L’escalada de tensió entre Israel i l'Iran ha provocat una nova onada d’incertesa als mercats energètics internacionals. Tot i que la situació geopolítica és fràgil i els preus del petroli fluctuen, aquesta crisi podria suposar un benefici econòmic per a Rússia si el conflicte es manté prolongat però controlat. Segons diversos analistes, Moscou es veuria afavorida per una inestabilitat regional que incrementés els preus del petroli, però sense arribar a un col·lapse del mercat energètic mundial.
➕ El Pentàgon posa en dubte Trump: els bombardejos a l’Iran no van neutralitzar el programa nuclear
El punt d’inflexió es va produir quan el parlament iranià va aprovar el tancament de l’estret d’Ormuz, una ruta clau per al transport d’un terç del petroli mundial per via marítima. Aquesta decisió va fer disparar el preu del cru Brent fins als 81,40 dòlars per barril, abans de caure als 67,30 dòlars arran de l’anunci d’alto el foc impulsat pel president Donald Trump. Tot i la rebaixa temporal del preu, l’estat d’inestabilitat persisteix: les hostilitats entre Israel i l'Iran continuaven fins dimarts, i no s’ha assolit encara un acord formal de pau.
➕ Estret d'Ormuz: què és i per què té la clau del comerç mundial?
Segons Goldman Sachs, si els fluxos de petroli per l’Estret d’Ormuz es redueixen a la meitat durant un mes, el Brent podria arribar puntualment als 110 dòlars per barril. Per al quart trimestre del 2025, s’estima un preu mitjà de 95 dòlars per barril si persisteixen les interrupcions, una xifra molt superior a la previsió anterior de 78 dòlars.
Per què el conflicte afavoreix Rússia?
Aquest escenari afavoreix Rússia per dues vies. D’una banda, un augment del preu global del petroli beneficiaria les seves exportacions, malgrat les sancions occidentals. D’altra banda, Rússia podria cobrir part del subministrament d’energia cap a Àsia que deixaria de sortir de l’Orient Mitjà. El 84% del petroli i gas que travessa l’Estret d’Ormuz es dirigeix a mercats asiàtics com la Xina, l’Índia, el Japó i Corea del Sud.
Segons dades recents, Rússia ja és el principal exportador de petroli a la Xina, per davant de l’Aràbia Saudita i l’Iraq. Si les rutes alternatives com oleoductes a través de l’Aràbia Saudita o el Kurdistan iraquià no poden cobrir tota la demanda, Rússia pot esdevenir un proveïdor clau.
Analistes com Alyona Nikolayeva, segons recull el The Moscow Times, apunten que una crisi prolongada, però moderada, podria situar el preu del cru Urals —la referència russa— al voltant dels 75 dòlars, cosa que reduiria la diferència amb el Brent i milloraria significativament els ingressos russos. Actualment, el cru Urals es ven a 52 dòlars, amb un descompte de 6 dòlars respecte al Brent.
En termes pressupostaris, Rússia exporta uns 4,7 milions de barrils diaris. Un augment de 20 dòlars per barril suposaria uns ingressos mensuals extra de 2.800 milions de dòlars. Si aquesta tendència es manté mig any, el país podria ingressar fins a 16.800 milions addicionals, cosa que ajudaria a reduir el dèficit públic, que el 2024 va ser de 41.000 milions de dòlars.
Tot plegat mostra que, malgrat les conseqüències negatives globals d’una escalada militar, Rússia podria obtenir-ne un benefici econòmic important si el conflicte es manté en una zona grisa d’inestabilitat controlada.