El president rus, Vladímir Putin, ha fet 74 anys aquest passat 7 d’octubre, una data que enguany "ha coincidit" amb una nova onada de bombardejos russos contra Ucraïna. Els atacs van causar víctimes civils, inclosos infants, segons els primers balanços publicats per l’agència Associated Press. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va denunciar l’ofensiva i va convertir la coincidència en una acusació política: els bombardejos eren, irònicament, el "regal d’aniversari" de Putin. La imatge resumeix el contrast entre les felicitacions que rep el mandatari rus i el cost humà de la guerra iniciada amb la invasió a gran escala del febrer del 2022.
Els presents que rep Putin dels seus aliats, però, també poden ser molt més convencionals. Pel seu 70è aniversari, el 2022, el president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, li va regalar un tractor, mentre que el president tadjik, Emomali Rahmon, li va fer arribar melons i síndries. Reuters va recollir aquelles mostres de deferència, que van acompanyar les felicitacions de dirigents de diversos països. Més enllà de l’anècdota, aquests gestos formen part de la representació pública d’un líder al qual els seus aliats exhibeixen lleialtat i respecte.
74 years old, and Putin’s birthday present to himself is another night of death and destruction in Ukraine. Some people celebrate with cake. He celebrates with missiles. May this be his last birthday in power. https://t.co/bfbIktgY3c
— Dᥱᥒᥒყ Lᥱᥒsᥱᥣιᥒk (@dennylenselink) October 7, 2026
El culte a la figura presidencial també es manifesta en el llenguatge. En ocasió del mateix aniversari, el patriarca Kirill, cap de l’Església ortodoxa russa, va demanar als fidels que resessin perquè Putin tingués salut i longevitat. Diversos mitjans internacionals van destacar el to reverencial d’algunes felicitacions, en un país on el president ha concentrat progressivament el poder i ha restringit l’espai per a l’oposició.
Anna Politkóvskaia, assassinada fa 20 anys
La data també recorda una mort que continua projectant ombres sobre el Kremlin. El 7 d’octubre del 2006, la periodista Anna Politkóvskaia va ser assassinada a trets a Moscou. Des del diari independent Nóvaia Gazeta, havia documentat abusos de les forces russes a Txetxènia i denunciat vulneracions dels drets humans. Sis persones han estat condemnades per la seva implicació en el crim, però no s’ha establert judicialment qui el va ordenar. Vint anys després, el cas continua sent un símbol de la impunitat que envolta alguns dels crims contra veus crítiques amb el poder rus.
La premsa independent relaciona l'assassinat de Politkóvskaia directament amb el president rus i també amb el fet que coincidís amb l'aniversari de Putin. No és la primera vegada que assassinats, bombardejos i morts naturals de dubtosa fiabilitat coincideixen amb dates "especials". Sense anar més lluny, l'inici de la invasió a gran escala a Ucraïna, va coincidir amb el fet que Rússia celebra el Dia dels Defensors de la Pàtria, hereu de la commemoració de l’Exèrcit Roig soviètic.
Politkóvskaia no és l’única figura que ha mort en circumstàncies controvertides durant el mandat de Putin. Aleksandr Litvinenko, antic agent dels serveis secrets russos, va morir a Londres el 2006 després de ser enverinat amb poloni-210. Una investigació pública britànica va concloure que l’operació havia estat probablement aprovada per Putin, una acusació que el Kremlin ha rebutjat. El 2015, l’opositor Boris Nemtsov va ser assassinat a prop del Kremlin. El 2024, Aleksei Navalni, el principal adversari polític del president, va morir en una colònia penal de l’Àrtic. Per no parlar dels crítics amb la guerra d'Ucraïna que han caigut per les escales o finestres d'hospitals. Les circumstàncies de cada cas són diferents, però tots han alimentat les preguntes sobre la repressió i la rendició de comptes a Rússia.
Putin: més a prop de Stalin?
Mentrestant, Putin s’acosta a un altre rècord. Va arribar al poder a finals del 1999 i, tot i que entre el 2008 i el 2012 va ser primer ministre, va continuar sent la figura central del sistema polític rus. Si es manté al càrrec, el juliol del 2030 superarà Stalin en temps al capdavant de Rússia, segons el còmput habitual dels períodes de lideratge. Les reformes constitucionals també li permeten, en teoria, continuar aspirant a la presidència fins al 2036.
Els regals dels aliats, els bombardejos a Ucraïna i les preguntes encara obertes sobre la mort de periodistes i opositors dibuixen tres cares del mateix període polític. Putin acumula més d’un quart de segle al poder i aspira a superar el rècord de Stalin. La qüestió no és només quant de temps continuarà governant, sinó quin llegat deixarà. Un sistema marcat per la concentració de poder, la guerra i les restriccions a la dissidència.