El Kremlin ha rebutjat rotundament la proposta de treva energètica formulada pel president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i ha aprofitat l’ocasió per recordar que Vladímir Putin considera que l’actual mandatari d’Ucraïna ja no és legítim. Moscou fa mesos que utilitza l’absència d’eleccions al país veí com a argument polític i diplomàtic, tot i que la Constitució ucraïnesa prohibeix celebrar comicis mentre estigui vigent la llei marcial.
Dmitri Peskov, portaveu del Kremlin, va afirmar que Rússia no contempla una treva parcial o limitada, especialment en el sector energètic, perquè entén que només serviria per donar oxigen a l’exèrcit ucraïnès. “Nosaltres treballem per la pau, no per una treva”, va declarar en la seva conferència de premsa diària, i va insistir que l’únic camí acceptable és la firma de “documents que garanteixin una pau duradora”.
La proposta de Zelenski, feta durant la seva visita a Roma, buscava frenar els atacs russos contra infraestructures energètiques ucraïneses, especialment sensibles de cara a l’hivern. Però Moscou manté la seva oposició frontal a qualsevol cessament temporal del foc, que considera una maniobra perquè Kíiv recuperi forces i reforci posicions al front.
Ucraïna: un estat "sense legitimitat democràtica"?
El debat sobre les eleccions ucraïneses ha tornat a ocupar el centre de la discussió després que Donald Trump mencionés el tema, alineant-se amb la narrativa russa. Peskov va admetre que Rússia “encara no ha tingut temps de discutir” amb Washington el posicionament de Trump, però va subratllar que el president rus fa mesos que insisteix en la qüestió.
Putin afirma que Ucraïna és avui un estat “sense legitimitat democràtica” perquè Zelenski no va convocar eleccions quan el seu mandat va expirar el maig de 2024. El líder rus ho contraposa a les presidencials celebrades a Rússia, tot i que organismes internacionals i observadors independents han qüestionat sistemàticament la transparència i el pluralisme d’aquests processos.
Zelenski, però, ha deixat clar que estaria disposat a modificar la legislació ucraïnesa per celebrar eleccions fins i tot abans de la fi de la guerra, sempre que els aliats occidentals garanteixin la seguretat del procés. Des d’Itàlia, després de reunir-se amb la primera ministra Giorgia Meloni, va demanar explícitament ajuda als Estats Units i als països europeus per assegurar el correcte desenvolupament d’uns comicis que podrien convocar-se en un termini de 60 a 90 dies si es generen les condicions necessàries.
El president ucraïnès va assumir el càrrec el 2019, i el seu mandat va quedar prorrogat automàticament quan va entrar en vigor la llei marcial arran de la invasió russa. La Constitució no permet eleccions en temps de guerra, i fins i tot sectors de l’oposició ucraïnesa defensen que celebrar comicis en aquestes circumstàncies seria arriscat i podria facilitar avenços russos.
Trump, en una entrevista recent, va acusar Zelenski d'“utilitzar la guerra per no celebrar eleccions” i va insinuar que això contradiu els principis democràtics. Les seves paraules, gairebé idèntiques a les que Moscou repeteix des de fa mesos, han estat rebutjades per Kíiv, que recorda que la seguretat del país i de milions de ciutadans impossibilita una campanya electoral normal.