La commemoració del final de la Segona Guerra Mundial continua tenint un significat profundament diferent a Rússia i a altres territoris de l’antiga Unió Soviètica. En aquests països, el conflicte es recorda com la Gran Guerra Pàtria, un concepte carregat de simbolisme que delimita el període entre la invasió nazi de 1941 i la victòria del 1945.
El terme no és casual. Recupera una idea històrica de resistència nacional ja utilitzada contra Napoleon Bonaparte i va ser reactivat per la propaganda soviètica per mobilitzar la població davant l’ofensiva d'Adolf Hitler. La guerra es va presentar com una lluita existencial, no només militar, sinó també per la supervivència del poble, la cultura i el sistema polític.
L’impacte del conflicte va ser devastador. Es calcula que més de 20 milions de ciutadans soviètics van perdre la vida, entre combatents i civils. Aquest cost humà explica per què el record continua tan present en la memòria col·lectiva. Ciutats com Sant Petersburg —aleshores Leningrad— o Stalingrad es van convertir en símbols de resistència extrema i sacrifici.
Putin es fa seu el Dia de la Victòria
Amb el pas dels anys, aquesta memòria s’ha institucionalitzat. Sota el lideratge de Vladímir Putin, el 9 de maig s’ha consolidat com un dels pilars del discurs nacional rus. La desfilada militar a Moscou ha funcionat durant dècades com una demostració de poder i com una reafirmació del paper decisiu de la Unió Soviètica en la derrota del nazisme.
Tanmateix, el context actual ha alterat aquesta imatge. Amb la guerra d’Ucraïna encara oberta des del 2022, la celebració d’enguany arriba marcada per la tensió i les mesures de seguretat. L’amenaça dels drons ucraïnesos ha obligat les autoritats a reforçar la vigilància i fins i tot a limitar les comunicacions mòbils en ciutats com Moscou i Sant Petersburg. Durant diversos dies, l’accés a internet mòbil ha estat restringit i serveis bàsics com els SMS han patit interrupcions.
A més, la desfilada es farà amb menys presència d’equipament militar pesant, un fet poc habitual que evidencia l’impacte de la guerra en la imatge de força que tradicionalment projecta el Kremlin. Aquest canvi no és només logístic, sinó també simbòlic: el relat de poder es veu condicionat per un conflicte que ha arribat, almenys indirectament, al territori rus.
Des de Kíiv, el president Volodímir Zelenski ha suggerit que aquestes celebracions podrien convertir-se en objectius, reforçant la percepció de vulnerabilitat. En paral·lel, coincideixen amb intents fallits de treva: Moscou ha proposat un alto el foc limitat als dies commemoratius, mentre que Ucraïna ha plantejat una pausa diferent i més àmplia. Les dues propostes, però, continuen sense encaixar.
Com el Kremlin fa servir la commemoració
Més enllà del front militar, el Dia de la Victòria manté una funció política clau. El Kremlin utilitza la memòria del 1945 per reforçar una narrativa de continuïtat històrica, presentant Rússia com una nació que lluita constantment contra amenaces externes. Aquesta lectura s’ha traslladat directament al conflicte actual, convertint el passat en una eina per legitimar el present.
En aquest context, el 9 de maig deixa de ser només una jornada de record. Es converteix també en un reflex de les tensions contemporànies, on la memòria, la guerra i la política es barregen per definir la imatge d’una Rússia que intenta mantenir el seu relat de fortalesa enmig d’un escenari cada cop més incert.