Aturar una ofensiva russa des del primer moment, desorganitzar la capacitat militar de l'enemic i impedir que el conflicte es converteixi en una guerra llarga i de desgast. Aquests són els principals objectius de la nova estratègia que l'OTAN presentarà aquest dilluns a Varsòvia per respondre a un hipotètic atac de Rússia contra algun dels seus membres. El pla, batejat com a Teoria de la victòria (Theory of Victory), combina la potència militar convencional de l'Aliança Atlàntica amb les tecnologies que estan transformant els camps de batalla, especialment els drons, els sistemes autònoms i la intel·ligència artificial. Però també pretén enviar un missatge inequívoc al Kremlin: qualsevol intent de posar a prova les defenses occidentals trobaria una resposta ràpida i contundent. L'encarregat de presentar l'estratègia al Warsaw Security Forum és el general nord-americà Alexus Grynkewich, comandant suprem aliat de l'OTAN a Europa. La seva intervenció arriba en un moment especialment delicat, marcat per la multiplicació dels episodis de sabotatge, ciberatacs i interferències que els governs occidentals atribueixen a Rússia. També coincideix amb els dubtes sobre la continuïtat del desplegament militar dels Estats Units a Europa i amb la preocupació creixent dels països bàltics i de Polònia, que temen convertir-se en els pròxims objectius de les provocacions de Moscou.
Com funcionaria el pla per derrotar una ofensiva russa?
La principal novetat és la voluntat de neutralitzar una incursió militar abans que Rússia pugui consolidar posicions en territori aliat. Segons les informacions avançades per Bloomberg i l'agència italiana ANSA, que han tingut accés a versions no classificades de la documentació, l'estratègia es desenvoluparia en diferents fases. En primer lloc, les forces terrestres de l'OTAN haurien de contenir l'avenç rus al flanc oriental. Per aconseguir-ho, disposarien del suport de grans quantitats de drons de baix cost, sistemes de vigilància i eines d'intel·ligència artificial capaces d'identificar objectius i facilitar una resposta més ràpida. Es tracta d'aprofitar una de les principals lliçons de la guerra d'Ucraïna: els sistemes no tripulats poden alterar l'equilibri de forces i frenar unitats militars molt més nombroses.
La segona fase consistiria a desarticular els sistemes de comandament, control i comunicacions russos, amb mitjans militars convencionals i operacions digitals. L'objectiu seria dificultar que Moscou pogués coordinar les seves forces, transmetre ordres o mantenir l'ofensiva. Finalment, si calgués, l'OTAN recorreria a la seva superioritat aèria i a l'artilleria de míssils per neutralitzar la capacitat de combat de l'adversari, incloent-hi possibles operacions contra objectius militars en territori enemic. Aquests elements, descrits en la documentació coneguda fins ara, no constitueixen un pla operatiu complet. Els detalls sobre els efectius, els terminis i els objectius concrets continuen sota reserva.
La clau: convèncer Putin que no pot guanyar
La Teoria de la victòria no busca únicament preparar una resposta militar. El seu propòsit principal és evitar que aquesta resposta arribi a ser necessària. La lògica és la de la dissuasió: demostrar una superioritat militar suficient perquè el Kremlin consideri que una agressió contra l'OTAN no té possibilitats d'èxit. "La teoria de la victòria del comandant suprem aliat a Europa és senzilla: mantenir l'avantatge de l'OTAN", va explicar la setmana passada el coronel Martin O'Donnell, portaveu de Grynkewich. I va afegir: "Atès el complex i inestable entorn de seguretat mundial, hem d'establir des d'ara les condicions per dissuadir una agressió i, si és necessari, guanyar si som atacats". El general Grynkewich també va avançar diumenge, en una entrevista a la televisió pública polonesa TVP World, que l'OTAN té plans per a la victòria, però que no vol una escalada. Segons va explicar, l'estratègia defineix com actuarien les forces aliades en cas que es produís un conflicte.
If Russia attacks Poland or the Baltic States, "we're ready to respond very quickly," said General Alexus Grynkewich [@AlexusGryncirv], NATO’s Supreme Allied Commander Europe, in an exclusive interview for TVP World at the 2026 Warsaw Security Forum. However, Grynkewich hopes "the day never comes where we have to respond, because we're going to keep them on their heels before they even think about taking a move against our alliance." #WSF2026 #WarsawSecurityForum #WSFAnnualGathering @WarsawForum
— TVP World (@TVPWorld_com) October 12, 2026
La guerra híbrida: una amenaça que ja és present a Europa
La presentació del pla coincideix amb un augment de les alertes sobre l'anomenada guerra híbrida russa, una estratègia que combina sabotatges, ciberatacs, desinformació, interferències electròniques i altres operacions destinades a desestabilitzar els països occidentals sense desencadenar necessàriament una guerra oberta. Els serveis de seguretat europeus han advertit d'una intensificació d'aquestes activitats. Entre els episodis que han encès les alarmes figura la descoberta d'un dron carregat d'explosius en l'aeroport alemany de Leipzig. El ministre d'Exteriors polonès, Radosław Sikorski, ha advertit que aquestes operacions podrien acabar provocant víctimes mortals i ha reclamat a l'OTAN una resposta més clara davant les provocacions atribuïdes a Moscou.
El problema és que la guerra híbrida es desenvolupa en una zona grisa que complica la resposta de l'Aliança Atlàntica. Un atac militar contra un estat membre pot activar l'article 5 del Tractat de Washington, que estableix el principi de defensa col·lectiva. Però què passa quan una infraestructura crítica és sabotejada, quan un aeroport queda paralitzat per drons o quan un ciberatac deixa sense serveis essencials una ciutat? Determinar-ne l'autoria, la gravetat i la resposta adequada és molt més complex. Aquesta és una de les preocupacions que expliquen el missatge de Varsòvia: l'OTAN vol demostrar que està preparada per a un conflicte convencional, però també que no ignora les amenaces que es desenvolupen per sota del llindar d'una guerra declarada.
L'altre interrogant: què farà Donald Trump?
A les amenaces russes s'hi afegeix una incertesa que preocupa especialment les capitals europees: el futur del compromís militar dels Estats Units amb la defensa del continent. El Pentàgon està revisant el desplegament de les seves forces a Europa i els resultats d'aquest procés es podrien conèixer abans d'acabar l'any. La possibilitat d'una reducció de tropes nord-americanes obliga els aliats europeus a accelerar el reforç de les seves capacitats militars.
En aquest context, la intervenció de Grynkewich té dos destinataris. El primer és Vladímir Putin, a qui es vol advertir que una agressió contra el territori aliat tindria conseqüències militars immediates. El segon són els mateixos membres de l'OTAN, especialment Polònia i els països bàltics, que reclamen garanties sobre la solidesa de la defensa col·lectiva.
El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, ja va advertir el mes passat que cal mantenir la serenitat sense subestimar Rússia: "No hem de ser ingenus respecte a Rússia, però ells saben que som més forts". La paradoxa de la nova Teoria de la victòria és que l'OTAN vol demostrar que pot guanyar una guerra contra Rússia precisament per evitar que aquesta guerra comenci. El repte serà convèncer el Kremlin que els riscos d'una agressió superen qualsevol benefici possible, sense alimentar una escalada militar que Europa intenta evitar.