El futur nou president de Polònia, Karol Nawrocki, de 42 anys, es constitueix com un exemple més de la tendència als perfils polítics inèdits i peculiars i assegura, amb la seva victòria per la mínima, un manteniment del projecte conservador i euroescèptic del país exsoviètic. Exboxejador amateur, Nawrocki ha fet carrera al món acadèmic en l'àmbit de la història nacional, sempre destacant pel seu caràcter ferm i per un perfil nacionalista i conservador. Després de ser president de l'Institut de Memòria Nacional durant quatre anys, el nou líder va irrompre per primera vegada en política a finals de 2024, quan va ser presentat com a candidat pel partit que ocupava la presidència, Llei i Justícia (PiS). Amb la recent elecció com a independent amb el suport del PiS, es posiciona com a successor d'Andrzej Duda garantint més pals a les rodes durant els dos anys de mandat que li queden al primer ministre Donald Tusk, del partit liberal i europeista Plataforma Cívica (PO).
Abans de la candidatura, el reconeixement públic de Nawrocki era limitat fora dels àmbits de la memòria històrica i la gestió cultural, i va ser elegit com a representant i candidat a la presidència principalment perquè el partit buscava un perfil nou, però fidel als valors ultraconservadors, nacionalistes i euroescèptics que el caracteritzen. Aquesta tendència es pot veure clarament en la nova fornada de polítics relativament desconeguts que busquen mostrar-se com a líders allunyats de l'esfera de desconfiança, cansament i corrupció que envolta la política actual. Des del sorprenent anunci de la seva candidatura, Nawrocki ha rebut el suport de figures com Donald Trump, Giorgia Meloni o George Simion —líder de l’extrema dreta romanesa—, afegint així una nova cara a la fotografia de l'extrema dreta europea. Independentment que repeteixi un patró, la vida del personatge té certes peculiaritats que val la pena destacar.
Entre aliances i recels: el teixit de Nawrocki
Malgrat la seva trajectòria pública relativament discreta fins fa poc, Karol Nawrocki ha sabut construir una xarxa de contactes i col·laboracions que han estat clau per al seu ascens. Un dels moments més rellevants en aquest sentit va ser la seva etapa al capdavant de l’Institut de Memòria Nacional, on va impulsar projectes d’abast internacional. Destaca especialment la coordinació de l’exposició “Fighting and Suffering. Poles during World War II”, organitzada conjuntament amb el Ministeri d’Afers Exteriors de Polònia. Aquesta iniciativa va portar la narrativa històrica polonesa sobre la Segona Guerra Mundial a més de 150 llocs d’arreu del món, convertint-se en la major acció informativa d’aquest tipus en la història de la diplomàcia polonesa. Aquest projecte no només va reforçar la projecció internacional de Nawrocki, sinó que també li va permetre establir vincles amb institucions i governs que compartien una visió afí o receptiva a la interpretació nacionalista i revisionista de la història que defensa.
La seva actitud bel·ligerant envers la memòria soviètica també ha estat una de les seves marques més reconegudes, tant positivament com negativa. Durant la seva direcció de l’Institut de Memòria Nacional, Nawrocki va liderar la retirada de monuments soviètics i va promoure una política activa de “desrussificació” dels espais públics polonesos. Aquesta postura li ha valgut una persecució per part de Rússia i ha generat tensions diplomàtiques amb Moscou, així com recels entre altres països de l’entorn postsoviètic, que veuen en aquesta política una amenaça per a la seva pròpia memòria històrica i una mostra d’hostilitat. Al mateix temps, aquestes accions han estat molt ben rebudes pels sectors nacionalistes i conservadors de Polònia, que veuen en Nawrocki un ferm defensor de la identitat i la sobirania nacional. Personalment, Nawrocki ha sabut projectar una imatge d’home disciplinat, tenaç i proper al ciutadà comú, reforçada tant per la seva experiència com a boxejador amateur com per una presència mediàtica calculadament austera. Aquesta combinació de perfil acadèmic, gestió institucional i fermesa ideològica l’ha situat ràpidament al centre de l’atenció pública, convertint-lo en una peça clau de la nova dreta europea i en un referent per a altres líders emergents del continent.
Una agenda política vinculada a la figura
Amb l’arribada de Nawrocki a la presidència, es preveu que se segueixi la línia d'Andrzej Duda en la forta confrontació institucional amb el govern liberal de Donald Tusk, que té molts problemes per desenvolupar la seva agenda política d'aproximació i reintegració a la Unió Europea. La seva capacitat per exercir el poder de veto presidencial serà clau per condicionar l’agenda legislativa i marcar el ritme de les reformes de Tusk, que han rebut fortes crítiques especialment en qüestions de drets civils, política migratòria i relacions generals amb la UE. El nou president afronta el repte de mantenir la cohesió del bloc conservador mentre gestiona una societat profundament dividida i un context internacional marcat per la guerra a Ucraïna i l’ascens del populisme a Europa. Tot i que ha assegurat que no obstaculitzarà el suport Europeu a Ucraïna, també s'ha mostrat reticent a l'arribada d'immigrants ucraïnesos i s'oposa a l'admissió del país a la UE i a l'OTAN. Paral·lelament a la presidència nacional, Nawrocki haurà de gestionar les expectatives dels seus aliats internacionals, que veuen en la seva figura una oportunitat per reforçar l’eix de l’extrema dreta europea, tot mantenint l’equilibri entre el discurs nacionalista i la necessitat de no aïllar Polònia en l’escenari global.