Quan es compleix gairebé una setmana de l’esclat del nou conflicte al Pròxim Orient, la guerra entre l’Iran, els Estats Units i Israel entra en una nova fase marcada per una paradoxa: mentre Teheran redueix notablement els seus atacs amb míssils i drons, Washington i Tel-Aviv intensifiquen les operacions militars. Al mateix temps, la guerra comença a arrossegar cada cop més actors internacionals, amb diversos països europeus i l’OTAN reforçant la seva posició defensiva.
Durant la nit de dijous a divendres s’han sentit noves explosions tant a Teheran com a Beirut. Les forces nord-americanes han incrementat la seva ofensiva contra objectius iranians i aliats de Teheran a la regió. El comandament central dels Estats Units ha assegurat que s'utilitzen “noves capacitats” militars en aquesta fase del conflicte. El secretari de Defensa, Pete Hegseth, ha advertit que l’escalada tot just comença: “Si penseu que ja ho heu vist tot, espereu”.
Per què l'Iran redueix els seus atacs
Paral·lelament, l’Iran ha reduït de manera significativa els seus atacs. Segons dades del comandament militar nord-americà, els llançaments de míssils balístics han caigut prop d’un 90% i els atacs amb drons un 83%. Aquesta disminució podria alleujar parcialment la pressió sobre diversos països del Golf Pèrsic, que han estat entre els principals objectius de les represàlies iranianes en els primers dies de guerra.
Malgrat això, el conflicte continua ampliant-se. Israel ha anunciat que entra en la “segona fase” de la guerra després d’haver executat prop de 2.500 bombardejos amb més de 6.000 armes. L’exèrcit israelià també ha avançat que aprofundirà les operacions al Líban, especialment contra zones considerades bastions de Hezbollah als suburbis del sud de Beirut. Les ordres d’evacuació emeses dijous afecten barris sencers on viuen més de mig milió de persones, fet que ha provocat escenes de pànic i una fugida massiva de residents.
Quin és el balanç del conflicte?
El balanç humà del conflicte continua augmentant. Segons els mitjans estatals iranians i libanesos, els bombardejos nord-americans i israelians han causat més de 1.200 morts a l’Iran i almenys 120 al Líban des de l’inici de les hostilitats. A la vegada, els atacs iranians han provocat desenes de víctimes en altres països de la regió.
La tensió també s’ha estès a altres punts del Pròxim Orient. L’Iran assegura haver llançat dijous a la nit un atac combinat amb drons i míssils contra Tel-Aviv. Al Golf Pèrsic, diversos països han interceptat projectils: l’Aràbia Saudita afirma haver destruït drons i míssils prop de Riad, mentre que Bahrain ha patit impactes en un hotel, edificis residencials i una refineria de petroli. Qatar i Kuwait també han interceptat atacs aeris durant la matinada.
Imatges de satèl·lit indiquen que l’Iran estaria intentant neutralitzar els sistemes de defensa antimíssils THAAD atacant radars fabricats als Estats Units situats en bases militars de la península Aràbiga. A més, Teheran ha estat acusat d’atacar l’Azerbaidjan, una acusació que el govern iranià nega.
Què diuen els aliats occidentals?
Mentrestant, els aliats occidentals es preparen per a una possible ampliació del conflicte. Països com el Regne Unit, França i Espanya han acceptat oferir suport militar per protegir interessos aliats, mentre que l’OTAN ha reforçat la seva postura defensiva després que un míssil sospitós fos interceptat quan es dirigia cap a l’espai aeri de Turquia.
En paral·lel, el debat polític també s’intensifica als Estats Units. El Congrés ha tornat a rebutjar una proposta per limitar els poders de guerra del president Donald Trump, que ha insistit que Washington hauria de tenir veu en la designació del futur líder suprem de l’Iran després de la mort de l’aiatol·là Ali Khamenei. La declaració reforça la percepció que el conflicte, lluny d’apagar-se, podria entrar en una fase encara més imprevisible.