El conflicte del Sàhara Occidental és un d'aquells afers internacionals que de tant en tant, o molt de tant en tant, apareixen als mitjans de comunicació d'una manera efímera i fugaç fins que tornen a caure en l'oblit. Però els mitjans no són els únics que han tendit a l'amnèsia respecte aquesta part del món; l'ONU ha tingut exactament el mateix comportament.

I és que aquesta organització, que teòricament ha de vetllar pel manteniment de la pau i el respecte dels drets humans a tot el món, va establir una missió especial l'any 1991 per imposar l'alto al foc entre el Marroc i el Front Polisario (el braç armat del poble sahrauí) d'un conflicte que s'havia iniciat el 1976, quan Espanya havia abandonat la zona i tots dos bàndols havien reclamat el territori. Per a les Nacions Unides, la solució era clara: celebrar un referèndum d'autodeterminació, i així ho ha reiterat en diverses ocasions el seu Consell de Seguretat. Tanmateix, 30 anys després de l'establiment de la 'pau', el referèndum ni ha arribat ni se l'espera.

Vídeo del bloqueig civil sahrauí que va provocar el trencament de l'alto al foc per part del Marroc

Així ho denuncia a ElNacional.cat en Yahia Mulay, un jove sahrauí nascut al campament de refugiats de Tindouf (situat a Algèria, prop de la frontera amb el Sàhara) i que fa 17 anys que viu a Catalunya i treballa com a infermer a l'Hospital Universitari de Parc Taulí, a Sabadell. "L'ONU, en poques paraules, és amiga i confident del Rei de Marroc. La seva gestió és absent, poc transparent i unilateral", assegura. En Yahia també té retrets per a la comunitat internacional, acusant les grans potències de "només mirar pels seus interessos".

"On han quedat les promeses d'un referèndum d'autodeterminació? Els sahrauís s'han vist obligats a tornar a les armes i et puc assegurar que hem avançat en molts aspectes quan ningú no donava ni un duro pels sahrauís ni per la seva lluita. I encara veurem més sorpreses, això acaba de començar", afegeix.

La paciència del poble sahrauí

Aquest context és el que explica el trencament de l'alto al foc que es va produir el passat 13 de novembre, quan el Front Polisario va respondre amb ràfegues de trets i bombardejos una intervenció militar marroquí a la ciutat desmilitaritzada de Guerguerat. L'exèrcit marroquí havia dissolt violentament una concentració de civils que bloquejava la carretera que uneix aquesta ciutat sahrauí amb Mauritània.

El motiu de tot plegat és que aquesta ciutat, tot i que va ser desmilitaritzada per ambdues parts després d'una crida del secretari general de l'ONU l'any 2017, ha estat sent utilitzada pel Marroc per l'exportació de recursos obtinguts al territori sahrauí ocupat.

L'espoli del Marroc

El Sàhara Occidental està considerat oficialment com un dels 17 territoris no autònoms de l'ONU, i per aquesta mateixa organització la seva potència administradora continua sent l'Estat espanyol. El cas és que, a la pràctica, la major part del territori (un 80%) és ocupada i espoliada pel Regne del Marroc.

W Sahara Map

Situació actual del control del Sàhara Occidental / Mapa: Orthuberra at the English Wikipedia

De res serveix la resolució de les Nacions Unides de celebrar un referèndum per impedir que el país que regna Mohammed VI porti 45 anys aprofitant-se, per exemple, dels caladors de pesca que ofereixen els 1.100 km de costa atlàntica que té el país, a més del valor estratègic que això suposa. També gaudeixen de les riques mines de fosfat que hi ha a la regió, element clau per a l'elaboració de fertilitzants.

El saqueig del Marroc i el passotisme de la comunitat internacional han estat els dos motius pels quals el Front Polisario ha decidit donar per trencat l'alto al foc i iniciar l'única via que creu que servirà per resoldre la situació: la lluita armada.

Els avenços diplomàtics del Marroc

I és que tampoc són un element gaire esperançador els avenços diplomàtics, polítics i econòmics que ha estat fent el Marroc en els darrers anys. Només el 2019 va aconseguir atreure fins a 16 països perquè obrissin un consolat en territori ocupat. El més important el dels Emirats Àrabs Units, sent el primer país àrab en fer-ho.

marlaska Abdelouafi Laftit marroc - efe

El ministre Marlaska, reunit amb el ministre de l'Interior marroquí, Abdelouafi Laftit, per tractar l'arribada d'immigrants a les Canàries. Precisament, aquesta és una de les eines de pressió que fa servir el Marroc per obtenir el suport de la comunitat internacional / Foto: Efe

A banda, el país de Mohammed VI va aconseguir firmar el 2019 un acord de pesca amb el Parlament Europeu que també inclou els caladors del Sàhara Occidental, ignorant una sentència de l'any anterior del Tribunal de Luxemburg que assegurava que no es podia incloure la nació sahrauí en cap acord de pesca perquè el territori "no forma part del Marroc".

 

Imatge principal: Refugiats sahrauís observen una base militar del Front Polisario a Tifarati el maig del 2008 / Efe

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat