Entre les moltes incògnites que envolten el líder nord-coreà Kim Jong-un, n’hi ha una que destaca per damunt de totes: la identitat —i sobretot el silenci— sobre la seva mare. En més de quinze anys al poder, Kim no ha pronunciat mai públicament el seu nom, un buit informatiu que no és casual sinó profundament polític.
Tal com recull la BBC en un reportatge recent, aquesta absència no només forma part del misteri habitual que envolta la dinastia Kim, sinó que toca el nucli mateix del sistema de legitimitat del règim. A Corea del Nord, el poder no es justifica només per la força o el control, sinó per la idea del “llinatge del Mont Paektu”, una narrativa quasi mitològica que vincula la família governant amb l’origen sagrat de la nació coreana.
En aquest relat oficial, el Mont Paektu —una muntanya situada a la frontera amb la Xina— és presentat com el bressol simbòlic de la revolució i de la pròpia identitat del país. El fundador del règim, Kim Il-sung, i el seu successor, Kim Jong-il, van ser incorporats a aquesta mitologia d’origen, consolidant una idea de continuïtat gairebé sagrada.
El misteri de Ko Yong-hui
Però la figura de la mare de Kim Jong-un, Ko Yong-hui, trenca aquesta construcció. Segons les investigacions recollides per la cadena britànica i diverses biografies, Ko hauria nascut a Osaka, al Japó, dins la comunitat de coreans residents al país durant la colonització japonesa. Posteriorment, la seva família hauria emigrat a Corea del Nord en el marc dels programes de repatriació del règim.
Aquest origen és problemàtic dins del sistema de jerarquies socials nord-coreà, conegut com a songbun, que classifica els ciutadans segons la seva fidelitat ideològica i antecedents familiars. Els retornats del Japó són sovint considerats una categoria “sospitosa” o de segona línia, difícilment compatible amb la imatge de puresa ideològica que el règim projecta sobre la dinastia governant.
Segons diversos testimonis i investigadors citats per la BBC, Ko hauria estat ballarina en una companyia artística d’elit quan va captar l’atenció de Kim Jong-il, amb qui hauria tingut tres fills. Tanmateix, la relació mai no va ser oficialitzada plenament, i Ko hauria viscut durant anys en un segon pla, fora del centre polític de Pyongyang.
El silenci, una forma de control
La seva mort, el 2004, tampoc no va ser anunciada de manera pública pels mitjans estatals, un fet que reforça la voluntat del règim de mantenir el seu perfil en la màxima discreció possible. En el sistema nord-coreà, on la propaganda construeix cada detall de la família governant, el silenci és també una forma de control.
El cas de la mare de Kim Jong-un no és, per tant, una simple curiositat biogràfica. És una peça sensible dins d’un engranatge ideològic que necessita una genealogia perfecta per sostenir la seva autoritat. Qualsevol fissura en aquest relat —com un origen “impur” o difícil d’encaixar en la narrativa oficial— podria introduir dubtes sobre la continuïtat dinàstica.
Per això, segons analistes citats per la BBC, la discreció no és accidental sinó necessària. Fer visible la figura de Ko Yong-hui podria obrir preguntes incòmodes sobre la legitimitat del mateix Kim Jong-un. I en un sistema polític construït sobre la idea de sang, herència i destí, les preguntes són gairebé tan perilloses com les respostes.