A les 23.11 hores d’aquest divendres es compleix una setmana del pitjor terratrèmol de la història del Marroc, que ha deixat 2.950 morts, 5.600 ferits i almenys 50.000 habitatges afectats fins ara, segons les darreres informacions oficials. Des de les carreteres més elevades de l’Alt Atles, on es troben les províncies més afectades, es veuen les valls i vessants plenes de taques grogues i blaves, color de les tendes repartides pel govern que conformen els campaments de damnificats que s’estenen per tot el territori.
Des de prop, a cada localitat es pot veure la destrucció i runes que va deixar la tremolor, les dificultats per rebre l’ajuda humanitària, el dolor per les desenes de pèrdues a cada vila i la incertesa pel futur i per si hauran de dormir en tendes quan arribin l’hivern i les primeres neus. Aquestes són algunes de les claus comprovades sobre el terreny.
Aïllament geogràfic i edificis
Un dels motius que ha empitjorat la tragèdia a les muntanyes ha sigut l’aïllament geogràfic. Els centenars de viles disperses per les muntanyes, algunes sense carreteres, van veure com el terratrèmol també cobria de pedres algunes de les vies, incloses les principals. La quantitat i l’aïllament d’aquestes viles i una resposta lenta de les autoritats van fer que les ambulàncies i els equips de rescat arribessin massa tard.
Els relats de veïns a ElNacional des de viles com Ijoukak, Imi’n Tala o Amizmiz repeteixen estàndards com que van ser ells mateixos qui van treure i enterrar els cossos o que les ambulàncies van arribar dies després. “Molta gent va morir en el camí, perquè està molt lluny i perdien molta sang, o abans no arribés l’ambulància”, reconeixien amb un missatge gairebé idèntic estudiants de medicina de l’hospital de Marràqueix i un conductor d’ambulàncies que preferien mantenir l’anonimat. Els hospitals de la muntanya estaven plens i això obligava a traslladar els menys greus a Marràqueix, comprometent la seva salut.
Tot i que molts dels edificis derruïts en aquestes viles són de formigó, són molts els experts que han apuntat que les cases d'adob, habituals en aquests poblats de majoria bereber, han sigut més febles davant les tremolors. Més enllà del material, la principal mostra que la qualitat i edat dels edificis ha sigut una de les claus de la tragèdia la trobem a Marràqueix, on els barris més vells i empobrits, la Medina i sobretot Mellah, han patit les majors conseqüències mentre els barris rics estan intactes. A les muntanyes de l’Alt Atles els habitants també són de majoria pobre, de forma que la població vulnerable ha tornat a ser la més afectada.
Primera resposta de les autoritats i ajuda humanitària
Més enllà de l’aïllament, són molts els veïns de la província d’Al Haouz, la més afectada pel terratrèmol, que es mostren enfadats amb les autoritats per haver trigat tant a respondre. Set dies després del sisme, encara cercaven dos cossos a la localitat destruïda d’Imin’Tala, que va quedar coberta per les roques de la muntanya el dia del terratrèmol. L’ajuda ja es feia visible a la majoria de les localitats, però en algunes de les viles més aïllades encara no comptaven amb tendes, per la qual cosa els veïns joves o d’edat mitjans miraven de proveir-se a les localitats properes on sí que havien arribat.
En general, els veïns culpaven al govern i no al rei, tot i que diverses fonts anònimes reconeixen que el monarca és una de les “línies vermelles” de la llibertat d’expressió al Marroc. El rei Mohammed VI va reaccionar a la catàstrofe des de França, d’on va tornar un dia després de la catàstrofe al vespre. No va ser fins dimecres que va visitar els ferits, cinc dies després del terratrèmol. Molts entrevistats per ElNacional.cat justifiquen l’absència del rei perquè “està malalt” i apunten que “el rei és bo però el govern no tant”.
Pel que fa a l’ajuda humanitària, tant les autoritats com organitzacions d’ajuda estatals com la CPO han anat ocupant les aldees aquests dies, però a més s’hi han sumat els particulars que, amb cotxe, han repartit menjar, aigua, mantes i roba per tot el territori, fins al punt d’embussar més d’una vegada les carreteres.
L’ajuda humanitària, en canvi, no ha arribat de tot arreu. Equips de la Unitat Militar d’Emergències (UME) espanyola estaven aquest divendres a Imin’ Tala, ajudant les tasques per trobar dos cossos encara no desenterrats de les runes. Allà hi havia també equips del Qatar, i a poca distància un destacament del Regne Unit, els països dels quals juntament amb Emirats Àrabs el Marroc va acceptar ajuda. Va vetar, en canvi, els equips israelians i sobretot francesos. Un equip de protecció civil italià va retornar al seu país per evitar un conflicte diplomàtic, tal com va poder constatar amb el destacament ElNacional.cat.
Futur: habitatge, educació i economia
Després de les tendes i l’ajuda d’emergència, la principal pregunta en els campaments entre les famílies és quan tornaran a tenir un habitatge i quin serà. Part de la resposta, almenys sobre el paper, la va donar el rei el dijous, quan va anunciar que donarà unes primeres ajudes de 2.800 euros a les famílies afectades i després entre 7.000 i 13.000 per a les reconstruccions en funció de si tenen una afectació total o parcial. Caldrà veure, a més, si el govern garanteix que les noves cases siguin a prova de terratrèmols, tal com ha promès, i si millora les comunicacions de les localitats de les muntanyes.
Més enllà de l’habitatge, hi ha altres qüestions que preocupen i molt als veïns, com l’educació i l’economia. Escoles i comerços estan destruïts a les muntanyes de l’Alt Atles i, aquest divendres, el govern ha muntat les primeres carpes per fer d’escoles provisionalment. El rei també ha reconegut els orfes com a fills de la pàtria, per tal de garantir-ne els drets.
Pel que fa a l’economia, quan queda un mes per la cimera del Banc Central i l’FMI a la ciutat de Marràqueix, comerciants, agricultors i constructors han perdut les seves feines i molts ramaders també en els casos que els seus animals han mort. A més, el turisme, que representa un 11% de l’economia marroquina i que té el seu centre neuràlgic a Marràqueix, pot patir una patacada molt important quan encara es recupera de la pandèmia. Per ara, la ciutat es va buidant i els preus dels hotels cauen en picat, mentre els guies i hotelers tenen molta menys feina que fa només vuit dies, quan Marràqueix vibrava amb el seu bullici habitual.