Una nit permanent. Sense ombres, sense ni un bri de llum. Una foscor que abraça. I un fred que glaça. Això és el que tindrien a Rjukan, un poble de Noruega ubicat a la regió d'Austlandet, si no haguessin tingut la brillant idea de rebre la llum del sol a través de miralls. Pot semblar una broma, però el poble es troba en una vall molt profunda, així que les muntanyes que la rodegen no deixen que hi arribi la llum solar. Per tant, la idea, si es volia tenir una mica de llum, era fer servir miralls que reflectissin els rejos de sol i fer que fossin dirigits cap al punt desitjat, que no és un altre que el centre del municipi. Evidentment, no són miralls com els que tenim a casa, sinó de gran mida i controlats per ordinador perquè puguin seguir el sol de manera remota.
Martin Andersen, impulsor de la idea, ha admès que no és una ocurrència original, ja que anteriorment havia passat una cosa similar a Viganella, un poble italià que va tenir una idea semblant, tot i que sense control remot, per portar la llum del sol a la plaça principal. Tal com destaca El Confidencial, Rjukan es passa la meitat de l'any sense llum solar. En aquest sentit, Andersen va començar una recaptació de diners a través de patrocinadors, i la major part dels diners, tal com destaca el mateix portal, va arribar de Norsk Hydro, la central hidroelèctrica que va donar origen al poble. Fundada fa 100 anys per Sam Eyde, va construir una sèrie de cases al voltant perquè les habitessin els seus treballadors. La idea del mirall es veu que ja sobrevolava el poble feia anys, quan es va crear. Malgrat tot, la tecnologia de l'època no ho va permetre. La solució va ser un telefèric anomenat Krossobanen, que des del 1928 ha portat als ciutadans a dalt de tot de les muntanyes per veure i acaronar la llum del sol, mentre que a sota només hi havia foscor.
Com funcionen els miralls de Rjukan?
Els miralls funcionen com a caçadors de llum per a Rjukan. La llum queda atrapada i il·lumina la foscor. Els viatges amb el telefèric s'havien convertit en una rutina per als ciutadans del poble, però es van reduir quan es van instal·lar tres miralls de 17 metres quadrats cada un, traslladats a través d'un helicòpter, fins a les muntanyes de la vall, a 400 metres del sol. Entre els tres, reflecteixen cada dia energia solar capturada i que segueixen la trajectòria del sol, com si fossin gira-sols, destaca el mateix diari. D'aquesta manera, el petit poble pot tenir llum del sol durant l'hivern. En aquest cas, el telefèric ja no s'ha convertit en una necessitat vital, sinó en un element més del poble. Cal mencionar, tal com destaca també la mateixa publicació, que des del 2015 forma part de la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO.
En un principi, com tot canvi, no era ben vist per a tots els veïns, però de seguida es van acostumar a la llum solar també en els durs mesos d'hivern. A la plaça principal, tal com destaca el The Guardian, s'hi ajunten diversos veïns a 'prendre' el sol i seure una mica als bancs. Tot i que, vist des de fora, a una temperatura de 5 graus sota zero –en el moment d'elaborar aquest article– no sembla que hagi de vindre de gust.