Les noves sancions anunciades pel president Donald Trump contra Iran han entrat en vigor aquest dilluns. Es tracta de les sancions que havien estat aixecades amb la firma de l'acord nuclear subscrit el juliol del 2015 sota la legislatura de Barack Obama. En total, 700 individus, empreses i entitats iranianes, que principalment formen part del sector energètic i financer, són els perjudicats per aquesta acció del Govern nord-americà.
Aquestes sancions, però, tenen un caràcter limitat, ja que la Xina i set països més: Índia, Itàlia, Grècia, Japó. Corea del Sud, Taiwan i Turquia, estaran exempts d'aquestes restriccions a l'hora de tractar amb Teheran. Precisament, aquests vuit Estats són els importadors de cru més importants, per la qual cosa el sector petroler iranià no es veurà enfonsat per les sancions de l'Executiu de Trump.
El secretari d'Estat d'EUA, Mike Pompeo, ha explicat que Washington aspira a reduir a "zero" els ingressos que Iran obté del petroli. Davant la premsa també ha reconegut que aquestes sancions es van concedir sota "circumstàncies especials" i que tindran una durada de sis mesos.
Pompeo també ha insistit en què el seu Govern continuarà amb la "campanya de pressió econòmica sense precedents" amb l'objectiu que Iran acabi amb les seves "activitats malignes" al Pròxim Orient. L'objectiu del Govern de Trump és que el pacte amb Iran no es limiti al programa nuclear, sinó que inclogui també la fi del seu suport a grups com l'organització xiïta Hesbol·là. "El règim iranià té dues opcions: pot fer un gir de 180 grau en el curs de les seves accions il·legals i actuar com un país normal, o pot veure com la seva economia cau", ha sentenciat Pompeo.
Rohani desafia Washington
Iran no acatarà les sancions d'EUA. Així ho ha anunciat el president iranià, Hassan Rohani, a través d'un discurs difós en un canal de televisió. Concretament, Rohani ha assegurat que el seu país seguirà venent petroli. Això ha passat hores després que milers de persones s'hagin manifestat pels carrers de la capital de la república islàmica al crit de "Mort a Estats Units".
Aquest intercanvi d'intencions arriba després que ambdós presidents publiquessin missatges a les xarxes socials amenaçant-se l'un a l'altre amb una evident inspiració en la popular sèrie d'èxit del canal nord-americà HBO Joc de Trons.
— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) 2 de novembre de 2018
A qui afecten aquestes sancions?
Evidentment, el primer perjudicat és l'Iran a través de les seves empreses i entitats. Amb l'entrada en vigor de les sancions, tots els actius de Teheran a EUA queden congelats. Cap empresa podrà fer negocis amb els afectats per aquestes congelacions, entre les que s'inclouen entitats portuàries, bancs i companyies del sector energètic.
A més, les sancions també afecten a qualsevol empresa que faci negocis amb Iran o inclús les persones que facilitin aquestes transaccions, cosa que ha generat cert malestar entre els països europeus, ja que la Unió Europea segueix dins l'acord amb Teheran i compta amb la presència de diverses companyies fent negocis amb la república islàmica. A causa d'aquestes sancions, ja són diverses les empreses europees que han abandonat Iran, com són els casos de la petrolera francesa Total, el fabricant d'automòbils PSA i la naval danesa Maersk.
Des que Washington va anunciar les seves sancions al maig, les exportacions petroleres d'Iran han caigut en uns 800.000 barrils diaris i la moneda nacional, el rial, s'ha devaluat considerablement.