José Antonio Kast és un polític xilè d’ultradreta que s’ha convertit en una figura central del panorama polític de Xile després de guanyar amb contundència la segona volta de les eleccions presidencials. Amb el 58,1% dels vots, Kast s'ha imposat a la candidata de la coalició de centre-esquerra, Jeannette Jara, en unes eleccions marcades pel sufragi obligatori i per un augment significatiu del vot blanc i nul. La seva victòria el converteix en el primer defensor declarat de la dictadura d’Augusto Pinochet (1973-1989) que arriba a la presidència del país des del retorn de la democràcia.
Passat nazi i defensor de Pinochet
Kast es defineix com a ultraliberal i prové d’una família de migrants alemanys amb passat nazi, un element que ha estat recurrentment esmentat en el debat públic al voltant de la seva figura. Ideològicament, està alineat amb postulats d’extrema dreta, tant en l’àmbit econòmic com en el social i polític. Durant la campanya i després de la seva victòria, ha defensat polítiques repressives per contenir la migració irregular i la violència, tot i que en el seu discurs com a president electe va rebaixar el to i va demanar paciència, advertint que els canvis no es poden fer en poc temps.
Un altre element central del perfil de Kast és la seva religiositat. És seguidor de la secta ultracatòlica Schoenstatt, i en el seu primer discurs després de les eleccions va atribuir la seva victòria a Déu, a qui va demanar saviesa i temperància per al govern que començarà l’11 de març. En les seves paraules, va subratllar que per a les persones de fe res no passa sense una relació directa amb Déu, i va qualificar el resultat electoral com una gran responsabilitat.
El pla polític de Kast
En el pla polític, Kast ha apel·lat a la unitat nacional i va prometre governar “per a tots els xilens”. Va agrair el suport de figures clau de l’ultradreta i de la dreta tradicional, com Johannes Kaiser i Evelyn Matthei, filla d’un general de la junta de Pinochet. També va reconèixer el “coratge” de la seva rival, demanant respecte malgrat les profundes diferències ideològiques.
En el seu discurs després de la victòria a la segona volta, va deixar clares quines seran les línies mestres del seu futur govern. El president electe va situar la seguretat, la immigració i el progrés econòmic com a prioritats centrals, i ha afirmat que Xile “necessita ordre als carrers i a l’Estat”, una declaració que reforça el seu discurs d’enduriment de l’autoritat i de control institucional com a eixos del seu projecte polític.
La seva arribada al poder s’inscriu en un context regional i internacional marcat per l’ascens de l’extrema dreta. Kast va rebre felicitacions de diversos líders d’aquest espai polític, com el president argentí Javier Milei, amb qui va afirmar compartir “somnis” i la voluntat de promoure “les idees de la llibertat” a Amèrica. També va rebre el suport de dirigents europeus com Santiago Abascal, líder del partit espanyol Vox.
Així, José Antonio Kast emergeix com una figura que concentra continuïtats amb el llegat autoritari de Xile, una forta identitat ideològica ultraconservadora i una projecció internacional alineada amb els moviments d’extrema dreta que guanyen pes arreu del món.