Sèrbia podria viure un gir històric aquest diumenge. Una generació de joves que semblava haver perdut la confiança en la política ha recuperat l'esperança de canviar el país a través de les urnes i està disposada a plantar cara a Aleksandar Vučić, l'home que ha dominat la nació balcànica durant més d'una dècada. Les eleccions legislatives anticipades enfronten dues maneres d'entendre el poder i poden marcar un punt d'inflexió tant en el futur del país com en les seves relacions amb la Unió Europea i els veïns balcànics. El gran desafiament a l'expresident s'ha concentrat en la Llista d'Estudiants – Els Estudiants Guanyen, una candidatura sense una trajectòria política consolidada ni un lideratge clarament definit que ha aconseguit aglutinar bona part del descontentament contra el govern. Després de gairebé dos anys de mobilitzacions contra la corrupció, el moviment estudiantil fa el salt de les protestes a la política institucional amb l'objectiu de posar fi al domini de Vučić.
Tot va començar el novembre del 2024, amb una tragèdia que va sacsejar la societat sèrbia i va acabar convertint-se en el detonant d'una mobilització política de gran abast. 16 persones van perdre la vida quan es va desplomar una marquesina de l'estació de tren de Novi Sad, unes morts que van posar sota sospita les obres de renovació de les instal·lacions i van alimentar les denúncies de corrupció i negligència contra les autoritats. La indignació també va esquitxar Vučić, que havia associat públicament la seva figura al projecte ferroviari. Lluny de quedar-se en una protesta puntual, el malestar per la manca de respostes es va estendre entre els universitaris, que van començar a mobilitzar-se de manera recurrent per reclamar responsabilitats. Les manifestacions van anar guanyant força fins a tenir conseqüències directes sobre el govern: l'abril del 2025, el primer ministre Miloš Vučević, que havia estat alcalde de Novi Sad, va presentar la dimissió sota la pressió del moviment de protesta.
Una de les claus de l'èxit de les protestes ha estat precisament la manera com s'han organitzat els estudiants, que durant bona part de la mobilització han prescindit de portaveus permanents i han deixat les decisions en mans de les assemblees de les facultats. Aquest model horitzontal, basat en la participació directa, també els ha servit per evitar que les crítiques i els atacs polítics es concentressin en una figura concreta. Tant és així que la fórmula ha facilitat la incorporació de persones de sensibilitats ideològiques diferents, però amb un denominador comú: exigir transparència, respecte a la legalitat i responsabilitats a les institucions.
Aquesta diversitat, però, també ha plantejat dificultats a l'hora de convertir les reivindicacions compartides en un programa polític. Durant mesos, el moviment ha mantingut les distàncies amb els partits de l'oposició tradicionals, qüestionats per una part de la societat sèrbia per no haver estat capaços d'articular una alternativa sòlida al poder establert des del 2012. En aquest context, la convocatòria d'eleccions anticipades ha accelerat tots els processos, començant pel principal: la decisió dels estudiants de presentar-hi una candidatura. Això últim ha canviat les regles del joc, ja que, després de dos anys de mobilitzacions als carrers, ara aspiren a arrabassar-li el poder a Vučić.
Una proposta amb cara i ulls
El salt a la política institucional també ha obligat el moviment a posar noms i cognoms a una candidatura que, malgrat el seu origen universitari, va molt més enllà dels estudiants. Entre els integrants de la llista hi ha professionals de la medicina, la ciència i la docència, així com representants del sector agrícola i personalitats de la cultura i l'esport. Una de les figures més destacades és Ilija Srdanović, professor de cardiologia a Novi Sad, que s'ha convertit en el principal candidat. També formen part del projecte l'exjugador de bàsquet Dejan Bodiroga, l'actor Tihomir Stanić i Dejan Šoškić, que va ser governador del Banc Nacional de Sèrbia. La confiança en les possibilitats electorals del moviment va quedar reflectida dijous en les paraules de Srdanović, que va acompanyar els estudiants en la seva marxa cap a Belgrad per participar en l'última gran concentració abans dels comicis. Convençut que Sèrbia travessa un moment històric, el candidat va resumir l'ambient de la mobilització amb una paraula: "Imparable".
La lluita contra la corrupció és un dels principals eixos del programa d'onze punts amb què el moviment estudiantil concorre a les eleccions. La candidatura proposa crear una unitat policial específica per investigar i detenir els responsables de pràctiques corruptes, així com apartar del Ministeri de l'Interior els funcionaris que hagin vulnerat la normativa durant la repressió de les protestes o que mantinguin vincles amb el crim organitzat. Les reformes que plantegen també afecten els mitjans de comunicació, en un país on denuncien l'existència d'un panorama informatiu esbiaixat i sotmès a pressions polítiques. En aquest sentit, els candidats defensen alliberar la radiotelevisió pública del control dels partits i garantir-ne la independència. Una altra de les seves prioritats és acabar amb el nomenament de persones afins al partit governant al capdavant de les empreses públiques.
David contra Goliat
El principal obstacle per a les aspiracions dels estudiants és un adversari que coneix bé les urnes. Aleksandar Vučić ha dominat la política sèrbia durant els últims dotze anys, primer com a primer ministre i després com a president. Després de deixar la presidència, a la qual no podia optar per tercera vegada consecutiva per la limitació constitucional de mandats, el dirigent ultranacionalista aspira a tornar a encapçalar el govern com a primer ministre, al capdavant del Partit Progressista Serbi (SNS). Tanmateix, la seva experiència electoral no li garanteix una victòria còmoda. El mateix Vučić ha admès, en declaracions a Ràdio Belgrad, que els comicis seran una "contesa renyida", una previsió que queda palesa en algunes enquestes. La publicada dimarts per Nova Srpska Politička Misao (NSPM), per exemple, situa pràcticament empatades la Llista d'Estudiants i Sèrbia Unida, la coalició liderada per l'SNS.
Les perspectives electorals, però, varien considerablement segons l'enquesta. A diferència del sondeig d'NSPM —que atorga a la Llista d'Estudiants el 44,4% dels vots, davant del 41,7% de Sèrbia Unida—, un estudi de Faktor Plus publicat a finals de setembre situava la coalició de Vučić més de 10 punts per davant de la candidatura estudiantil. Enmig d'aquesta disputa, els grans perjudicats semblen ser els partits de l'oposició tradicional, que han vist com el moviment sorgit de les universitats concentrava bona part del vot contrari al govern. El suport conjunt a aquestes formacions hauria caigut del 30% fins a una forquilla d'entre el 10% i el 15%. Algunes han optat per integrar-se a la Llista d'Estudiants, mentre que d'altres intentaran mantenir una candidatura pròpia. És el cas de Sèrbia Europea, que, segons les estimacions disponibles, podria quedar per sota del llindar del 3% dels vots necessari per obtenir representació parlamentària.
Vučić, per la seva banda, ha tornat a denunciar una suposada ingerència internacional darrere del moviment que aspira a desbancar-lo del poder. L'expresident serbi, conegut pel seu euroescepticisme i per la seva proximitat a Rússia, sosté que existeix una operació impulsada des de l'estranger per apartar-lo de la vida política del país. "Aquesta és una campanya molt difícil per a nosaltres, considerant l'enorme quantitat de diners que ha entrat al país per enderrocar l'Estat", ha assegurat durant l'entrevista a Ràdio Belgrad, sense aportar proves de la seva conspiració.
"Un canvi de règim"
Fa un any i escaig, ElNacional.cat entrevistava diversos testimonis sobre la situació que es vivia a Sèrbia aleshores, en un moment en què el país ja estava sumit en una onada de protestes contínues. L'Stefan, un historiador originari de Belgrad, deia que encara no veia "la llum al final del túnel" i que, en cas d'arribar a unes eleccions, els estudiants no tenien "un projecte polític sòlid". "Està tot per fer", resumia. Els mesos han passat i el context ha evolucionat a una situació més pròxima al que descrivia en Dragor, l'estudiant d'un màster en Història a la Universitat de Belgrad que forma part del nucli dur del moviment popular. Aquest jove explicava aleshores que l'objectiu final de les mobilitzacions era "un canvi de règim". Aquesta fita és ara més a prop que mai.