El món del futbol està ple de fitxatges frustrats que acaben canviant per complet el rumb d'un club. Neymar va rebutjar el Reial Madrid per signar pel Barça procedent del Santos, i el no de Beckham va obrir la porta a l'arribada de Ronaldinho. Són episodis habituals en qualsevol mercat, amb operacions que cauen, altres d'inesperades que es tanquen i una sèrie de factors dels quals ningú és conscient en aquell moment, però que acaben marcant el futur esportiu de l'equip. Petites decisions que, amb els anys, esdevenen grans punts d'inflexió. D'això n'ha parlat Deco en una entrevista al programa Tot Costa de Catalunya Ràdio, on li han preguntat quin futbolista lamenta més no haver pogut fitxar entre Bernardo Silva, Julián Álvarez i Luis Díaz.
Luis Díaz, l'espina clavada
El director esportiu del Barça ha estat taxatiu i, sense cap matís, ha escollit Luis Díaz. Una resposta que no deixa lloc a dubtes i que evidencia l'espina que el dirigent encara té clavada. El colombià era a l'agenda blaugrana fa dues temporades, quan encara jugava al Liverpool, i el seu nom es va arribar a alternar amb el de Nico Williams. Finalment, per motius més econòmics que esportius, l'operació es va descartar i el club va optar per la cessió de Rashford. Díaz, en canvi, va fer les maletes cap al Bayern de Múnic per 70 milions d'euros, i el temps ha donat la raó a Deco, perquè a Alemanya ha explotat definitivament amb 26 gols i 19 assistències la temporada anterior.

Ara bé, amb la seva arribada hauria hagut de compartir posició amb Raphinha, que encara no s'havia reconvertit en davanter centre, i la història podria haver estat molt diferent. És impossible saber-ho. Passa el mateix amb Julián Álvarez. L'argentí era la prioritat número u i, si el fitxatge s'hagués tancat, Raphinha tampoc hauria esclatat com a nou. Potser hauria continuat a la banda esquerra i Gordon hauria quedat com a recanvi. El futbol no permet recórrer els dos camins alhora, i tot plegat són especulacions amb molt poques certeses.
Fitxatges a la mida de Flick
El que sí que se sap és que Deco va ser qui més va apostar per Luis Díaz quan altres veus del club preferien Nico Williams, i els fets li han acabat donant la raó. Des que ocupa la direcció esportiva, el portuguès ha defensat incorporacions amb sentit, pensades en funció del joc de Flick, lluny de la política de fitxar per fitxar que havia marcat altres temporades i altres directives. Una aposta per la coherència per sobre dels grans noms que, malgrat les limitacions econòmiques i problemes amb el fair-play financer, ha donat fruits. Amb encerts i algun penediment com el del colombià, aquest model ha permès construir un equip reconeixible i amb una idea clara.