El president del Parlament Europeu, David Sassoli, mort aquest dimarts als 65 anys, va assumir en els seus últims anys de vida la tasca de dirigir l'Eurocambra en plena pandèmia global, un període excepcional en què va haver de gestionar el traspàs de tota l'activitat política de la institució a una modalitat en remot i en què es va reafirmar en el seu desig d'una Europa més unida i social.

Arribat a la presidència de l'Eurocambra de forma inesperada, l'italià va portar la batuta de la institució en una etapa en què es van negociar legislacions històriques, com el fons de recuperació postpandèmia, i altres de molt presents en la vida dels europeus, com el certificat digital de vacunació del coronavirus que va ajudar a reiniciar el turisme a l'estiu de 2021.

Encara que la seva presidència va estar marcada pel coronavirus, David Sassoli va mantenir sempre un discurs d'un destacat to social, amb constants crides a una política migratòria més solidària i a buscar solucions a les desigualtats exacerbades per la pandèmia, així com per a l'atur juvenil. És la primera vegada en la història del Parlament Europeu que mor un president en exercici.

De presentador a l'Eurocambra

Nascut a Florència en 1956 i graduat en Ciències Polítiques, Sassoli va tenir una dilatada carrera periodística abans d'entrar en el Partit Democràtic italià: va treballar en petits mitjans i agències de notícies i va ser testimoni directe de moments clau de la història europea, com la caiguda del mur de Berlín, que ell mateix va colpejar aquella nit del 9 de novembre de 1989 amb un martell i un cisell com va compartir en una fotografia al seu web.

A començaments dels 90 es va estrenar a la radiotelevisió pública italiana, on acabaria sent un dels enviats especials i presentadors més reconeguts del país, inclòs l'informatiu insígnia de la cadena.

Representant de l'ala catòlica progressista del Partit Democràtic italià, es va afiliar a aquest partit des de la seva fundació el 2007 i va acceptar el repte d'encapçalar la seva llista al Parlament Europeu en les eleccions de 2009, on va guanyar un escó a l'hemicicle comunitari i es va refermar com a líder de les files de la seva família política a Brussel·les.

Després d'un breu intent en la política municipal el 2013, Sassoli va renovar el seu escó comunitari el 2014 i va passar a ser un dels 14 vicepresidents del Parlament.

President per sorpresa

Després de la tempestuosa elecció de la cúpula de les institucions europees a l'estiu de 2019, que va seleccionar els nous presidents de la Comissió i del Consell, però no el del Parlament (competència dels eurodiputats), s'esperava que els socialdemòcrates postulessin el búlgar Sergei Stanishev, que des de 2011 era el president del partit a nivell europeu.

Tanmateix, el nom de Sassoli va emergir en l'últim moment a proposta de l'espanyola Iratxe García i, amb el beneplàcit dels altres grans grups del Parlament, es va convertir en president de l'Eurocambra a començaments de juliol de 2019.

En el seu primer discurs, va marcar algunes de les temàtiques que van ser constants en les seves intervencions públiques durant els seus dos anys i mig de presidència, com l'atur juvenil, la necessitat d'una política migratòria solidària i comuna a la UE o la protecció social dels ciutadans.

L'italià es va veure immers també en el debat polític català després de ser l'encarregat d'anunciar, en qualitat de president, que el líder d'ERC Oriol Junqueras era eurodiputat de ple dret després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea el desembre de 2019.

Però, tot just tres mesos després, tanmateix, li va sobrevenir el que va ser el gran repte que va marcar tota la seva presidència: una pandèmia global que va obligar a tancar les portes de l'Eurocambra i a traspassar tots els seus processos legislatius a l'escenari online.

En una institució amb més de 700 eurodiputats en el que són habituals les imatges de passadissos, sales de reunions i hemicicles bullint d'activitat, Sassoli es va veure obligat a prendre decisions en ocasions impopulars, com cancel·lar durant més d'un any els viatges mensuals a la seu de l'Eurocambra a Estrasburg (França) per celebrar les sessions plenàries, però va mantenir sempre el principi que els processos legislatius havien de continuar sense interrupcions.

En els mesos més durs dels confinaments en Europa, també va prendre la decisió d'oferir menús preparats per les cuines del Parlament Europeu per a persones necessitades i treballadors sanitaris, així com posar a disposició part de la seva flota de vehicles o les seus de l'Eurocambra a Brussel·les i Estrasburg per acollir a pacients o dones en situacions de risc, entre altres perfils vulnerables.

Els últims mesos del seu mandat van estar condicionats per la pneumònia que va contreure el setembre de 2021, després de la que va estar dos mesos convalescent. Una "disrupció" en el seu sistema immunitari que es va acabar complicant va motivar un nou ingrés hospitalari el 26 de desembre de 2021, que tanmateix no va transcendir fins ahir, poques hores abans de la seva mort esdevinguda a la 1.15 de la matinada d'aquest dimarts al Centre de Referència d'Oncologia d'Aviano, a Itàlia.

A Sassoli, apassionat de la Fiorentina i de la música clàssica, li sobreviuen la seva dona, Alessandra Vittorini -superintendent d'Arqueologia de la ciutat de L'Aquila i molt involucrada en la reconstrucció de la ciutat després del terratrèmol de 2009- i els seus dos fills, Giulio i Livia.

Foto principal: El president del Parlament Europeu, David Sassoli / Europa Press