Les relacions entre els Estats Units i Ucraïna travessen una de les pitjors crisis dels últims anys. Les discrepàncies entre el president nord-americà, Donald Trump, i el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, s’han intensificat arran de les decisions de Washington sobre el suport militar a Kíiv i la seva política envers Rússia. La situació genera preocupació entre els aliats europeus, que temen que els interessos polítics de Trump debilitin la defensa ucraïnesa.
Un dels principals motius de tensió és la pressió de l’administració nord-americana perquè Ucraïna aturi els atacs contra les refineries de petroli russes. Trump considera que aquestes operacions contribueixen a l’augment dels preus del dièsel i la gasolina als Estats Units, un problema que pot perjudicar els republicans de cara a les pròximes eleccions legislatives. Com a mesura de pressió, Washington hauria advertit Kíiv que podria limitar l’intercanvi d’informació d’intel·ligència i bloquejar determinades compres d’armament nord-americà per part dels països europeus.
Zelenski ha rebutjat aquestes pressions i ha anunciat que Ucraïna reprendrà els atacs contra les instal·lacions energètiques russes. El president ucraïnès considera que aquestes operacions són necessàries per augmentar la pressió sobre el Kremlin i defensar el seu país davant la invasió russa. També ha criticat la possibilitat que Washington arribi a nous acords comercials amb Moscou mentre els ucraïnesos continuen patint els efectes de la guerra.
Atacs energètics
La crisi s’ha agreujat, a més, per les restriccions al sistema de comunicacions per satèl·lit Starshield, utilitzat per l’exèrcit ucraïnès. Aquestes limitacions haurien reduït temporalment la velocitat dels drons militars i dificultat les comunicacions de les forces armades. Tot i que Elon Musk ha afirmat que les restriccions depenen de l’exèrcit nord-americà i del president, encara hi ha dubtes sobre qui va ordenar aplicar-les. Segons les informacions publicades, les limitacions s’haurien aixecat posteriorment.
Paral·lelament, Ucraïna ha patit nous atacs russos contra infraestructures energètiques, que han deixat centenars de milers de persones sense electricitat. Zelenski també ha expressat preocupació per la manca d’avisos previs davant d’alguns atacs amb míssils balístics. La situació posa de manifest la vulnerabilitat de la població civil i la importància del suport militar i informatiu dels aliats occidentals.
Les declaracions de Trump han contribuït a augmentar la distància entre els dos presidents. En una entrevista recent, el mandatari nord-americà va afirmar que li resultava més difícil negociar amb Zelenski que amb Vladímir Putin. Aquestes paraules han alimentat els dubtes sobre el compromís de Washington amb la defensa d’Ucraïna.
En aquest context, la crisi bilateral evidencia el xoc entre les prioritats electorals i econòmiques dels Estats Units i les necessitats de seguretat d’Ucraïna. Mentre Trump busca possibles vies de negociació amb Rússia, Zelenski insisteix que qualsevol acord ha de garantir la sobirania del seu país. El deteriorament de les relacions entre Washington i Kíiv podria tenir conseqüències importants per al futur de la guerra i per a l’estabilitat europea.