Un bombardeig rus aquesta matinada amb mig miler de drons i desenes de míssils, inclòs el sistema hipersònic Oréixnik, ha deixat quatre morts i gairebé 100 ferits a Kíiv. "Prop de 100 persones han resultat ferides a tot el país i, lamentablement, quatre més han mort", ha indicat a Telegram el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, després d'haver visitat els llocs atacats a la capital del país. Segons ha explicat la Força Aèria d'Ucraïna, Kíiv ha estat el "principal objectiu" d'aquest nou bombardeig, en què Rússia ha fet servir un total de 690 sistemes d'atac aeri, entre drons i míssils. En un primer moment, els militars ucraïnesos van indicar que Rússia havia fet servir, entre altres, 54 míssils de creuer i més de 30 míssils balístics, tot i que després van afegir que les tropes de Moscou havien usat també el míssil hipersònic Oréixnik, capaç de moure's a una velocitat d'entre 2,5 i 3 quilòmetres per segon.
Precisament, l'ús d'aquest míssil per part de Moscou, ha fet que Zelenski hagi sol·licitat més ajuda en defensa aèria i hagi demanat més pressió sobre Rússia. Després de condemnar l'atac, el president ucraïnès, ha acusat també el cap de l'Estat rus, Vladímir Putin, de continuar "colpejant edificis residencials amb els seus míssils". L'atac ha danyat "desenes d'edificis residencials i diverses escoles", segons Zelenski, que ha precisat que el bombardeig ha deixat "pràcticament destruït" el Museu de Txernòbil, a més de causar danys al del Museu d'Art Nacional, entre altres edificis. També ha patit danys lleugers el Ministeri d'Afers Estrangers, segons ha informat el cap de la diplomàcia ucraïnesa, Andrí Sibiha.
Preocupació a Europa per l'ús de l'Oréixnik
Tot i que no és la primera vegada que Moscou fa servir l'Oréixnik en la seva guerra contra Ucraïna —segons el mitjà ucraïnès The Kyiv Independent, els militars russos el van utilitzar per primera vegada el novembre del 2024, en un atac contra l'urbs oriental de Dnipró—, l'atac d'aquest diumenge ha preocupat a alguns dels líders europeus. El canceller d'Alemanya, Friedrich Merz, el cap de govern del país europeu que més ha donat suport militarment a Ucraïna, ha condemnat "enèrgicament aquesta escalada sense escrúpols".
També han expressat la seva solidaritat amb Ucraïna el president francès, Emmanuel Macron (qui va parlar per telèfon amb Zelenski); la cap del Govern italià, Giorgia Meloni; el primer ministre canadenc, Mark Carney, i una llista nodrida de caps d'Estat, primers ministres i ministres d'Afers Estrangers europeus, inclòs el cap de la diplomàcia espanyola, José Manuel Albares. Per la seva banda, l'alta representant europea per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat, Kaja Kallas, s'ha referit als bombardejos russos com a "actes terroristes abominables". Tot i les mostres de suport, però, no hi ha notícies de més dotacions de suport dels aliats d'Ucraïna, tal com ha demanat Sibiha.
Resposta als darrers atacs ucraïnesos
L'atac s'ha fet "en resposta als atacs terroristes d'Ucraïna contra objectius civils a Rússia", segons l'informe de l'exèrcit rus. L'informe es refereix a l'atac d'aquest dissabte amb drons ucraïnesos a la regió de Luhansk, ocupada per Rússia, que segons Moscou va destruir diversos edificis educatius i va causar 21 morts i més de 40 ferits. Fa una setmana, a més, Kíiv va llençar contra Moscou l’atac ucraïnès amb drons més important des de l’inici de la guerra, amb més de 120 artefactes llençats contra la capital russa.