La recuperació de la sobirania russa i la defensa davant amenaces externes continuen sent dos dels pilars centrals del relat polític del Kremlin. Així ho va evidenciar aquesta setmana la vicepresidenta de la Duma Estatal, Irina Iarovaia, que va aprofitar la seva participació en el Fòrum Econòmic Internacional de Sant Petersburg per reivindicar el paper de Vladímir Putin com l'artífex de la reconstrucció de Rússia després de la convulsa dècada dels noranta.
Segons la dirigent russa, el país va perdre bona part de la seva sobirania després de la desintegració de la Unió Soviètica i no tenia garanties de recuperar-la. En aquest context, va atribuir al president rus la capacitat de revertir aquella situació i de restaurar la confiança dels ciutadans en l'Estat. Iarovaia va assegurar que la consolidació social i el suport que manté Putin són conseqüència d'una estratègia que, segons la seva visió, situa els interessos dels russos al centre de l'acció política.
La clau del relat del Kremlin
Les declaracions van més enllà d'un simple elogi al president. Formen part d'una narrativa que el Kremlin ha construït durant més de dues dècades i que presenta els anys posteriors a la caiguda soviètica com un període de debilitat, dependència exterior i pèrdua d'influència internacional. D'acord amb aquesta interpretació, l'arribada de Putin al poder hauria permès restaurar la capacitat de decisió de Moscou i retornar a Rússia l'estatus de gran potència.
Iarovaia també va recuperar un altre dels arguments habituals del discurs oficial rus: la idea que el país ha estat històricament objecte de les ambicions d'altres potències. La vicepresidenta de la Duma va afirmar que, al llarg dels segles, diferents estats han intentat apropiar-se del territori o dels recursos russos i que aquestes pressions continuen reproduint-se periòdicament sota noves formes. Segons va defensar, les reclamacions contra Rússia són sempre les mateixes: agressives, interessades i orientades a obtenir avantatges geopolítics o econòmics.
L'exterior és l'enemic
Alhora, la dirigent va insistir que Rússia no ha mantingut mai aspiracions semblants respecte a altres països. Segons la seva argumentació, Moscou no pretén expandir-se ni apropiar-se de recursos aliens, però sí que està disposada a defensar-se davant qualsevol amenaça. Aquesta idea encaixa amb la visió que el Kremlin intenta projectar tant a l'interior com a l'exterior: la d'un país que actua en resposta a pressions externes i no com a actor agressor.
Aquest relat ha adquirit una rellevància especial arran de la guerra d'Ucraïna i del deteriorament de les relacions amb Occident. Les autoritats russes presenten sovint les sancions econòmiques, l'aïllament diplomàtic i l'expansió de l'OTAN com a exemples d'una estratègia destinada a limitar la influència de Moscou. En aquest context, el concepte de sobirania s'ha convertit en una de les paraules més repetides pels responsables polítics russos.
El Fòrum Econòmic Internacional de Sant Petersburg, celebrat sota el lema "Diàleg pragmàtic: el camí cap a un futur estable", ha servit novament d'aparador per a aquest missatge. Més enllà de les qüestions econòmiques, les intervencions dels dirigents russos han reforçat una idea que el Kremlin considera essencial: la Rússia actual és el resultat d'una recuperació nacional liderada per Putin i d'una resistència permanent davant les pressions de l'exterior. Una narrativa que continua ocupant un lloc central en la legitimitat política del president rus després de més de dues dècades al poder.