Almenys 13 persones han mort —segons el balanç provisional publicat en xarxes socials pel Servei d'Emergències d'Ucraïna— i més de cinquanta han resultat ferides en un nou atac massiu llançat per Rússia la matinada d'aquest dijous contra Kíiv, la capital ucraïnesa. Les autoritats ucraïneses avisen que la xifra de morts registrats “continuarà augmentant”. S'han produït danys materials en una quarantena d'edificis residencials i altres infraestructures civils en cinc districtes, segons ha explicat l'alcalde de la ciutat, Vitali Klitxkó.
De matinada, les forces russes han llançat diverses onades d'almenys 500 drons i míssils contra la capital ucraïnesa. Les explosions dels impactes i de les intercepcions per part de les defenses aèries ucraïneses han ressonat al llarg i ample de Kíiv durant diverses hores, segons recull l'agència EFE sobre el terreny. Poc després de l'ofensiva, el ministre de Defensa rus ha confirmat aquest nou envit i ha afirmat que l'objectiu eren “instal·lacions militars i energètiques” als voltants de Kíiv i “aeroports militars en diverses regions”.
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ja havia advertit el dia anterior que Rússia preparava un atac massiu i havia demanat a la població que no ignorés les alarmes antiaèries i baixés als refugis en sonar les sirenes. De fet, Rússia feia diversos dies que atacava Ucraïna amb un nombre inusualment baix de drons i míssils, per la qual cosa els analistes del conflicte sospitaven acumulava armament per llançar un altre gran atac com el d'avui.
Ucraïna ja ha respost atacant amb drons la refineria de Lukoil a la localitat de Kstovo, a la regió de Nijni Nóvgorod, ubicada a uns 450 quilòmetres a l'est de Moscou. L'ofensiva ha causat la mort d'una persona i ha ferit quatre més, segons ha informat el governador local, Gleb Nikitin. Nikitin va indicar que durant la nit les defenses antiaèries russes van abatre 30 drons ucraïnesos. La caiguda de fragments de drons ha causat “danys no crítics” a una instal·lació industrial i diversos habitatges. Per la seva part, Ucraïna ha confirmat l'atac a la refineria i ha assenyalat que han resultat danyades instal·lacions de processament primari de cru. Kíiv ha publicat imatges dels danys.
Aquest nou atac rus està precedit per una gran ofensiva ucraïnesa amb drons les últimes dues nits. Les defenses antiaèries russes van abatre 179 projectils ucraïnesos dimecres sobre setze regions russes i uns 419 drons dimarts. Segons Supernova+, l'objectiu de l'atac va ser la fàbrica Mayak, especialitzada en equipament radioelectrònic i sistemes de comunicació militars, encara que el lloc web de l'empresa indica que es tracta d'una empresa productora de paper i cartó. A més, els canals de Telegram ucraïnesos van informar d'una columna de fum als voltants de l'Institut d'Investigacions Científiques d'Equipament Electrònic de Penza.
Abans, sis ucraïnesos van morir dimecres en atacs russos amb míssils o drons contra les regions ucraïneses d'Odessa, Khàrkiv i Kherson. L'ofensiva russa continua més de quatre després de l'inici de la invasió. Aquest juny, l'exèrcit rus ha pres 84 quilòmetres de territori ucraïnès. Les forces del Kremlin han avançat prop de Kostiantínivka, a la regió oriental de Donetsk, en zones frontereres d'Ucraïna amb Rússia i a Huliaipole, al sud-est.
Zelenski demana a la UE més sancions per forçar Moscou a posar fi a la guerra
Aquest dimecres, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, s'ha desplaçat a Dublín amb motiu de la presidència irlandesa del Consell de la Unió Europea (UE). Des d'allà, el mandatari ha instat la Unió a adoptar més sancions contra Rússia per forçar Moscou a posar fi a la guerra. El president ucraïnès ha assegurat que el president rus, Vladímir Putin, no té interès a posar fi a la guerra malgrat les pressions que ha rebut per a això, fins i tot per part dels Estats Units. Zelenski ha advocat per crear les “condicions que facin impossible per a ell continuar amb la guerra” i ha instat la UE a adoptar noves sancions tant contra la flota fantasma russa com contra les “eines de les quals depèn Putin per mantenir la guerra en marxa”. Això, ha dit, “inclou empreses en països europeus l'únic focus dels quals és treballar per a Rússia”.
El canceller alemany, Friedrich Merz, ha assegurat aquest dimecres que l'OTAN donarà a Ucraïna després de la cimera a Ankara a principis de juliol una nova ajuda financera i militar, que ascendiria a uns 70.000 milions d'euros. Una quantitat que a més hauria de ser similar el 2027, un compromís contingut en un esborrany de declaració que encara genera debat. Itàlia s'oposaria a un compromís a més llarg termini que inclogui explícitament l'any 2027, per la qual cosa la qüestió encara s'ha de debatre.