El canceller alemany, Friedrich Merz, ha viatjat recentment a Lituània per marcar un moment històric: el primer desplegament permanent de tropes alemanyes a l’estranger des de la Segona Guerra Mundial. Aquesta mesura, que reforça la defensa del flanc oriental de l’OTAN, ha estat rebuda amb un fort simbolisme i amb el suport entusiasta de la població local, que ha omplert els carrers amb banderes de Lituània, Alemanya i Ucraïna. A la cerimònia oficial hi han participat el mateix canceller Merz i el ministre de Defensa, Boris Pistorius. S'ha presentat la nova 45a brigada de tancs, una unitat de combat pesant formada per 4.800 soldats i 200 civils, que ha de ser plenament operativa el 2027. Aquest desplegament respon directament a la invasió russa d’Ucraïna del 2022 i representa un canvi sense precedents en la política de defensa alemanya.
Merz ha volgut posar èmfasi en el fet que la seguretat dels països bàltics és també la d’Alemanya, i ha assegurat que el país està decidit a defensar el territori aliat davant qualsevol agressió. Aquest moviment reforça el compromís amb Estònia, Letònia i Lituània, antics estats soviètics, avui membres de la UE i de l’OTAN, que temen una escalada del conflicte per part de Rússia.
En una roda de premsa a Vílnius amb el president lituà, Gitanas Nausėda, Merz ha advertit del “revisionisme agressiu” de Rússia, que —segons ell— pretén redibuixar les fronteres europees i amenaça la seguretat de tot el continent, no només d’Ucraïna. També ha reafirmat l’aliança transatlàntica amb els Estats Units i ha fet una crida perquè Europa actuï de manera coordinada i en bloc.
Capacitat de defensa europea
De cara a la pròxima cimera de l’OTAN a la Haia, Merz ha instat a reforçar la capacitat de defensa europea de manera sostenible. Ha subratllat la necessitat d’ampliar la producció d’armament dins del continent i ha defensat una indústria de defensa europea més potent i autosuficient. En aquest sentit, Nausėda ha agraït a Alemanya el desplegament de la nova brigada, que es fa a petició de Lituània, un país petit, però estratègicament situat entre Kaliningrad (enclavament rus) i Belarús, aliada de Moscou. D'aquesta manera, anunciava també que el seu país planeja destinar el 5% del PIB a la defensa, per sobre del llindar mínim de l’OTAN.
Merz, que ha servit ell mateix a la Bundeswehr, ha promès que Alemanya arribarà a aquest nivell el 2032, amb un 3,5% del PIB dedicat a adquisicions militars i un 1,5% a infraestructures com carreteres, ports o ponts d'importància estratègica.
Aquesta nova etapa, marcada per una política de defensa més assertiva, amplia la “Zeitenwende” iniciada pel seu predecessor Olaf Scholz, que ja havia creat un fons especial de 100.000 milions d’euros per modernitzar l’exèrcit. Ara, Merz busca eliminar limitacions constitucionals a la despesa per construir el que ha anomenat “l’exèrcit convencional més fort d’Europa”, tot i que Alemanya continua sense disposar d’armament nuclear propi.