El primer ministre de Polònia, Donald Tusk, ha decidit presentar una moció de confiança al seu propi govern, que es votarà aquest dimecres al Sejm (Parlament polonès). Aquesta iniciativa respon a la necessitat de reforçar la cohesió interna de la coalició que lidera, especialment després de la derrota electoral del seu candidat a les eleccions presidencials, fet que ha estat interpretat per l’oposició com una pèrdua d’autoritat del govern. En aquest sentit, malgrat la dificultat, vol mantenir l’agenda legislativa i va felicitar el guanyador, Karol Nawrocki, de tendència dretana. El seu govern, format per partits diversos, intenta revertir les reformes autoritàries del partit anterior, però la nova presidència pot bloquejar les seves lleis, complicant aquests esforços.
➕ Tusk en joc: demanarà una moció de confiança després de la victòria de la ultradreta a Polònia
Tusk ha declarat que la moció busca "enfortir la coalició del govern" i servir com a plataforma per presentar un pla d'acció ambiciós, que requerirà unitat i compromís dels seus socis. A més, es preveu que demani sacrificis polítics com ara la reducció de ministeris, una millor comunicació amb la ciutadania —ja que el govern no té portaveu des de fa un any i mig— i un suport incondicional a l’hora d’aprovar lleis i pressupostos.
El missatge amagat de la moció de confiança
Tot i els dubtes, Tusk i els seus socis controlen 242 dels 460 escons del Sejm, fet que fa preveure que la moció serà aprovada. Tanmateix, l’objectiu principal no és assegurar la continuïtat del govern, sinó enviar un missatge clar d’unitat i estabilitat política tant a la ciutadania com a l’oposició.
La resposta de l’oposició no s’ha fet esperar: consideren que la derrota presidencial evidencia una manca de lideratge i han demanat la dimissió del govern actual per donar pas a un “govern tècnic” de transició, integrat per especialistes sense afiliació política, fins a les pròximes eleccions legislatives previstes per al 2027.
Mentrestant, s’han fet evidents fractures dins la coalició de govern. Tot i que líders com Szymon Hołownia, de Tercera Via, asseguren que l’aliança amb Tusk es mantindrà per manca d’alternatives, el clima polític s’ha tensat. Es preveu que el nou president electe posi obstacles importants al govern, com vetos a lleis, fet que podria complicar encara més la governabilitat.
Perilla realment el govern de Tusk?
Un dels punts més crítics ha estat la situació del Partit Popular Polonès (PSL), un dels socis més conservadors del govern. El seu líder, Władysław Kosiniak-Kamysz —actual vicepresident i ministre de Defensa—, ha provocat alarma després que es filtrés que el partit ha consultat internament la possibilitat de formar una nova coalició amb l’oposició. Malgrat que un portaveu del PSL ha intentat restar importància a l’afer, afirmant que són pràctiques habituals i que el 70% de la militància vol continuar a la coalició actual, la notícia ha generat inquietud entre els socis.
El PSL, amb 28 diputats, és essencial per mantenir la majoria parlamentària, però ha estat també un fre per a iniciatives liberals del govern, com la despenalització de l’avortament o l’obertura en polítiques migratòries, demanant més sensibilitat vers les pors dels seus votants més conservadors. Per altra banda, Hołownia ha demanat un “nou començament” per a la coalició, exigint que es doni més veu als diferents partits que la formen, que en són una dotzena.
Tots els partits de l’oposició han anunciat que votaran en contra de Tusk en la moció. Tot i que s’espera que el govern la superi, això no garanteix estabilitat a llarg termini. S’anuncien canvis imminents en l’estructura del govern al juliol, i la necessitat urgent de recuperar la confiança de la ciutadania, descontenta amb la manca de resultats en promeses clau com la reforma fiscal, la justícia, l’avortament i els drets civils.
En un escenari molt poc probable on la moció fracassi, Tusk estaria obligat a dimitir i es podrien convocar eleccions anticipades.