Dmitri Medvédev, expresident de Rússia entre 2008 i 2012, ha passat de ser vist com una figura moderada i oberta a Occident a convertir-se en una de les veus més agressives i bel·ligerants dins del Kremlin. Recentment, les seves declaracions incendiàries sobre armament nuclear han provocat una resposta directa de Donald Trump, que ha ordenat el desplegament de dos submarins nuclears com a mesura de precaució.
“Ucraïna és Rússia”
Amb 59 anys, Medvédev ocupa actualment un càrrec poc rellevant com a vicepresident del Consell de Seguretat de Rússia. Tot i això, ha recuperat protagonisme gràcies a les seves publicacions a les xarxes socials, especialment des de l’inici de la guerra d’Ucraïna. Ha descrit Occident com “degenerats” i “bastards”, ha afirmat que “Ucraïna és, per descomptat, Rússia” i ha insinuat l’ús d’armes nuclears contra els enemics de Moscou.
Un dels episodis més polèmics va arribar al juny, quan Medvédev va suggerir que diversos països podrien proporcionar caps nuclears a l’Iran, arran d’atacs nord-americans contra instal·lacions nuclears iranianes. Trump va acusar Medvédev de llançar amenaces nuclears “de manera casual” i va reaccionar desplegant submarins nuclears en zones estratègiques.
Aquest gir radical contrasta amb la seva imatge durant la presidència, quan promovia una Rússia més oberta i cooperativa. Va signar amb Barack Obama un tractat de reducció d’armes nuclears i va culminar l’adhesió de Rússia a l’Organització Mundial del Comerç. Tanmateix, molts analistes veien Medvédev com un simple substitut temporal de Putin, que havia de deixar la presidència per límits constitucionals, però que va mantenir el poder real com a primer ministre.
D'un discurs esperançador a un d'ultra del Kremlin
La subordinació de Medvédev a Putin va quedar clara des del primer dia: la seva primera acció com a president va ser nomenar Putin com a cap de govern. La seva política de modernització, tot i ser retòricament ambiciosa, va ser objecte de burla per la seva manca de resultats concrets. Les decisions estratègiques més importants —com la guerra de Geòrgia el 2008— es van atribuir finalment a Putin, tot i que Medvédev les havia defensat com a seves.
Nascut a Leningrad –actual Sant Petersburg–, Medvédev deu tota la seva trajectòria política a Putin. Va ser nomenat president de la gasista estatal Gazprom, cap de gabinet del Kremlin i vicepresident del govern abans d’accedir a la presidència amb el suport directe del mateix Putin.
El 2017, el líder opositor Aleksei Navalni va acusar Medvédev de corrupció massiva, al·legant que havia construït un imperi immobiliari amb fons públics desviats. Aquest episodi va posar en qüestió la seva anterior defensa de la transparència i la lluita contra la corrupció.
En definitiva, Medvédev ha passat de ser l’esperança d’una Rússia més moderada a esdevenir un dels principals portaveus del discurs ultra del Kremlin, amb una retòrica cada cop més alineada amb la línia dura de Putin. Tot i ocupar un càrrec simbòlic, el seu ús calculat de les xarxes socials li permet mantenir una presència rellevant en l’escenari polític rus i internacional.