semblant a les zones d'exclusió aèria sobre l'Iraq als anys noranta, dissenyades per prevenir atacs de les forces de Saddam Hussein. A ulls dels analistes, aquesta alternativa proporcionaria vigilància i reconeixement, però seria difícil mantenir la superioritat aèria si Rússia decidís desafiar-la. A més, existiria el risc d'una escalada ràpida si els avions de combat s'involucressin en combats aeris. El futur de la qüestió dependrà, en gran part, del nombre de països europeus que es decideixin a contribuir amb les seves tropes, i de l'abast de l'enigmàtica ajuda que ha promès Donald Trump.
Desafortunadament, val a dir que aquesta situació no és nova. El 1994, Ucraïna va acceptar renunciar a les seves armes nuclears a canvi d'unes garanties de seguretat internacionals que, segons els termes del memoràndum de Budapest, serien proporcionades pels EUA, Rússia, el Regne Unit, la Xina i França, països que "s'abstindrien de l'ús i l'amenaça de la força" i "garantirien la independència política d'Ucraïna". Tres anys més tard, Rússia va reconèixer les fronteres postsoviètiques d'Ucraïna, i aquesta va cedir a Moscou la major part de la seva marina i li va arrendar el port de Sebastòpol —ubicat a Crimea— durant vint anys. Però ni l'acord firmat a Budapest ni l'aparent normalització de les relacions entre Kíiv i Moscou va impedir que, el 2014, Rússia utilitzés les seves tropes estacionades a Crimea per prendre i annexionar la península. Des de llavors, Putin ha dit que tota Ucraïna forma part de la "Rússia històrica". Aquesta experiència del passat, que posa en evidència que les promeses no sempre s'acaben complint, empeny Ucraïna a buscar, aquesta vegada, garanties molt més fermes.