L’Eurocambra ha aprovat aquest dimecres una reforma que endureix la política migratòria comunitària i consolida l'externalització dels centres de deportació fora del territori de la Unió Europea. El nou reglament de retorns, que encara necessita l’aval formal del Consell Europeu abans d’entrar en vigor, ha rebut el suport de 418 eurodiputats, mentre que 218 hi han votat en contra i 30 s’han abstingut. La norma substituirà una directiva vigent des de fa gairebé vint anys i establirà el marc legal perquè els estats membres puguin pactar amb països tercers la instal·lació de centres destinats a acollir migrants als quals s’ha denegat la sol·licitud d’asil a la UE, seguint models com el que Itàlia ha impulsat amb Albània. Aquests centres estarien destinats a retenir les persones pendents de ser retornades al seu país d’origen o de trànsit.
La reforma modifica un escenari que fins ara no tenia encaix, pel Dret de la Unió, però amb el nou reglament un estat membre, un grup de països o fins i tot el bloc sencer podran negociar amb tercers estats la creació d’aquests centres sota jurisdicció extracomunitària. Ara bé, perquè els acords siguin vàlids, els països que els acullin hauran de garantir el respecte als drets humans, al dret internacional i al principi de no devolució (non-refoulement), que prohibeix retornar persones a territoris on puguin veure compromesa la seva seguretat o els seus drets fonamentals. Un cop la norma entri en vigor, les disposicions relatives als centres de deportació fora de la UE i als procediments d’avaluació de l’edat dels menors s’aplicaran de manera immediata, mentre que la resta de mesures disposaran d’un període d’adaptació de dotze mesos perquè els estats membres les incorporin als seus ordenaments jurídics.
L’aprovació del reglament arriba, a més, l’endemà que els estats membres fessin un altre pas en la mateixa direcció. En una reunió celebrada a Brussel·les, els ministres d’Afers Europeus dels Vint-i-set van acordar establir les bases perquè els futurs centres de deportació fora de la UE puguin rebre finançament comunitari a través del pressupost pluriennal corresponent al període 2028-2034, sempre que aquesta arquitectura pressupostària acabi sent validada. L’acord, que va comptar amb l’oposició d’Espanya, preveu que el fons d’acció exterior Global Europe pugui destinar recursos a les anomenades “solucions innovadores” per afrontar la migració irregular, una expressió que la mateixa Comissió Europea ja havia utilitzat anteriorment per referir-se a la possibilitat d’externalitzar els centres de migrants.
Fins a dos anys i mig detinguts
La reforma també endureix les condicions de detenció dels migrants en situació irregular pendents de resolució del seu expedient. El nou reglament permetrà mantenir-los retinguts fins a un màxim de 24 mesos, amb la possibilitat d’allargar aquest període amb una pròrroga de sis mesos més en casos en què la persona afectada no col·labori amb el procés de retorn o quan les autoritats considerin que existeix risc de fugida. Aquests terminis podran aplicar-se igualment a menors no acompanyats i a famílies amb infants, tot i que el text insisteix que la detenció d’aquests col·lectius ha de ser una mesura d’“últim recurs”.
L’aprovació del reglament ha provocat una forta contestació entre diversos grups polítics de l’Eurocambra. L’eurodiputat del PSOE i exministre de Justícia, Juan Fernando López Aguilar, ha retret al PP que hagi donat suport al text al costat dels grups de l’extrema dreta, entre ells els Patriotes per Europa —on s’integra Vox— i els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR). Segons López Aguilar, la norma “ignora drets fonamentals com la dignitat humana, la llibertat, el dret d’asil i la tutela judicial efectiva”. En la mateixa línia, l’eurodiputada del PNB, Oihane Agirregoitia, ha assegurat que el reglament traspassa “algunes línies vermelles” i ha afegit que “no és digne”. També s’hi ha oposat amb contundència l’eurodiputada dels Verds Mélissa Camara, que ha qualificat la reforma d’“error històric”, l’ha acusat de promoure plantejaments xenòfobs i ha expressat l’esperança que acabi sent recorreguda davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.