El Kremlin ha assegurat aquest dimecres que Rússia ha desenvolupat una “immunitat” a les sancions occidentals després d’anys de viure sota mesures restrictives, i que continuarà observant de prop les declaracions del president dels Estats Units, Donald Trump, en relació amb possibles noves accions contra Moscou. Les paraules arriben després que Trump anunciés dimarts que imposaria aranzels i altres sancions contra Rússia en un termini de deu dies si no es detectava cap avenç concret cap a la fi de la guerra a Ucraïna, que ja fa més de tres anys que dura.
El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha declarat davant els mitjans que Rússia fa temps que conviu amb un gran nombre de sancions i que la seva economia funciona sota múltiples restriccions, per la qual cosa ja ha après a adaptar-s’hi. “Vivim sota una gran quantitat de sancions des de fa força temps. La nostra economia opera sota un gran nombre de limitacions”, ha afirmat. “Per tant, és evident que ja hem desenvolupat una certa immunitat en aquest sentit”.
Tot i minimitzar l’impacte de les noves amenaces nord-americanes, Peskov ha reconegut que el Kremlin continua prestant atenció a les declaracions públiques tant de Trump com d’altres dirigents internacionals respecte a la política de sancions. “Continuem observant totes les declaracions del president Trump i d’altres representants internacionals sobre aquest tema”, ha afegit.
La tensió entre Putin i Trump per Ucraïna
Les relacions entre Washington i Moscou continuen marcades per una gran tensió, especialment arran de la invasió russa d’Ucraïna el febrer de 2022. Tot i els intents diplomàtics intermitents, la guerra ha entrat en un punt mort al front, amb pèrdues humanes creixents i sense perspectives immediates de negociació.
Trump, que ja ha fet diversos comentaris sobre la guerra i sobre la seva voluntat de revisar el rol dels Estats Units en el conflicte, ha adoptat una posició cada vegada més dura davant la falta de progressos visibles per part de Moscou. L’amenaça d’imposar nous aranzels i mesures punitives s’emmarca en aquest context, tot i que alguns analistes consideren que el seu marge de maniobra depèn també de l’evolució política als Estats Units de cara a les eleccions presidencials.
Per la seva banda, Rússia ha anat reformulant la seva economia per adaptar-se al nou escenari de sancions globals, apropant-se cada cop més a potències com la Xina i l’Índia, i reforçant els seus vincles comercials amb països no-alineats. Tot i això, els experts coincideixen que les sancions han tingut un impacte real sobre sectors clau de l’economia russa, com la tecnologia, l’energia i les finances.
Amb aquest escenari de fons, les declaracions creuades entre Trump i el Kremlin reflecteixen una pugna diplomàtica de fons que, de moment, no apunta a cap desescalada immediata del conflicte.
Ucraïna acosta posicions amb la Casa Blanca
En paral·lel, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va anunciar dimecres a la nit que havia aprovat els principis clau per a futurs acords d’armament a gran escala amb els Estats Units. Sense entrar en detalls, va afirmar que aquests acords ja havien estat objecte de conversa amb el president Donald Trump i que confia poder implementar-los completament en el futur.
Zelenski va destacar que aquests pactes militars reforçarien tant Ucraïna com els Estats Units, en un context marcat per la prolongació del conflicte i el suport internacional clau per a la resistència ucraïnesa. La declaració forma part del seu discurs habitual a la nació, i reflecteix la voluntat de Kíiv de consolidar aliances estratègiques malgrat la incertesa geopolítica.