Rússia no dona senyals d’esgotament. Malgrat les pressions econòmiques emergents i un degoteig constant de baixes al front, el Kremlin podrà sostenir la guerra contra Ucraïna almenys durant tot el 2026. És la conclusió de l’últim informe anual del think tank International Institute for Strategic Studies (IISS), que adverteix també que l’amenaça russa amb míssils i drons sobre Europa està creixent.
El director general de l’organisme, Bastian Giegerich, assegura que hi ha “pocs indicis” que la capacitat de Moscou per continuar la guerra s’hagi vist reduïda. Les dades apunten en direcció contrària: Rússia va destinar almenys 186.000 milions de dòlars a defensa el 2025, un 7,3% del seu PIB. En termes reals, la despesa militar s’ha duplicat des del 2021.
La solució de Putin per a Rússia
Aquesta aposta per l’economia de guerra ha permès mantenir el ritme d’atacs terrestres i aeris contra Ucraïna, malgrat que les estimacions occidentals situen les baixes russes —entre morts i ferits— per sobre dels 1,2 milions des de l’inici de la invasió a gran escala, ordenada per Vladímir Putin fa quatre anys.
La investigadora en finances militars de l’IISS, Fenella McGerty, admet que l’economia russa comença a mostrar signes d’alentiment i que el 2026 podria produir-se una lleu caiguda real de la despesa. Però alerta que aquesta possible reducció cal contextualitzar-la després de diversos anys de creixement accelerat. Moscou ha invertit massivament en equipament, producció d’armament i incentius per reclutar soldats.
L'informe té algunes esquerdes
Tot i això, l’informe detecta esquerdes. Segons l’exambaixador britànic a Bielorússia i expert en Rússia Nigel Gould Davies, hi ha “senyals creixents” que el ritme de reclutament —entre 30.000 i 35.000 persones al mes— podria començar a quedar per sota de les pèrdues mensuals al camp de batalla. Si aquesta tendència es consolida, el Kremlin podria enfrontar-se a un “moment de la veritat”: una nova mobilització forçosa amb el risc de descontentament social, com el que ja es va veure el setembre del 2022.
Mentrestant, Rússia continua adaptant-se. L’IISS destaca que el Kremlin està aprofitant el conflicte per perfeccionar tàctiques i modernitzar sistemes d’armes. Entre ells, una versió actualitzada del dron Shahed-136 amb un abast de fins a 2.000 quilòmetres, capaç potencialment d’arribar a objectius dins d’Europa. L’alerta no és teòrica: el setembre passat, 21 drons russos van travessar l’espai aeri de Polònia, obligant a tancar aeroports i activar protocols de protecció civil.
Per a Giegerich, aquesta evolució reforça la necessitat que l’OTAN incrementi la inversió en sistemes antiaeris i de defensa antimíssils. Els aliats europeus i el Canadà ja es van comprometre l’estiu passat a elevar la despesa militar fins al 3,5% del PIB abans del 2035. Però el mateix informe adverteix que assolir aquest objectiu exigirà “inversions sostingudes i significatives” en un context pressupostari complex.
Europa, a més, continua depenent dels Estats Units per a intel·ligència militar, infraestructures digitals i capacitats espacials. Reduir aquesta dependència podria allargar-se fins ben entrada la dècada del 2030. Quatre anys després de l’inici de la invasió, la guerra no només continua: s’adapta, es tecnifica i amplia el seu radi potencial. I, segons l’IISS, Rússia encara té capacitat —i voluntat— per sostenir-la.