El president dels Estats Units, Donald Trump, ha rebut aquest dilluns a la Casa Blanca el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, per a un sopar privat en el qual han abordat un possible acord d'alto el foc de 60 dies a la Franja de Gaza. Es tracta de la tercera trobada entre ambdós mandataris en el que va de 2025 i es produeix mentre delegacions d'Israel i Hamàs negocien a Qatar els detalls de la més recent proposta de treva i alliberament d'ostatges impulsat per Washington. Durant la seva visita, Netanyahu ha aprofitat per anunciar que ha nominat Trump per al Premi Nobel de la Pau.
Abans de la trobada, Netanyahu ha mantingut reunions per separat a la Casa Blair —residència oficial per a mandataris estrangers— amb el secretari d'Estat, Marco Rubio, i amb l'enviat especial de Trump per a l'Orient Mitjà, Steve Witkoff. Mentre el primer ministre israelià arribava a la Casa Blanca, un grup de manifestants s'ha congregat fora del perímetre de seguretat amb banderes palestines i pancartes retraient-li cometre un genocidi a Gaza.
La proposta de treva sobre la taula, ideada per Witkoff, contempla una treva de 60 dies en l'ofensiva israeliana, durant la qual Hamàs alliberaria 10 ostatges vius i tornaria 18 morts que romanen a Gaza, a canvi de presoners palestins en presons israelianes, el número de les quals varia segons quins captius són alliberats. Trump ha volgut aprofitar l'impuls generat per la recent treva entre Israel i l'Iran per aconseguir un acord similar a Gaza, i ha afirmat que li agradaria veure un pacte firmat aquesta mateixa setmana.
D'acord amb estimacions de les autoritats israelianes, a la Franja queden 50 ostatges, dels quals almenys 20 seguirien amb vida. Israel ja hauria acceptat les condicions de la treva, mentre que els islamistes palestins han plantejat algunes esmenes que el govern de Netanyahu considera "inacceptables". Durant el període de 60 dies de treva, Israel i Hamàs haurien de negociar els termes per a un final definitiu del conflicte, encara que les posicions continuen molt distants. Israel insisteix que el final de la guerra ha d'incloure la desaparició de Hamàs, i ha proposat de confinar la població gaziana en una ciutat del sud de l'enclavament, mentre que els islamistes exigeixen la retirada total de les forces israelianes de Gaza.
Així mateix, ambdós mandataris continuen convençuts del controvertit pla per desplaçar els palestins de casa seva, mesos després d'haver proposat el mandatari i magnat immobiliari expulsar-los i convertir Gaza en una ribera turística de luxe, una proposta que les Nacions Unides han denunciat. Netanyahu ha afirmat aquest dimarts que està "a prop de trobar diversos països" disposats a acollir palestins que desitgin abandonar Gaza, mentre que Trump ha confirmat que hi ha una gran "cooperació" en aquest sentit. Netanyahu ha estat breu: "Si la gent vol quedar-se, pot quedar-se, però si vol anar-se'n, ha de poder fer-ho". "Una cosa bona passarà", ha apuntat per la seva part el mandatari nord-americà, que ha assegurat que ha trobat "una gran cooperació" per part dels països veïns.
Trump, Nobel de la Pau 2025?
I fins i tot amb l'esmentat pla en vigor, Netanyahu ha anunciat aquest dimarts la nominació de Trump per al Premi Nobel de la Pau. El primer ministre israelià ha elogiat els esforços de Trump per promoure la pau "a molts països, però especialment a l'Orient Mitjà". "És ben merescut i hauries de rebre'l", ha afegit Netanyahu amb referència al guardó. L'anunci ha sorprès Trump, que ha agraït el gest: "Venint de tu, és molt significatiu".
La candidatura de Trump per al Nobel de la Pau 2025 ja ha estat presentada en dues ocasions: primer pel govern pakistanès, el 21 de juny, en reconeixement de la treva que va impulsar entre l'Índia i el Pakistan, i posteriorment pel congressista nord-americà Buddy Carter, que va enviar una carta de nominació a Oslo el dimarts 24. D'acord amb els estatuts del comitè Nobel, poden presentar candidatures els membres d'assemblees nacionals i els governs d'Estats sobirans. Trump, que ha promès posar fi a la guerra d'Ucraïna, ha expressat en diverses ocasions el seu desig d'obtenir el Nobel de la Pau, assegurant que el mereix tant o més que Barack Obama, que el va rebre el 2009.