Rússia ha assegurat aquest dilluns que, durant la nit de diumenge, les seves forces de defensa han interceptat gairebé 200 drons ucraïnesos a tretze regions del país. Segons el Ministeri de Defensa rus, 34 d’aquests aparells haurien estat neutralitzats a prop de Moscou, en el que seria una de les ofensives aèries més massives llançades per Ucraïna sobre territori rus les darreres setmanes.
Com a mesura de seguretat, les autoritats russes van tancar temporalment vuit aeroports, dos dels quals donen servei a la capital: l’aeroport internacional de Domodédovo i el de Djukovski, més petit. Les instal·lacions van reprendre l’activitat un cop la situació es va estabilitzar. A la regió de Briansk, fronterera amb Ucraïna i Bielorússia, un dels drons ucraïnesos hauria impactat contra un minibús, on hauria provocat la mort del conductor i ferit cinc passatgers, segons han informat fonts del Ministeri de Defensa. No s’han comunicat més danys materials ni víctimes a la resta de regions afectades, però Moscou ha reconegut que no ha aconseguit interceptar sis dels quaranta drons detectats a l’àrea metropolitana.
En total, el Ministeri rus ha detallat que les seves defenses van abatre 47 drons a la regió de Briansk, 42 a la de Kaluga, 32 a Tula i 10 a Kursk, mentre que els 22 restants van ser destruïts a vuit regions més del país. Ucraïna, per la seva banda, no ha confirmat ni desmentit l’atac.
Els atacs russos del cap de setmana
Aquesta ofensiva ucraïnesa amb drons arriba només 24 hores després que Rússia llancés una altra onada d’atacs similars contra Ucraïna. En aquella ocasió, Moscou va emprar prop d’un centenar de drons, que van causar la mort de tres persones a Kíiv i van deixar una trentena de ferits. Els intercanvis de drons i míssils entre tots dos països s’han intensificat les darreres setmanes. Fa menys d’una setmana, Rússia també havia executat un atac massiu sobre diverses ciutats ucraïneses, que va provocar la mort de set persones —dues d’elles menors— a Khàrkiv, a més de deixar una trentena de ferits.
Segons els respectius governs, aquestes operacions tenen objectius estratègics concrets: Moscou intenta danyar les infraestructures energètiques ucraïneses, mentre que Kíiv busca afectar la indústria petroliera russa amb atacs sobre refineries i altres instal·lacions relacionades amb la producció de combustible. Tot i això, les conseqüències sobre la població civil continuen sent importants, malgrat que ambdues parts insisteixen que no ataquen directament objectius no militars. La guerra entre Rússia i Ucraïna, que va començar fa més de tres anys i mig amb la invasió russa, continua causant milers de víctimes, especialment entre la població ucraïnesa. Els bombardejos i els atacs amb drons lluny de les línies del front s’han convertit en una constant en un conflicte que no mostra signes imminents de desescalada.
La nova joguina de Vladímir Putin
En aquest context, aquest diumenge, Rússia ha assegurat que ha dut a terme amb èxit la prova del Burevestnik, un míssil de creuer amb propulsió nuclear capaç de volar durant hores i esquivar sistemes de defensa. La notícia arriba just després que el Kremlin hagi tornat a colpejar Kíiv amb un dels seus bombardejos més letals de les últimes setmanes. El mandatari rus va destacar que l’arma, encara en desenvolupament, està impulsada per un motor nuclear i pot transportar una ogiva atòmica. Segons experts en control d’armes, el Burevestnik ha estat qualificat d'un “Txernòbil volador”, ja que utilitza un petit reactor com a font d’energia i podria emetre restes radioactives al llarg del seu trajecte, depenent del disseny i del combustible utilitzat. Aquesta combinació d’abast il·limitat i risc ambiental el converteix en un dels projectes més controvertits del programa armamentístic rus.