Javier Milei comença a tastar el gust de l'oposició. Encara no fa tres setmanes que va arribar a la Casa Rosada i l'ultraliberal ja s'ha vist colpejat pel rebuig que genera entre amplis sectors de la societat. El nou president de l'Argentina ha hagut de fer front a diverses accions de protesta i manifestacions que han agitat el país en aquest curt marge de temps. I ara, el principal sindicat del país ha decidit apujar l'aposta: la Confederació General del Treball (CGT) ha convocat aquest dijous una vaga general per al pròxim 24 de gener en oposició a les recents mesures del nou govern. L'acció començarà a les 12 hores del migdia i s'allargarà fins a la mitjanit. A més d'una aturada laboral, també hi haurà una mobilització que espera reunir centenars de milers de manifestants fins a les portes del Congrés nacional.
La mesura extrema s'ha convocat en resposta a la multitud d'iniciatives econòmiques ultraliberals que ha impulsat Javier Milei des de la seva arribada a la presidència. Ara fa una setmana, el mandatari va anunciar una reforma de més de 300 normes legislatives en un sol decret de govern per desregular l'economia argentina. Dins del paquet —conegut amb el nom de DNU, les sigles de 'decret de necessitat i urgència'— s'inclou la privatització d'empreses públiques, la flexibilització del mercat laboral, la derogació de la llei de lloguers, el permís de vendre terres argentines a inversors estrangers i la possibilitat que els clubs de futbol es converteixin en societats anònimes. També ha influït en la convocatòria de la vaga la decisió de Milei de no renovar els contractes d'uns 7.000 funcionaris públics, amb la intenció de reduir les despeses estatals.
Curiosament, alhora que la CGT ha anunciat la decisió d'anar a la vaga general, el govern de Milei ha presentat avui al Congrés una iniciativa legislativa coneguda popularment amb el nom de Llei Òmnibus, per la seva extensió i varietat de temes. Aquest segon macropaquet de mesures, en què s'aborden qüestions que no són competència del DNU, inclou la declaració de l'estat d'emergència pública i econòmica durant dos anys, atorga al president àmplies facultats extraordinàries i, en definitiva, altera completament l'estructura política, social i econòmica del país.
A l'espera de la resta de sindicats
La vaga general ha estat acordada després d'una reunió interna de la direcció de la CGT —sindicat de tendència peronista—, en què han participat tots els sectors gremials, des dels més dialogants als més bel·licistes. La decisió ha sorprès més d'un, perquè abans d'iniciar-se la trobada, Pablo Moyano, un dels líders sindicals, havia assegurat que no tenia sentit convocar la vaga en període de vacances d'estiu. Finalment, però, la direcció ha decidit forçar que la política "actuï a favor dels treballadors i de la societat civil, que és per on passa el 100% de l'ajustament", segons han assenyalat fonts de la CGT. Aquesta serà la primera vaga general convocada pel principal sindicat argentí des del 2019, quan encara governava el dretà Mauricio Macri. Està per veure si la resta de centrals obreres del país se sumaran a l'aturada de l'activitat, si bé la CGT ja té previstes reunions per articular mesures conjuntes.
La convocatòria també serà d'extrem interès pel fet que Javier Milei està intentant impulsar una mesura per endurir les sancions contra la protesta social. L'ultraliberal pretén que qualsevol "congregació intencional i temporal de tres o més persones" es consideri una manifestació que pugui castigar-se amb fins a sis anys de presó si impedís la lliure circulació i la provisió de serveis públics. La nova ministra de Seguretat, Patricia Bullrich —que va ser la candidata de la dreta tradicional a les eleccions generals abans de sumar-se al gabinet de Milei—, va anunciar fa un parell de setmanes el nou protocol. "Els carrers no es prenen. Que sàpiguen que si prenen els carrers, hi haurà conseqüències", va advertir en una conferència de premsa. Ahir, els sindicats ja van fer una declaració d'intencions amb una multitudinària protesta al centre de Buenos Aires que va reunir més de 20.000 persones, i que va acabar amb sis detinguts.