Alts representants d’Ucraïna i Rússia es reuneixen aquesta setmana a Abu Dhabi en una segona ronda de converses impulsades per l’administració del president nord-americà, Donald Trump. Les negociacions, que s’allargaran durant dos dies, reprodueixen el format de la trobada celebrada el mes passat, amb delegacions de Washington, Kíiv i Moscou assegudes a la mateixa taula. Tot i el to optimista de la Casa Blanca, les dues parts en conflicte han rebaixat les expectatives davant la possibilitat d’un avenç immediat cap a la pau.
Trump ha insistit recentment que el final de la guerra, que aviat farà quatre anys que dura, està a l’abast. No obstant això, els combats continuen sobre el terreny. Rússia va reprendre els bombardejos contra Kíiv pocs dies després que el president nord-americà afirmés que Vladímir Putin havia acceptat una pausa temporal dels atacs a causa del fred extrem. Aquesta escalada recent ha reforçat l’escepticisme a Ucraïna sobre la voluntat real de Moscou de reduir la tensió.
El territori, el principal obstacle per a un acord
El principal obstacle per a un acord continua sent el territori. Els Estats Units han admès que les negociacions giren entorn d’una qüestió central i altament sensible: el futur del Donbàs. El Kremlin exigeix que Ucraïna cedeixi completament aquesta regió oriental, incloent-hi zones que encara controla. Kíiv ha rebutjat aquestes condicions, tot i que el president Volodímir Zelenski ha deixat la porta oberta a fórmules alternatives, com una retirada parcial de tropes o la creació d’una zona desmilitaritzada sota supervisió internacional.
Washington ha pressionat Ucraïna perquè accepti concessions territorials a canvi de garanties de seguretat occidentals, una proposta que genera divisió dins del país. A més del territori, hi ha altres línies vermelles difícils de superar. Rússia s’oposa frontalment a la presència de tropes europees a Ucraïna, mentre que Moscou també exigeix limitar de manera estricta la mida de l’exèrcit ucraïnès, una condició que Zelenski ha descartat reiteradament.
Les delegacions que participen en les converses reflecteixen la importància estratègica de la cita. Ucraïna ha enviat figures clau de l’àmbit polític i militar, mentre que Rússia està representada per alts càrrecs dels seus serveis d’intel·ligència. Des del costat nord-americà, hi participen enviats especials propers a Trump, una presència que ha generat crítiques per la seva escassa experiència diplomàtica formal.
Diferències profundes i actitud calculada
Malgrat les diferències profundes, ambdues parts mantenen una actitud calculada davant de Washington, intentant projectar una imatge d’obertura al diàleg sense assumir concessions que puguin ser percebudes com una derrota. Mentrestant, la possibilitat d’una reunió directa entre Putin i Zelenski continua llunyana, amb desacords fins i tot sobre el lloc on podria produir-se.
En l'àmbit social, el cansament és evident. A Ucraïna, durament colpejada pels atacs a infraestructures i per un hivern excepcionalment rigorós, la majoria de la població desitja la fi de la guerra, però rebutja un acord que impliqui la pèrdua total del Donbàs. A Rússia, on la dissidència és reprimida, les poques dades disponibles indiquen un augment del suport a les converses de pau, sense que això es tradueixi en una disposició a renunciar a territoris.
Si les converses fracassen de nou, el conflicte continuarà sent una guerra d’esgotament. Ambdues parts afronten dificultats creixents –militars, econòmiques i socials–, però cap sembla encara disposada a cedir. Fins que una d’elles arribi al seu límit, la pau continuarà sent una possibilitat llunyana.