Es confirma el gir de Colòmbia cap a la dreta. El candidat d'esquerra Iván Cepeda ha reconegut aquest dimecres la derrota a les eleccions presidencials de diumenge passat a Colòmbia i ha acceptat el triomf del candidat d'ultradreta Abelardo de la Espriella, que va obtenir 12,9 milions de vots (49,78%) i el va guanyar per menys d'un punt percentual. "Com a candidat del Pacte Històric i l'Aliança per la Vida, com ho vaig anunciar oportunament i en aquest estadi de l'escrutini, he decidit acceptar el resultat que sorgeix d'aquest procés i que assenyala que Abelardo de la Espriella és el nou president de la República", ha manifestat Cepeda en una declaració pública. El dirigent d'esquerra ha assegurat que pren aquesta decisió "com un acte de responsabilitat democràtica" i ha afirmat que busca contribuir "a la convivència, a la pau i al diàleg entre colombians".
Malgrat les acusacions de frau en la primera volta per suposades irregularitats amb els censos de les màquines de vot, l'esquerra ja va reconèixer els resultats, tan bon punt es van escrutar els vots, donant per bo el recompte preliminar: "Som demòcrates. Lluny de nosaltres l'autoritarisme i l'arbitrarietat. El recompte que s'ha realitzat en la nit d'avui el reconeixem com una dada oficial", deia diumenge a la nit. Tres dies després, el dirigent ha indicat que el procés d'escrutini dut a terme per les autoritats electorals està "pràcticament conclòs" i ha agraït als milers de testimonis, advocats i observadors electorals que van participar en la vigilància dels comicis per part del Pacte Històric i l'Aliança per la Vida.
Tot i acceptar la victòria de De l'Espriella, el candidat progressista ha deixat clar que exercirà una tasca de vigilància davant del nou govern i ha assegurat que defensarà la democràcia i les llibertats públiques. "Defensarem la democràcia amb tota la nostra energia moral i política", ha afirmat, abans d'advertir que no acceptarà que es vulnerin les llibertats públiques, que s'estigmatitzi els moviments socials o que es tracti la joventut i la ciutadania organitzada "com a enemics interns". Alhora, ha sostingut que tampoc acceptarà "tractes masclistes o homòfobs per part del president de la República" ni restriccions a la llibertat d'expressió i opinió.
Continua el gir a la dreta de l'Amèrica del Sud
D'aquesta manera, Colòmbia se suma al grup de països sud-americans que en els darrers tres anys han fet un gir cap a la dreta. El primer va ser l'Argentina de Milei, que ja ha superat l'equador de la legislatura, i aquest any s'hi han afegit Xile, Bolívia i ara Colòmbia. A Xile, l'ultradretà José Antonio Kast va derrotar la candidata comunista Jeannette Jara i va rellevar al govern progressista de Gabriel Boric del Palau de La Moneda. I a Bolívia, la victòria de Rodrigo Paz, del Partit Demòcrata Cristià (PDC), va acabar amb vint anys govern del Moviment al Socialisme (MAS) d'Evo Morales, primer, i de Luis Arce, després.