El president rus, Vladímir Putin, busca transformar la seva imatge internacional: de ser vist com l’agressor en la guerra d’Ucraïna, vol passar a actuar com a mediador en el conflicte entre l’Iran i Israel. Segons el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, Rússia està disposada a oferir serveis de mediació si fos necessari. Aquesta proposta s’emmarca en una estratègia geopolítica més àmplia, on Rússia, aliada estratègica de l’Iran, però amb una relació pragmàtica amb Israel, pretén guanyar influència internacional i, alhora, pressionar els Estats Units per aconseguir una resolució favorable a la guerra d’Ucraïna.
➕ Què se'n sap, fins ara, del conflicte entre Israel i l'Iran?
Putin va oferir directament els seus serveis al president nord-americà, Donald Trump, en una trucada el 4 de juny, reiterant aquesta voluntat diplomàtica en converses posteriors. El seu assessor Yuri Ushakov va explicar que el president rus defensa una solució “polític-diplomàtica” al programa nuclear iranià i ha condemnat els bombardeigs israelians sobre territori iranià. Moscou ha suggerit la retirada del seu urani enriquit i la seva reconversió per a ús civil, una proposta que encara continua sobre la taula, tot i que els EUA exigeixen una eliminació total d’aquest urani.
Què hi diu Trump?
Trump s’ha mostrat obert a la mediació russa per resoldre el conflicte nuclear amb l’Iran. Dins d’aquesta ofensiva diplomàtica, Putin també ha contactat tant amb el president iranià, Masoud Pezeshkian, com amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, per evitar una escalada del conflicte a l’Orient Mitjà.
Molts analistes veuen aquest moviment com un intent de desviar l’atenció de la guerra a Ucraïna. De fet, els Estats Units no semblen disposats a imposar noves sancions contra Rússia ni a aprovar nous enviaments d’armes a Kíiv, en un context en què el focus internacional s’està desplaçant. Tot i condemnar oficialment els atacs israelians, el Kremlin no ha ofert cap ajuda efectiva a l’Iran, malgrat que aquest país ha estat un proveïdor clau de drons en els primers anys de la guerra a Ucraïna.
El pacte d’associació estratègica signat entre Rússia i l’Iran a principis d’any no inclou suport militar, a diferència de l’acord signat amb Corea del Nord. A més, Rússia ha començat a fabricar drons Shahed d’origen iranià a Tatarstan, instal·lació recentment atacada per Ucraïna.
Rússia continua avançant a Ucraïna
Mentrestant, a Ucraïna, Rússia continua avançant, especialment al Donbàs i a les regions de Khàrkiv i Sumi, on busca crear una franja de seguretat. Igual que Israel considera l’Iran una amenaça, Rússia vol que es reconegui Ucraïna com un risc per la seva seguretat nacional. El secretari de Defensa dels EUA, Pete Hegseth, va anunciar que reduiran l’ajuda militar a Ucraïna per prioritzar l’exèrcit nord-americà. A més, Zelenski ha denunciat que Washington ha desviat cap a l’Orient Mitjà els 20.000 míssils promesos a Kíiv.
Finalment, el conflicte a l’Orient Mitjà també ha ajudat Rússia econòmicament, ja que ha contribuït a apujar el preu del petroli Brent, beneficiant les finances del Kremlin tot i les amenaces europees de reduir el topall de preus del cru rus.