Els Estats Units han anunciat la retirada de 5.000 soldats desplegats a Alemanya. El moviment suposa el més rellevant fins ara de la Casa Blanca pel que fa a la seva presència militar a Europa i arriba en un context de confrontació entre el president nord-americà, Donald Trump, i el canceller alemany, Friedrich Merz, especialment arran de la guerra amb l’Iran. Washington també ha criticat reiteradament altres aliats europeus, com Espanya i Itàlia, per la seva contribució limitada tant en l’àmbit militar com en el suport a les operacions nord-americanes, però el pas fet amb Alemanya suposa un abans i després en matèria de seguretat al Vell Continent. De fet, el nombre de tropes als territoris alemanys tornarà aproximadament al nivell anterior a la invasió a gran escala d'Ucraïna per part de Rússia el 2022.
Segons dades del Departament de Defensa, hi havia 36.436 militars nord-americans a Alemanya al desembre de l'any passat, només per darrere del Japó a escala global. En conjunt, els Estats Units mantenen prop de 68.000 efectius assignats de manera permanent a bases europees, d’acord amb les xifres del Centre de Dades de Personal de Defensa (DMDC), una xifra que no inclou les forces rotacionals desplegades en missions o exercicis puntuals. Aquesta presència es distribueix en una extensa xarxa d’instal·lacions, amb 31 bases permanents i 19 enclavaments militars addicionals als quals Washington té accés, segons un informe del Congrés nord-americà.
Alemanya ha estat històricament el principal centre de presència militar nord-americana al continent, amb un pic de prop de 250.000 soldats durant la Guerra Freda a l’antiga Alemanya Occidental. Actualment, la infraestructura més destacada és la base aèria de Ramstein, operativa des del 1952 i considerada la més gran dels Estats Units a Europa. El Pentàgon no ha concretat encara si els 5.000 soldats que abandonaran Alemanya tornaran al continent americà o seran redistribuïts en altres punts d’Europa. Paral·lelament, també s’ha cancel·lat el desplegament previst d’un batalló de foc de llarg abast.
Més enllà d’Alemanya, altres països europeus concentren una presència rellevant de tropes nord-americanes. És el cas d’Itàlia, amb efectius desplegats des del final de la Segona Guerra Mundial i repartits entre l’exèrcit, la Marina i la Força Aèria. Segons dades del DMDC, a finals del 2025 hi havia 12.662 soldats destinats a bases com Vicenza, Aviano, Nàpols i Sicília. També destaca el Regne Unit, amb 10.156 militars nord-americans, principalment de la Força Aèria, distribuïts en tres instal·lacions.
Presència nord-americana a Espanya
Pel que fa a Espanya, la presència militar dels Estats Units és més reduïda però estratègica, amb bases de la Marina i de la Força Aèria situades a prop de l’estret de Gibraltar. Segons el DMDC, a finals del 2025 hi havia 3.814 militars assignats de manera permanent. Tot i això, aquesta presència ha quedat en entredit arran de les tensions polítiques amb el govern espanyol. Trump també ha amenaçat Pedro Sánchez amb retirar aquests efectius després que es negués a autoritzar l’ús de les bases de Rota i Morón en el marc de la guerra amb l’Iran.
A l’Europa de l’Est, la presència nord-americana combina efectius permanents amb desplegaments rotatoris vinculats a la dissuasió davant Rússia. A Polònia hi ha 369 militars assignats de manera estable, als quals s’afegeixen uns 10.000 efectius rotacionals finançats a través de la Iniciativa Europea de Dissuasió (EDI). A Romania, els Estats Units mantenen 153 membres en servei actiu de forma permanent, amb presència a instal·lacions com Mihail Kogălniceanu, Camp Turzii i Deveselu, a més de forces rotatives. En el cas d’Hongria, el desplegament és més limitat, amb 77 efectius permanents distribuïts en dues bases, tot i que també acull missions d’exercicis i rotacions periòdiques.