El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha comparegut aquest dimecres davant el Parlament suec mitjançant una intervenció per videoconferència en què ha situat el conflicte en “un moment crític” i ha urgit els aliats a no cedir davant les exigències territorials de Rússia. Zelenski ha explicat que Ucraïna treballa “estretament amb els Estats Units i altres socis europeus” per concretar els passos que han de permetre avançar cap al final de la guerra. Tot i això, ha remarcat que el principal escull continua sent la pretensió de Moscou d’obtenir legitimitat internacional sobre els territoris ocupats. “Putin vol el reconeixement legal del que ha robat, vol trencar el principi de la integritat territorial i de la sobirania. Aquest és el problema principal. Tots enteneu què significa això”, ha alertat.
Segons Zelenski, la demanda russa no afecta només Ucraïna: “Putin vol això no només de nosaltres; ho vol del món sencer, i és extremadament perillós”, ha insistit davant els diputats suecs. Malgrat les dificultats, el líder ucraïnès ha assegurat que, en les converses mantingudes fins ara amb els aliats, s’han pogut mantenir sobre la taula “punts molt sensibles”, com ara l'alliberament de tots els presoners de guerra ucraïnesos i el retorn dels infants ucraïnesos deportats a Rússia. Zelenski ha remarcat, però, que encara queda “molta feina per fer” i ha reclamat decisions fermes sobre l’ús dels actius russos congelats pels països occidentals. Ha defensat que aquests recursos han de servir per reparar els danys provocats per la invasió. “L’agressor ha de pagar íntegrament per la guerra que ha començat”, ha conclòs, en un missatge dirigit tant als diputats suecs com als seus aliats internacionals.
Pla de pau 'actualitzat'
Els Estats Units i Ucraïna han anunciat aquest diumenge la creació d’un “marc de pau actualitzat i refinat” per posar fi a la guerra amb Rússia, en un moviment polític que arriba només hores després que diversos països europeus proposessin una alternativa radicalment diferent del document filtrat la setmana anterior. Aquell text original, de 28 punts i impulsat inicialment per Washington, exigia concessions territorials d’Ucraïna a Rússia, limitacions estrictes al seu exèrcit i la renúncia a perseguir el Kremlin per crims de guerra. La filtració va desencadenar una tempesta diplomàtica que ha obligat la Casa Blanca a matisar la seva posició i a accelerar les negociacions.
A Suïssa, el secretari d’estat dels EUA, Marco Rubio, va sortir d’una reunió amb la delegació ucraïnesa liderada per Andrí Iermak mostrant “molt d’optimisme”. El comunicat conjunt assegura que qualsevol acord final “defensarà plenament” la sobirania ucraïnesa, una formulació que contrasta amb les clàusules del document filtrat. Paral·lelament, Donald Trump va acusar Kíiv de mostrar “zero gratitud” pels esforços nord-americans, mentre Volodímir Zelenski va respondre amb un to conciliador, recordant la importància de l’assistència militar des dels primers enviaments de míssils Javelin.
El Kremlin no ha rebut cap nova versió
El Kremlin ha assegurat aquest dilluns que encara no ha rebut cap versió actualitzada del pla de pau sobre Ucraïna després de les converses que al cap de setmana van mantenir a Ginebra representants dels Estats Units i del govern ucraïnès. Segons Moscou, malgrat haver seguit de prop les negociacions, cap document formal ha arribat a les mans de l’administració de Vladímir Putin. El portaveu presidencial, Dmitri Peskov, ha explicat davant dels periodistes que el Kremlin és conscient que s’estan fent “alguns ajustos” al pla de pau que Ucraïna i els seus aliats havien fet arribar anteriorment a Rússia. Tot i això, ha remarcat que aquests canvis només els coneixen de manera indirecta, a través de declaracions públiques o filtracions, i no pas a través d’un canal diplomàtic formal.
“Fins ara, no hem rebut res oficial”, ha insistit Peskov, subratllant que el govern rus necessita documents concrets per valorar qualsevol proposta i no simples comentaris sobre possibles modificacions. A més, Peskov ha deixat clar que, de moment, no hi ha previstes reunions amb cap delegació nord-americana per discutir la situació a Ucraïna aquesta setmana. Aquesta absència de contactes formals indica que Moscou no espera avenços immediats en el procés negociador, malgrat les converses bilaterals que Washington manté amb Kíiv i altres aliats europeus. La posició expressada pel Kremlin reforça la sensació que les negociacions continuen en un punt delicat i que qualsevol pas endavant dependrà de l’intercanvi de propostes oficials, encara pendents.