L'Assemblea General de l'ONU és el principal òrgan representatiu de l'Organització de les Nacions Unides. Està integrada per tots els 193 estats membres, cadascun amb un vot igual, i funciona com un fòrum per al debat multilateral sobre una àmplia sèrie de qüestions internacionals, especialment sobre pau, seguretat, cooperació política, drets humans i desenvolupament. Al llarg de la història, s'han celebrat 80 períodes de sessions de l'Assemblea General de l'ONU. La primera es va convocar el 10 de gener de 1946 a Londres, i des de llavors s'ha celebrat de manera anual, amb sessions ordinàries que solen començar al setembre i estendre's fins a desembre, i poden continuar si és necessari. L’actual sessió ordinària, que va començar el 23 de setembre i s'estendrà fins al dia 29, ja passarà a la història pel discurs de Donald Trump, amb atacs a l'ONU, el canvi climàtic (al qual va descriure com “l'estafa més gran del món”), Europa i una autocomplaença desafiadora que va superar per molt el temps reglamentari de la seva al·locució. La intervenció incendiària, ofensiva i provocadora ja forma part dels discursos més polèmics i recordats que s’han celebrat fins al moment, que ara repassem, des dels més nous als més antics.

Donald Trump (2017). El mateix Trump va protagonitzar un d’aquests discursos d’alt voltatge fa vuit anys, el 19 de setembre del 2017, en la seva primera intervenció com a president dels Estats Units davant l’ONU per carregar contra el programa nuclear de Corea del Nord. Trump va fer gala del seu llenguatge dur, ofensiu i allunyat del protocol i el to institucional que solen utilitzar els caps d’estat, i va amenaçar amb “aniquilar totalment” Corea del Nord. "Cap nació en la Terra té l'interès de veure que aquesta banda de criminals s'armi amb dispositius nuclears i míssils. Els Estats Units té força i paciència, però si es veu obligat a defensar-se o a defensar als seus aliats, no hi haurà una altra opció que la total destrucció de Corea del Nord", va dir el president, qui es va referir al seu homòleg coreà Kim Jong-un com “l’home coet”. Un Trump que va amenaçar de destruir un altre país davant l’ONU i que actualment es jacta d’haver acabat amb set guerres i es proposa pel Premi Nobel de la Pau.

Mahmoud Ahmadijejad (2010). El sisè president de l’Iran (va ocupar el càrrec del 2005 al 2013) va oferir un discurs davant l’Assemblea General de l’ONU el 23 de setembre del 2010 qualificat de conspiratiu i acusatori, especialment sobre els atacs de l'11 de setembre de 2001 als Estats Units. Ahmadinejad va expressar escepticisme sobre la versió oficial d'aquests atemptats, qualificant-los de "misteriosos" i sol·licitant la formació d'un comitè investigador independent per a esclarir la veritat darrere de l'11-S. Durant la seva intervenció, va acusar el govern dels Estats Units d'estar darrere dels atacs terroristes, la qual cosa va generar la protesta immediata i la retirada de 33 delegacions, incloent-hi l'estatunidenca, israeliana i diverses europees, liderades per França. A més, Ahmadinejad va culpar a Washington de fomentar el colonialisme mundial, donar suport a dictadures a Amèrica Llatina i emprar armes nuclears contra civils indefensos. Va criticar també a Israel, qualificant-ho com un govern "sionista" i una amenaça regional.

Muamar Gaddafi (2009). El president de Líbia va governar el país durant 42 anys, des que va arribar al poder en 1969 després d’un cop d’estat i va ser capturat i assassinat durant la guerra civil en el 2011. El 23 de setembre de 2009 va pronunciar un discurs històric i molt polèmic en la 64a Assemblea General de l'ONU, en el que va qüestionar fortament la legitimitat i funcionament de l’organisme, especialment el paper del Consell de Seguretat, al qual va qualificar de "feudalisme de seguretat" i "Consell del terror" a causa del poder de veto de cinc països que dominen l'organització, i va equiparar a Al-Qaeda. En un discurs que va durar 100 minuts, Gaddafi va desenvolupar una llarga llista de reclams i va acusar els Estats Units d’haver desenvolupat l’anomenada grip porcina i va posar en dubte la versió oficial sobre l’autoria de l’assassinat del president John F. Kennedy.

Hugo Chávez (2006). La intervenció del president de Veneçuela el 20 de setembre del 2006 és una de les més recordades per haver nomenat el president nord-americà George W. Bush “el diable”, i va afirmar: "ahir va estar el diable aquí, en aquest mateix lloc, fa olor de sofre encara, en aquesta taula, on m'ha tocat parlar", mentre feia el senyal de la creu. El seu discurs va ser una crítica contundent a la política exterior estatunidenca, denunciant un esquema de dominació, explotació i saqueig de pobles que, segons ell, posava en risc la supervivència de la humanitat. També va advocar per una reforma profunda de les Nacions Unides per a enfrontar els problemes reals del món, qüestionant l'efectivitat i legitimitat del sistema internacional vigent. Chávez va recomanar la lectura del llibre de l’intel·lectual nord-americà Noam Chomsky Hegemonia o supervivència, i després de la seva recomanació el llibre es va posar com a número 1 dels més venuts en Amazon.

El president de Veneçuela Hugo Chavez va recomenar el llibe de Chomsky en el 2006
El president de Veneçuela Hugo Chavez va recomenar el llibe de Chomsky en el 2006

Idi Amín en (1975). El president ugandès va pronunciar un discurs l'1 d’octubre de 1975 en el que es va negar a parlar en anglès, idioma que dominava perfectament, per considerar-ho un idioma colonialista i va cedir la paraula al seu representant permanent davant l'ONU, qui va llegir el seu discurs en anglès. A més, va fer crítiques dures i acusacions contra organismes com Amnistia Internacional, a la qual va acusar de calumniar a un centenar de països sobirans  i d'interferir en els assumptes interns de les nacions, mostrant una postura desafiadora i contrària a les crítiques internacionals sobre el seu règim, del que s’estima que va ser responsable de la mort i desaparició de més de 300.000 persones.

Yasser Arafat (1974). El president de l’Organització per l’Alliberament de Palestina (OLP) va ser convidat a comparèixer davant l’Assemblea General de l’ONU per sol·licitud del Moviment de Països No Alineats. Arafat va pronunciar un discurs el 13 de novembre de 1974 que va estar carregat de simbolisme perquè va arribar amb una branca d'olivera i un revòlver, representant la dualitat entre la pau i la lluita armada per Palestina. "He portat una branca d'olivera en una mà i l'arma d'un lluitador per la llibertat en l'altra. No deixin que caigui de la meva mà el ram d'olivera", va dir Arafat, que en el seu discurs va defensar a l'OLP en qualificar les seves accions com a part d'una lluita armada i va demanar establir un Estat nacional independent per als palestins. La seva presència en l'ONU va indignació a Israel i altres països a causa de les accions violentes comeses per membres de l'OLP, com l'assassinat i segrest d'atletes israelians en els Jocs Olímpics de Múnic en 1972.

Nikita  Khrushchev (1960). L'incident de Nikita Khrushchev en l'Assemblea General de l'ONU el 12 d'octubre de 1960  és un dels moments més icònics de confrontació directa en la història diplomàtica. No li tocava a ell intervenir, però la seva reacció va ser la que va passar a la història. Durant un acalorat debat, el primer ministre soviètic va perdre la paciència quan el representant filipí Lorenzo Sumulong va criticar la falta de llibertat a Europa de l'Est, i en resposta va colpejar repetidament amb el seu puny la taula. Posteriorment, va agafar una de les seves sabates i la va brandar en l'aire fent soroll en deixar-la caure sobre la taula, la qual cosa va generar una gran sorpresa i desconcert a la sala. La famosa imatge de Khrushchev colpejant la taula amb la seva sabata és àmpliament difosa, encara que diversos historiadors i testimonis assenyalen que no va arribar a colpejar la taula amb la sabata, sinó que només ho va agitar com a símbol d'amenaça.

 

Fidel Castro (1969).  El discurs del president cubà Fidel Castro el 26 de setembre de 1960, a penes 19 mesos després del triomf de la Revolució cubana, va passar a la història per ser el més llarg de quants s’han pronunciat sobre la tribuna de l’ONU, amb una durada rècord de 4 hores i 29 minuts i forma part del Llibre Guinness dels Rècords. Fidel, amb el seu uniforme verd militar, va parlar des de les 2.57 de la tarda fins prop de les 7.30 de la nit, sent interromput unes 30 vegades per aplaudiments. En el seu discurs va defensar la sobirania i autodeterminació dels pobles, va criticar durament els països imperialistes i les seves polítiques d'explotació, i va qüestionar les causes de la guerra, assenyalant que la despulla econòmica és l'arrel dels conflictes. Va denunciar el colonialisme, les desigualtats i les guerres d'agressió impulsades per monopolis i potències dominants.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!